La consola de Google Cloud és la porta d'entrada visual a la plataforma: un tauler web des del qual es pot crear, inspeccionar i esborrar qualsevol recurs, revisar la despesa, llegir registres i obrir un terminal. Conèixer-la bé accelera enormement l'aprenentatge, perquè permet explorar serveis sense memoritzar comandes i perquè cada pantalla de la consola et mostra la comanda gcloud o el REST equivalent, cosa que la converteix en la millor eina per aprendre la CLI.

En aquesta lliçó recorrem la consola de dalt a baix: la barra superior i el selector de projecte, el menú de navegació i com fixar-hi favorits, el cercador de recursos, el tauler d'inici i les seves targetes, on es consulten l'estat i les quotes del projecte, i la secció d'APIs i serveis. Presentarem també Cloud Shell i el seu editor integrat (només de vista: el seu ús a fons és la lliçó 01-06) i compararem les tres maneres de treballar amb Google Cloud per saber quan fer servir cadascuna. Tancarem amb un recorregut pràctic en què Marta deixa el projecte alpinashop-dev preparat per a tot el curs.

1. Anatomia de la consola: barra superior i selector de projecte
2. El menú de navegació i els serveis fixats
3. El cercador de recursos
4. El tauler d'inici i les seves targetes
5. Estat del projecte, quotes i límits
6. APIs i serveis
7. Cloud Shell i l'editor, en un cop d'ull
8. Tres maneres de treballar amb GCP
9. Recorregut pràctic: Marta prepara alpinashop-dev

La consola viu a console.cloud.google.com. La barra superior hi és sempre present i conté, d'esquerra a dreta:

És, amb diferència, l'element amb què cal anar més amb compte: tot el que veus i tot el que crees passa al projecte seleccionat. Un percentatge considerable dels incidents de principiant («he esborrat la base de dades equivocada», «no trobo la VM que acabo de crear») es redueix a haver tingut el projecte equivocat seleccionat.

En prémer-lo s'obre un diàleg amb dues pestanyes, Recents i Tots, aquesta última mostrant la jerarquia d'organització i carpetes. Cada projecte apareix amb el seu nom i el seu ID. Pots marcar projectes amb una estrella per tenir-los sempre a dalt.

Consells pràctics:

• Fixa't sempre en el projectId, no en el nom. Els noms es repeteixen; els IDs no.
• El projectId actiu apareix també al mateix selector, així que n'hi ha prou amb un cop d'ull abans de qualsevol acció destructiva.
• La URL de la consola inclou el projecte: console.cloud.google.com/compute/instances?project=alpinashop-dev. Pots desar marcadors directes a un servei d'un projecte concret, cosa molt còmoda quan alternes entre alpinashop-dev i alpinashop-prod.
• Quan arribi el moment de tenir producció, considera canviar el tema visual o fer servir finestres de navegador diferents per a cada entorn. És un truc simple que prevé errors seriosos.

El menú lateral organitza els serveis per categories: Compute, Storage, Databases, Networking, Operations, Big Data, AI and Machine Learning, Security, etc. Són les mateixes famílies que vam veure a la lliçó 01-01.

Amb dos-cents serveis, navegar el menú sencer és inviable diàriament. Per això existeix l'opció de fixar (pin) serveis: en passar el ratolí per sobre d'un servei apareix una icona de xinxeta que el porta a la secció superior del menú, sempre visible i accessible amb un clic.

Els serveis fixats:

• Es desen per usuari, no per projecte: acompanyen la Marta quan canvia entre alpinashop-dev i alpinashop-prod.
• Es poden reordenar arrossegant-los.
• Són la millor eina per reduir la fatiga de navegació a les primeres setmanes.

El menú també es pot ancorar obert amb la icona de la xinxeta a la seva capçalera, de manera que la consola quedi en dues columnes i el menú deixi de ser un desplegable. En pantalles amples és còmode; en portàtils petits roba espai útil.

La barra de cerca de la consola no cerca només a la documentació: cerca recursos reals del teu projecte. Escrivint alpinashop-catalogo et portarà directament al bucket; escrivint Cloud SQL et portarà al servei.

Què hi troba:

• Recursos: instàncies, buckets, bases de dades, comptes de servei, regles de tallafoc...
• Serveis i pàgines de la consola: útil quan no recordes en quina categoria del menú viu una cosa.
• Documentació: articles oficials.
• Accions: en molts casos ofereix directament «Crear instància» o similar.

Detalls útils:

• La drecera de teclat és la barra /, com a GitHub.
• La cerca de recursos utilitza Cloud Asset Inventory per sota. Això vol dir dues coses: pot trigar uns minuts a indexar recursos acabats de crear, i només mostra allò sobre el qual tens permisos de lectura.
• És la via més ràpida per trobar un recurs quan no recordes en quin projecte el vas crear, sempre que la cerca tingui l'àmbit adequat.

El tauler d'inici (Dashboard) és la pantalla que veus en entrar en un projecte. Està compost per targetes que pots afegir, treure i reorganitzar amb el botó «Personalitzar».

Targetes més útils en un projecte jove com alpinashop-dev:

La targeta d'Estat de la plataforma mereix una menció: enllaça amb el tauler públic d'estat de Google Cloud (status.cloud.google.com), on es publiquen les incidències per servei i regió. És el primer lloc que cal mirar quan alguna cosa deixa de funcionar sense que hagis tocat res.

Google Cloud imposa quotes a gairebé tots els recursos: nombre de CPUs per regió, adreces IP externes, peticions per minut a una API, mida de determinats objectes. Existeixen per dues raons: protegir la infraestructura compartida davant d'usos abusius i protegir-te a tu d'un error que dispari la despesa.

Es consulten a IAM i administració → Quotes i límits del sistema. Allà pots filtrar per servei, veure el límit, l'ús actual i el percentatge consumit, i sol·licitar un augment quan el límit sigui insuficient.

Coses que convé saber abans de trobar-te-les:

• Els comptes nous tenen quotes baixes. És normal que un compte acabat de crear només permeti un grapat de CPUs per regió. Si en arribar al mòdul 2 no pots crear la VM que vols, probablement sigui això i no un error teu.
• Les quotes són per projecte i moltes vegades per regió. Tenir marge a europe-west1 no vol dir tenir-ne a europe-southwest1.
• Les sol·licituds d'augment no són instantànies. Se solen resoldre en hores o algun dia. Si planifiques un desplegament gran, demana-les amb antelació.
• Una quota esgotada es manifesta com un error de creació, amb un missatge que menciona explícitament Quota exceeded. Llegir el missatge complet estalvia molt de temps.

La secció APIs i serveis és el centre de control de què pot fer el projecte. Es divideix en:

• APIs i serveis habilitats: la llista del que està actiu, amb gràfiques de trànsit, errors i latència per API. És un bon lloc per detectar que alguna cosa està cridant molt més del que s'esperava.
• Biblioteca: el catàleg complet d'APIs disponibles, amb cercador. Des d'aquí s'activen.
• Credencials: claus d'API, IDs de client OAuth i comptes de servei associats.
• Pantalla de consentiment OAuth: necessària quan la teva aplicació demana dades d'usuaris de Google.

Recorda de la lliçó anterior que les APIs venen desactivades per defecte a cada projecte nou i que activar-les no costa diners, però fer-les servir sí. La llista d'APIs habilitades funciona a més com a documentació implícita: mirant-la saps què fa servir realment el projecte.

Un detall pràctic molt útil: quan la consola t'impedeix fer alguna cosa perquè falta una API, ofereix un botó d'activació dins del mateix flux. No cal que la vagis a buscar a la biblioteca.

En moltes pantalles de creació de recursos, al costat del botó «Crear», hi ha dos enllaços discrets: «Línia de comandes equivalent» i «REST equivalent». En prémer-los, la consola et mostra exactament la comanda gcloud o la petició HTTP que executaria amb les opcions que has emplenat al formulari.

És, sense exagerar, la millor eina d'aprenentatge de la plataforma:

1. Configures el recurs visualment, amb les descripcions de cada camp a la vista.
2. Demanes la comanda equivalent.
3. La copies, l'entens i la deses en un script.

Així es passa de la consola a l'automatització sense memoritzar res.

La icona >_ de la barra superior obre Cloud Shell: una màquina virtual Linux efímera, gratuïta, que s'obre com a panell a la part inferior del navegador. Ve amb el Google Cloud CLI, Python, Java, Go, Node.js, Docker, kubectl, git i terraform ja instal·lats, i ja autenticada amb el teu usuari, de manera que pots executar comandes gcloud sense configurar res.

Al seu costat, el botó Obrir editor llança Cloud Shell Editor, un editor de codi basat en la mateixa tecnologia que Visual Studio Code, amb explorador de fitxers, terminal integrada i ressaltat de sintaxi. Permet editar fitxers del teu directori personal de Cloud Shell sense sortir del navegador.

I un tercer element: la vista prèvia web, una icona amb forma d'ull que permet obrir al navegador un servei que estiguis executant dins de Cloud Shell (per exemple, l'aplicació Flask d'AlpinaShop al port 8080) a través d'una URL temporal i autenticada.

Amb això n'hi ha prou de moment: el funcionament detallat de Cloud Shell, els seus límits, la persistència del teu $HOME i l'anatomia de les comandes gcloud són el tema complet de la lliçó 01-06, amb la qual tancarem el mòdul.

Tot el que es pot fer a Google Cloud es pot fer de tres maneres, i les tres acaben cridant la mateixa API REST per sota. Triar bé estalvia molt de temps.

Quan fer servir cadascuna, a la pràctica:

• Consola: aprendre un servei nou, explorar, mirar gràfiques i facturació, diagnosticar un incident, fer alguna cosa una sola vegada. I sempre que vulguis la comanda equivalent per emportar-te-la a un script.
• gcloud: administració diària, tasques repetitives, scripts de desplegament, operacions sobre molts recursos alhora. És el punt dolç per a un administrador.
• Biblioteques client (Python, Java, Go, Node.js...): quan és la teva aplicació la que necessita parlar amb Google Cloud. Dani les farà servir a l'app Flask d'AlpinaShop per pujar imatges a Cloud Storage o publicar missatges al topic pedidos-nuevos. No invoquis mai gcloud des de codi de producció: fes servir la biblioteca client.
• API REST directa: quan no hi ha biblioteca per al teu llenguatge o necessites un control molt fi.

I una quarta via que convé mencionar encara que arribi més endavant: infraestructura com a codi amb Terraform (lliçó 06-07). Quan la infraestructura deixa de ser un experiment i passa a ser un actiu, no es descriu amb comandes soltes sinó amb fitxers versionats a Git. La progressió natural d'un equip és consola → gcloud → Terraform.

El diagrama explica una cosa important: no hi ha funcionalitats exclusives de la consola. Si alguna cosa es pot fer visualment, existeix una API que ho fa, i per tant es pot automatitzar.

Marta deixarà el projecte a punt per treballar-hi durant tot el curs. Segueix aquests passos tu també:

Pas 1. Verificar el projecte actiu. Obre la consola i comprova al selector superior que hi posa alpinashop-dev. Si no, canvia'l. Anota el projectId i el projectNumber que apareixen a la targeta «Informació del projecte» del tauler d'inici: els necessitarem a la lliçó següent.

Pas 2. Fixar els serveis del curs. Obre el menú de navegació i fixa amb la xinxeta aquests serveis, que són els que més farem servir:

Pas 3. Personalitzar el tauler d'inici. Prem «Personalitzar» i deixa visibles com a mínim: Informació del projecte, Facturació, Recursos i Estat de la plataforma.

Pas 4. Comprovar les quotes de partida. Ves a IAM i administració → Quotes, filtra pel servei Compute Engine API i localitza la quota de CPUs a la regió europe-west1. Anota el valor: et dirà quantes màquines podràs crear al mòdul 2.

Pas 5. Revisar les APIs habilitades. A APIs i serveis → Habilitats, comprova que estan actives les que vam activar a la lliçó anterior. Fixa't en la gràfica de trànsit: en un projecte acabat de crear hauria d'estar pràcticament plana.

Pas 6. Obrir Cloud Shell. Prem la icona >_, espera que s'aprovisioni la màquina i executa:

La primera comanda llegeix la teva configuració local de gcloud i mostra el compte autenticat i el projecte per defecte. La segona consulta l'API de Resource Manager i retorna les dades del projecte, formatades com a taula amb només tres columnes gràcies a --format. Si totes dues retornen el que s'espera, el teu entorn està correctament preparat.

Pas 7. Desar marcadors. Crea marcadors al navegador per a les pàgines que més visitaràs, amb el projecte ja inclòs a la URL:

• https://console.cloud.google.com/home/dashboard?project=alpinashop-dev
• https://console.cloud.google.com/billing
• https://console.cloud.google.com/apis/dashboard?project=alpinashop-dev

• Treballar amb el projecte equivocat seleccionat. L'error més freqüent i el que més mal fa. Mira el selector abans de qualsevol acció destructiva i fes servir finestres o perfils de navegador diferents per a desenvolupament i producció.
• Confondre «no ho veig» amb «no existeix». Si un recurs no apareix, gairebé sempre és perquè ets en un altre projecte, en una altra regió o perquè et falten permisos de lectura. La consola amaga el que no pots veure en lloc d'avisar-te'n.
• Buscar un recurs acabat de crear i no trobar-lo. El cercador es recolza en Cloud Asset Inventory i triga uns minuts a indexar. Ves-hi pel menú del servei.
• Ignorar l'enllaç «Línia de comandes equivalent». És la manera més ràpida d'aprendre gcloud i de convertir un clic en una cosa repetible.
• No revisar les quotes fins que fallen. Un desplegament que falla per Quota exceeded amb la sol·licitud d'augment pendent et pot costar un dia sencer.
• Estar autenticat amb dos comptes de Google alhora. És font constant de confusió: la consola es pot obrir amb el compte personal. Fes servir perfils de navegador separats.
• Consell: quan alguna cosa falli, mira primer status.cloud.google.com. Perdre una hora depurant una incidència de Google és un clàssic evitable.
• Consell: fixa pocs serveis. Fixar-ne vint és com no fixar-ne cap. Comença amb els cinc o sis que facis servir de debò.

Per a cada tasca, indica si l'abordaries des de la consola, amb gcloud o amb una biblioteca client, i justifica l'elecció en una frase:

1. Dani necessita que l'aplicació Flask d'AlpinaShop pugi la foto d'un producte al bucket alpinashop-catalogo cada vegada que un empleat dona d'alta un article.
2. Marta vol veure l'evolució de la despesa del darrer trimestre desglossada per servei.
3. Cal aplicar la mateixa etiqueta entorno=desarrollo a 40 recursos existents.
4. Marta està estudiant Cloud SQL per primera vegada i vol entendre quines opcions existeixen en crear una instància.
5. Un procés nocturn ha de crear un snapshot d'un disc cada dia a les 3:00.

Fes al teu propi compte el recorregut de l'apartat 9 i respon:

1. Quin és el projectNumber del teu projecte i en què es diferencia del projectId?
2. Quantes CPUs et permet la teva quota actual a la regió europe-west1?
3. Localitza a la consola una pantalla de creació de recurs que ofereixi l'enllaç «Línia de comandes equivalent» i anota la comanda que genera sense arribar a crear el recurs.

Marta rep un missatge de Dani: «He creat una màquina virtual aquest matí i ara no apareix enlloc. L'has esborrat?».

Enumera com a mínim quatre causes possibles, ordenades de més probable a menys, i digues com comprovaries cadascuna des de la consola.

Solució 1

1. Biblioteca client (la de Cloud Storage per a Python). És la mateixa aplicació la que necessita parlar amb Google Cloud; invocar gcloud des de codi de producció seria fràgil i insegur.
2. Consola, secció de Facturació → Informes. És una tasca de visualització i exploració, exactament on la interfície gràfica guanya.
3. gcloud, combinant un llistat amb --format=value(...) i un bucle en bash. Fer-ho a mà a la consola quaranta vegades és lent i propens a errors.
4. Consola. En explorar un servei nou, el formulari amb descripcions de cada camp ensenya més ràpid que la documentació de la CLI. Després, l'enllaç «Línia de comandes equivalent» et dona la comanda ja muntada.
5. gcloud dins d'una tasca programada (o, encara millor, una política de snapshots gestionada). És una operació repetitiva i desatesa: ha d'estar en un script versionat, no a la memòria de ningú.

