Git és una eina enormement configurable: nom i correu de l'autor, editor de text, comportament en integrar canvis, colors de la sortida, dreceres, credencials i uns quants centenars d'opcions més. Tot això es gestiona amb una única ordre, git config, i s'emmagatzema en fitxers de text pla amb un format senzill.

Aquesta lliçó tracta el mecanisme: on viu la configuració, quins nivells existeixen, qui guanya quan dos nivells diuen coses diferents, com llegir, escriure i esborrar valors, i com mantenir perfils separats per a la feina i els projectes personals. Deliberadament no llistarem encara quins valors convé fixar el primer cop: això és el contingut de la lliçó següent, Configuració Inicial. Aquí aprenem a manejar el comandament; a la següent, quins botons prémer.

L'Ana necessita això ara mateix: el seu portàtil és el mateix que fa servir per a la feina a la seva empresa i per a gestor-tasques, i vol que cada projecte porti el correu adequat sense haver-se'n de recordar cada vegada.

1. Què és git config
2. Els tres nivells de configuració
3. Precedència: qui guanya
4. Llegir valors
5. Escriure valors
6. Esborrar valors
7. El fitxer .gitconfig per dins
8. Edició directa amb --edit
9. Configuració condicional amb includeIf
10. Casos especials: valors múltiples i tipus

git config és l'ordre que llegeix i escriu la configuració de Git. La seva forma bàsica és:

Un exemple concret, sense entrar encara en què significa el valor:

Desglossament de cada part:

• git config → l'ordre.
• --global → el nivell: en quin fitxer s'escriu. Si s'omet, es fa servir el nivell local.
• core.editor → la clau, formada per una secció (core) i un nom (editor), separats per un punt.
• "nano" → el valor. S'escriu entre cometes sempre que contingui espais o caràcters especials.

És important entendre que git config no valida les claus. Si escrius core.editorr amb dues erres, Git ho acceptarà sense protestar i l'opció simplement no tindrà cap efecte. És la causa número u de configuracions que "no funcionen".

Nota sobre versions. Des de Git 2.46 existeix una sintaxi alternativa més explícita: git config get, git config set, git config unset i git config list. És equivalent a la clàssica i una mica més llegible. En aquest curs farem servir la sintaxi clàssica amb opcions (--get, --unset, --list) perquè funciona en totes les versions i és la que trobaràs a la documentació existent.

Git llegeix la configuració de diversos fitxers, organitzats en nivells d'abast creixent a decreixent. Els tres principals són:

Existeixen a més dos nivells menys habituals que convé conèixer:

El nivell d'ordre és molt útil per a proves puntuals, perquè no deixa rastre:

Fixa't que -c va abans de la subordre, no després: és una opció de git, no de commit.

La regla general: comença sempre per --global. Reserva --local per a les excepcions reals d'un projecte concret.

Quan diversos nivells defineixen la mateixa clau, guanya el més específic. L'ordre, de menor a major prioritat:

Un exemple concret amb el portàtil de l'Ana:

Resultat: dins del repositori gestor-tasques, Git farà servir [email protected]. En qualsevol altre repositori del portàtil de l'Ana, [email protected].

Aquesta és exactament l'eina que l'Ana necessitava: la configuració global cobreix el cas majoritari (la seva feina) i la local resol l'excepció (el seu projecte personal). A l'apartat 9 veurem com automatitzar-ho per no haver-se'n de recordar a cada repositori nou.

Retorna el valor que Git faria servir ara mateix, ja resolta la precedència. També funciona sense --get, que és la forma abreujada més habitual:

Si la clau no està definida, l'ordre no imprimeix res i retorna un codi de sortida diferent de zero. Per donar un valor per defecte quan no existeix:

Combinant --get amb el nivell es consulta un fitxer específic, ignorant els altres:

Això és fonamental per depurar: si el valor efectiu no és el que esperaves, consultar nivell per nivell revela d'on surt.

Imprimeix totes les claus actives, una per línia, en format clau=valor:

I ara l'ordre més útil de tota la lliçó:

Afegeix davant de cada línia el fitxer del qual procedeix:

Observa l'última aparició de user.email: quan una clau apareix diverses vegades, l'última línia és la que guanya, perquè els fitxers es processen de menys a més específic. Aquí el valor efectiu és [email protected].

Una variant encara més informativa:

Afegeix també el nom del nivell (system, global, local), cosa que evita haver-lo de deduir a partir de la ruta.

Aquesta última és molt pràctica quan busques alguna cosa i no en recordes el nom exacte:

La forma bàsica ja la coneixem:

Punts a tenir en compte:

• Si la clau existeix, se sobreescriu. No hi ha confirmació ni avís.
• Les cometes són necessàries quan el valor conté espais. git config --global user.name Ana Ferrer fallaria, perquè Git interpretaria Ferrer com un argument extra.
• Les claus no distingeixen majúscules a la secció i al nom (init.defaultBranch i init.defaultbranch són la mateixa clau), però els valors sí.
• Si no indiques nivell, es fa servir --local, cosa que requereix ser dins d'un repositori. Fora d'un, Git donarà l'error fatal: not in a git directory.

Aquest últim punt mereix un exemple, perquè és una ensopegada clàssica:

Acostuma't a indicar sempre el nivell de manera explícita. Estalvia confusions difícils de diagnosticar.

Requereix privilegis d'administrador, perquè el fitxer és fora de la teva carpeta personal:

A Windows cal obrir Git Bash o PowerShell com a administrador.

Per eliminar una clau es fa servir --unset:

Si la clau apareix diverses vegades al mateix fitxer (cosa possible per a certes claus, com veurem a l'apartat 10), --unset fallarà amb el missatge warning: <clau> has multiple values. En aquest cas es fa servir --unset-all:

Per eliminar una secció sencera:

Un matís important: esborrar una clau d'un nivell no la deixa "sense valor", sinó que deixa que guanyi el nivell inferior. Si l'Ana esborra user.email del .git/config de gestor-tasques, el correu passarà a ser el del seu ~/.gitconfig, no cap.

I una advertència: --unset sense nivell explícit opera sobre el fitxer local. Si volies netejar el global i oblides --global, esborraràs una cosa que no tocava.

Tots els fitxers de configuració de Git fan servir el mateix format: INI, text pla llegible i editable a mà. Aquest podria ser el ~/.gitconfig de l'Ana:

Regles del format:

• Les seccions van entre claudàtors: [user], [core]. Corresponen a la part anterior al punt a la clau.
• Les claus s'escriuen amb nom = valor, indentades amb un tabulador per convenció (Git escriu tabulador; els espais també funcionen).
• Els comentaris comencen per # o ;.
• Els valors amb espais no necessiten cometes dins del fitxer, tret que vulguis conservar espais al principi o al final.

La correspondència entre l'ordre i el fitxer és directa:

Algunes seccions admeten un nivell més, entre cometes. Es veuen sobretot en remots i branques:

A la línia d'ordres, la subsecció va al mig: remote.origin.url, branch.main.remote. Aquestes entrades les escriu Git automàticament en afegir un remot o en configurar el seguiment d'una branca, coses del mòdul 4. Rarament les escriuràs a mà, però saber llegir-les ajuda molt a diagnosticar problemes.

Important: a diferència de les claus, les subseccions sí que distingeixen majúscules. [remote "Origin"] i [remote "origin"] són dos remots diferents.

Per a canvis de diverses línies, editar el fitxer directament és molt més còmode que encadenar ordres:

Obre ~/.gitconfig a l'editor configurat a core.editor (o al que indiqui la variable d'entorn EDITOR). En desar i tancar, els canvis són immediats: Git llegeix la configuració a cada execució, no la cau.

Les tres variants:

També pots obrir el fitxer amb qualsevol editor, sense passar per Git:

És igual de vàlid. L'avantatge de --edit és que no cal recordar la ruta, que varia entre sistemes.

Precaució: si escrius un fitxer de configuració amb un error de sintaxi (un claudàtor sense tancar, per exemple), Git protestarà a totes les ordres que executis a partir d'aquell moment:

La solució és tornar a obrir el fitxer i corregir la línia indicada. És reversible i no fa malbé cap repositori, però resulta desconcertant el primer cop.

Arribem a la funcionalitat més elegant del sistema de configuració, i la que resol el problema de l'Ana de manera definitiva.

L'Ana fa servir el mateix portàtil per a dos contextos:

• Projectes de la seva empresa, que s'han de signar amb [email protected].
• Projectes personals com gestor-tasques, que han d'anar amb [email protected].

Ho pot resoldre amb configuració local repositori per repositori, però això significa recordar-se'n cada vegada que en clona o en crea un. Tard o d'hora se n'oblidarà i farà confirmacions amb el correu equivocat, cosa que només s'arregla reescrivint l'historial.

Git permet incloure un altre fitxer de configuració només si es compleix una condició. La condició més útil és la ruta del repositori.

