En aquesta secció, compararem MongoDB amb les bases de dades SQL tradicionals. Entendre les diferències clau entre aquests dos tipus de bases de dades és fonamental per decidir quina és la millor opció per a les teves necessitats específiques.

• Estructura: Les bases de dades SQL utilitzen un model de dades relacional. Les dades es guarden en taules amb files i columnes.
• Esquemes: Les taules tenen esquemes rígids. Cada fila en una taula ha de seguir l'estructura definida per l'esquema de la taula.
• Relacions: Les relacions entre dades es defineixen mitjançant claus primàries i estrangeres.

• Estructura: MongoDB utilitza un model de dades basat en documents. Les dades es guarden en documents JSON (BSON en el cas de MongoDB).
• Esquemes: Els documents en una col·lecció poden tenir estructures diferents. MongoDB és esquemàticament flexible.
• Relacions: Les relacions es poden emmagatzemar dins dels documents (documents encaixats) o mitjançant referències.

• Escalabilitat Vertical: Les bases de dades SQL tradicionalment escalen verticalment, afegint més potència a un únic servidor.
• Limitacions: Pot ser costós i té límits físics.

• Escalabilitat Horitzontal: MongoDB està dissenyat per escalar horitzontalment mitjançant fragmentació (sharding).
• Avantatges: Permet gestionar grans volums de dades i tràfic distribuint la càrrega entre múltiples servidors.

• Llenguatge: Utilitza SQL (Structured Query Language) per definir i manipular dades.
• Consultes: Les consultes SQL són molt potents i permeten operacions complexes amb JOINs, subconsultes, etc.

• Llenguatge: Utilitza un llenguatge de consulta basat en JSON.
• Consultes: Les consultes són flexibles i poden incloure operacions d'agregació, però no tenen JOINs tradicionals. En lloc d'això, es poden utilitzar documents encaixats o referències.

• ACID: Les bases de dades SQL segueixen les propietats ACID (Atomicitat, Consistència, Aïllament, