En aquest tema, explorarem els diferents tipus d'arquitectures de sistemes que es poden utilitzar per dissenyar solucions tecnològiques robustes i escalables. Cada tipus d'arquitectura té els seus propis avantatges i desavantatges, i la seva elecció dependrà dels requisits específics del projecte i dels objectius de negoci.

L'arquitectura monolítica és una estructura en la qual tots els components d'una aplicació estan integrats en un únic bloc o unitat. Totes les funcionalitats estan interconnectades i s'executen en un sol procés.

• Senzillesa: És fàcil de desenvolupar i desplegar en les primeres etapes del projecte.
• Rendiment: Pot oferir un bon rendiment en aplicacions petites o mitjanes.
• Desenvolupament ràpid: Permet un desenvolupament ràpid inicialment, ja que no requereix la coordinació entre diferents serveis.

• Escalabilitat limitada: Difícil d'escalar, ja que qualsevol canvi requereix redeployar tota l'aplicació.
• Mantenibilitat: Pot convertir-se en un "big ball of mud" amb el temps, fent que el manteniment sigui complicat.
• Desplegament: Els desplegaments són més arriscats, ja que un error pot afectar tota l'aplicació.

L'arquitectura de microserveis divideix una aplicació en una sèrie de serveis petits i independents que es comuniquen entre ells mitjançant API. Cada servei és responsable d'una funcionalitat específica.

• Escalabilitat: Permet escalar serveis individualment segons les necessitats.
• Mantenibilitat: Facilita el manteniment i l'actualització de serveis específics sense afectar tota l'aplicació.
• Desplegament: Els desplegaments són menys arriscats, ja que es poden desplegar serveis individualment.

• Complexitat: Augmenta la complexitat del sistema, especialment en la gestió de la comunicació entre serveis.
• Desenvolupament: Requereix una major coordinació entre equips de desenvolupament.
• Monitorització: Necessita eines avançades per monitoritzar i gestionar els serveis.

L'arquitectura en capes organitza el sistema en capes jeràrquiques, on cada capa té una responsabilitat específica i només interactua amb la capa immediatament superior o inferior.

• Modularitat: Facilita la modularitat i la separació de preocupacions.
• Mantenibilitat: Cada capa es pot desenvolupar i mantenir de manera independent.
• Reutilització: Les capes poden ser reutilitzades en diferents parts del sistema o en altres projectes.

• Rendiment: Pot introduir latència addicional a causa de la comunicació entre capes.
• Complexitat: Pot ser complex de gestionar si les capes no estan ben definides.

L'arquitectura orientada a serveis (SOA) és un estil d'arquitectura que permet la creació de serveis reutilitzables i interoperables que poden ser consumits per diferents aplicacions.

• Reutilització: Promou la reutilització de serveis en diferents aplicacions.
• Interoperabilitat: Facilita la interoperabilitat entre sistemes heterogenis.
• Flexibilitat: Permet una major flexibilitat en l'evolució del sistema.

• Complexitat: Pot ser complex de dissenyar i implementar.
• Rendiment: Pot introduir latència addicional a causa de la comunicació entre serveis.

L'arquitectura basada en esdeveniments es basa en la producció, detecció, consum i reacció a esdeveniments. Els components del sistema es comuniquen mitjançant esdeveniments asíncrons.

• Desacoblament: Promou el desacoblament entre components.
• Escalabilitat: Facilita l'escalabilitat i la flexibilitat del sistema.
• Reactivitat: Permet la creació de sistemes reactius que responen ràpidament als canvis.

• Complexitat: Pot ser complex de dissenyar i implementar.
• Depuració: Pot ser difícil de depurar i monitoritzar.

En aquesta secció, hem explorat diversos tipus d'arquitectures de sistemes, cadascuna amb els seus propis avantatges i desavantatges. La selecció de l'arquitectura adequada depèn dels requisits específics del projecte, els objectius de negoci i les limitacions tècniques. En els següents mòduls, aprofundirem en els principis de disseny i les pràctiques que poden ajudar a crear arquitectures robustes i escalables.