L'Ana organitza les seves carpetes així:

I edita el seu ~/.gitconfig:

I crea el fitxer ~/.gitconfig-personal:

Com funciona, pas a pas:

1. Git llegeix ~/.gitconfig de dalt a baix i estableix user.email = [email protected].
2. En arribar a includeIf, comprova si el repositori actual és dins de ~/personal/.
3. Si hi és, llegeix ~/.gitconfig-personal en aquest punt, i el seu user.email sobreescriu l'anterior.
4. Si no hi és, la línia s'ignora i el correu d'empresa es manté.

Resultat: l'Ana no se n'ha de recordar mai més. N'hi ha prou de desar cada projecte a la carpeta correcta.

Comprovació:

Regles de la ruta a gitdir:

• Ha d'acabar en / perquè s'apliqui a tot el que hi ha a dins, recursivament. Sense la barra final només coincidiria amb aquesta carpeta exacta, i com que Git compara contra la ruta del directori .git, pràcticament mai no funcionaria com esperes. És l'error més freqüent en fer servir includeIf.
• Admet ~ per a la carpeta personal.
• Admet comodins: gitdir:~/clients/*/ coincideix amb qualsevol subcarpeta de primer nivell.

L'última condició, hasconfig:remote.*.url, és especialment potent perquè no depèn de com organitzis les carpetes:

Així, encara que l'Ana cloni un repositori de l'empresa a l'escriptori per pressa, el correu correcte s'aplicarà igualment.

Existeix també la versió sense condició, útil per partir una configuració llarga en peces reutilitzables:

Un patró habitual en equips: mantenir un fitxer d'àlies i colors compartit en un repositori, i que cada persona l'inclogui des del seu ~/.gitconfig sense renunciar a la seva identitat pròpia.

La majoria de claus tenen un sol valor, però algunes n'admeten diversos. Per afegir sense sobreescriure es fa servir --add:

Al fitxer hi queden dues línies a la mateixa secció:

Per llegir-les totes cal --get-all, perquè --get retornaria només l'última:

Git interpreta els valors segons el tipus que espera la clau. Pots forçar la interpretació en llegir:

Els booleans són flexibles en escriure. Aquestes sis línies són equivalents:

I una clau booleana escrita sense valor s'interpreta com a true:

És vàlid, encara que poc llegible. És millor escriure el valor de manera explícita.

• Oblidar --global i escriure al repositori sense voler. És l'error més freqüent. Sense nivell explícit, git config escriu a .git/config, així que la teva preferència s'aplica a un sol projecte i et preguntaràs per què no funciona als altres. Acostuma't a posar el nivell sempre.
• Escriure malament el nom d'una clau. Git no valida res: core.editorr o pull.rebasse es desen sense protestar i no fan res. Si una opció no fa efecte, verifica-la amb git config --get <clau> i compara-la amb la documentació (git help config).
• No posar entre cometes els valors amb espais. git config --global user.name Ana Ferrer dona error o desa només Ana. Fes servir cometes sempre que hi hagi espais.
• Oblidar la barra final a includeIf "gitdir:...". Sense la / final, la condició gairebé mai no es compleix i el fitxer inclòs s'ignora en silenci, sense cap avís. És una fallada especialment difícil de detectar.
• Editar .git/config amb un error de sintaxi. Deixa Git inservible en aquell repositori fins que es corregeix la línia. No és greu ni destructiu, però espanta. El missatge indica el fitxer i la línia exactes.
• Confondre els nivells en diagnosticar. Quan un valor no és el que esperes, no ho endevinis: executa git config --list --show-origin --show-scope i localitza de quin fitxer surt.
• Consell: desa el teu ~/.gitconfig en un repositori propi. És un fitxer de text petit que representa hores d'ajustos. Molts professionals el mantenen versionat juntament amb els seus altres fitxers de configuració personal.
• Consell: fes servir git config --list --show-origin a cada màquina nova. És el primer que convé mirar en començar en un equip desconegut, i també en depurar comportaments estranys en un ordinador d'empresa, on el nivell de sistema pot portar sorpreses.

Al portàtil d'en Bruno, els fitxers de configuració contenen això:

/etc/gitconfig:

~/.gitconfig:

~/personal/gestor-tasques/.git/config:

Respon, estant dins del repositori gestor-tasques:

1. Quin valor té user.email?
2. I user.name?
3. I core.editor?
4. I core.autocrlf?
5. Quina ordre executaries per esbrinar de quin fitxer surt cadascun sense obrir-los?
6. Si en Bruno executa git config --unset user.email dins de gestor-tasques, quin serà el nou valor efectiu?

La Carla treballa amb tres contextos al mateix portàtil:

• Projectes de la seva empresa, a ~/feina/, amb el correu [email protected].
• Projectes d'un client extern, a ~/clients/acme/, amb el correu [email protected].
• Projectes personals, a ~/codi/, amb el correu [email protected].