Solució 2

1. El projectNumber és un identificador numèric assignat automàticament per Google, mentre que el projectId és la cadena llegible que vas triar en crear el projecte (alpinashop-dev). Tots dos són immutables i únics globalment; algunes APIs i alguns formats interns fan servir el número en lloc de l'ID. S'estudien en detall a la lliçó 01-04.
2. Depèn del teu compte. En comptes nous és habitual trobar límits baixos (de l'ordre d'unes poques desenes de CPUs, i de vegades menys durant el període de prova). L'important de l'exercici és saber on es consulta: IAM i administració → Quotes, filtrant per Compute Engine API i per regió.
3. Per exemple, a Compute Engine → Crear instància, després d'emplenar el formulari, l'enllaç «Línia de comandes equivalent» genera un gcloud compute instances create ... amb tots els flags corresponents a les opcions marcades. El pots copiar i tancar el formulari sense crear res.

Solució 3

Causes ordenades per probabilitat:

1. Projecte equivocat. Dani pot estar mirant alpinashop-prod quan la va crear a alpinashop-dev, o al revés. Comprovació: revisar el selector de projecte i buscar la VM pel seu nom al cercador global.
2. Regió o zona equivocada. La llista d'instàncies de Compute Engine pot tenir un filtre de zona actiu. Comprovació: treure els filtres de la llista d'instàncies, que per defecte mostra totes les zones.
3. Compte de Google equivocat. Dani pot haver creat la VM amb el seu compte personal i estar mirant ara amb el corporatiu, o al revés. Comprovació: mirar l'avatar de la barra superior.
4. Permisos insuficients. Si algú ha ajustat els rols, Dani podria no tenir permís de lectura sobre Compute Engine i la consola simplement no li mostraria la instància. Comprovació: revisar els seus rols a IAM i administració.
5. La VM sí que va ser esborrada o aturada. Comprovació definitiva: Cloud Logging, filtrant per l'activitat d'administració del projecte, mostra qui va executar quina operació i quan. És la font de veritat, i la veurem a la lliçó 06-06.

Ja ens sabem moure. En aquesta lliçó hem recorregut la barra superior i hem identificat el selector de projecte com el control més crític de la consola; hem après a fixar serveis favorits al menú de navegació per reduir la fatiga de navegació; hem vist que el cercador indexa recursos reals a través de Cloud Asset Inventory; hem personalitzat el tauler d'inici amb les targetes de projecte, facturació, recursos i estat de la plataforma; hem localitzat on es consulten les quotes i hem entès que els comptes nous parteixen amb límits baixos; hem revisat la secció d'APIs i serveis i hem descobert l'enllaç «Línia de comandes equivalent», probablement la millor eina d'aprenentatge de tota la plataforma. També hem vist de passada Cloud Shell, el seu editor i la vista prèvia web, i hem comparat les tres maneres de treballar amb GCP per saber quan convé cadascuna. Marta ha deixat alpinashop-dev amb els seus serveis fixats i el seu tauler preparat.

Fins aquí hem tractat el projecte com una caixa on hi caben coses. A la lliçó següent, Projectes, jerarquia de recursos i facturació, obrirem aquesta caixa: veurem la jerarquia completa Organització → Carpetes → Projectes → Recursos aplicada a AlpinaShop amb carpetes produccion i desarrollo, la diferència exacta entre projectId, projectNumber i nom, per què el projecte és la frontera de facturació, quotes, permisos i xarxa, com funcionen els comptes de facturació i les etiquetes per repartir la despesa, i com la jerarquia hereta les polítiques. És la lliçó que evita que d'aquí a un any el núvol d'AlpinaShop sigui un munt de projectes sense ordre.