El seu nom és sempre "Carla Vidal" i el seu editor sempre nano.

Escriu el contingut complet del seu ~/.gitconfig i dels fitxers auxiliars que necessiti. Després indica quina ordre faria servir per comprovar, des de dins de ~/clients/acme/panell-vendes, que el correu aplicat és el correcte.

L'Ana es queixa que ha configurat el seu editor preferit però Git continua obrint Vim cada vegada que li demana escriure un missatge. Això és el que va executar:

1. Identifica dos errors diferents en aquesta ordre.
2. Escriu l'ordre correcta.
3. Escriu les ordres per netejar la clau equivocada que va quedar desada.
4. Escriu l'ordre que li hauria permès detectar el problema per si mateixa.

Solució a l'Exercici 1

1. user.email = [email protected]. El nivell local és el més específic dels tres presents i guanya sobre el global i el de sistema.

2. user.name = Bruno Salas. Només està definit al global; res no el sobreescriu.

3. core.editor = vim. Només és al global.

4. core.autocrlf = input. Només és al nivell de sistema, i cap nivell superior no el redefineix, així que s'aplica.

5. L'ordre de diagnòstic:

Mostrarà cada clau precedida del seu nivell i de la ruta del fitxer. Per a una sola clau:

6. El nou valor efectiu seria [email protected]. Esborrar la clau del nivell local no la deixa buida: simplement deixa que guanyi el nivell següent, que és el global. El del sistema quedaria de nou tapat pel global.

Solució a l'Exercici 2

~/.gitconfig:

~/.gitconfig-empresa:

~/.gitconfig-acme:

Decisions que convé justificar:

• El correu personal va al fitxer principal com a valor per defecte, perquè qualsevol repositori fora de les dues carpetes específiques ha de quedar amb el personal, que és l'opció menys compromesa en cas d'oblit.
• El nom i l'editor van una sola vegada al fitxer principal, ja que no canvien entre contextos.
• Totes les rutes acaben en /, condició imprescindible perquè la coincidència sigui recursiva.
• Els includeIf van al final del fitxer: es processen en ordre, i el que s'inclou després sobreescriu l'anterior.

Comprovació des de ~/clients/acme/panell-vendes:

Solució a l'Exercici 3

1. Els dos errors:

   • La clau està mal escrita: core.editorr amb dues erres. Git l'accepta sense validar i la desa com una clau sense significat, així que no té cap efecte.
   • Falta el nivell --global: en ometre'l, el valor s'hauria escrit només al .git/config de gestor-tasques, és a dir, únicament per a aquest repositori. Fins i tot amb la clau ben escrita, l'editor continuaria sent Vim en tots els altres projectes de l'Ana.

2. Ordre correcta:

3. Netejar la clau equivocada (és al nivell local, perquè així es va escriure):

4. L'ordre de diagnòstic que hauria revelat el problema:

No hauria retornat res, senyal que la clau correcta no estava definida en cap nivell. I amb:

hauria vist la línia file:.git/config core.editorr=nano, on salten a la vista tant l'errata com el nivell equivocat.

Ja domines el mecanisme de configuració de Git. Tot passa per git config, que llegeix i escriu fitxers de text en format INI repartits en tres nivells: sistema (tota la màquina), global (el teu usuari) i local (un repositori), als quals s'hi sumen el nivell de worktree i l'opció -c per a una sola execució. Quan diversos nivells defineixen la mateixa clau, guanya el més específic, i l'ordre git config --list --show-origin --show-scope és l'eina definitiva per saber d'on surt cada valor.

Has vist com llegir (--get, --get-all, --list, --get-regexp), escriure (amb i sense --add), esborrar (--unset, --unset-all, --remove-section) i editar els fitxers directament amb --edit. I has conegut includeIf, la peça que permet mantenir perfils separats —personal, empresa, client— sense haver-se de recordar de res a cada repositori nou, gràcies a condicions sobre la ruta (gitdir:), la branca (onbranch:) o l'URL del remot (hasconfig:).

Saps manejar el comandament; falta decidir quins botons prémer. A l'última lliçó del mòdul, Configuració Inicial, aplicarem tot això al portàtil de l'Ana per deixar-lo llest: la seva identitat, el nom de la branca per defecte, l'editor, el tractament dels finals de línia, el comportament en integrar canvis, el magatzem de credencials i el color de la sortida. En acabar, l'Ana tindrà per fi tot preparat per crear el repositori de gestor-tasques al mòdul 2.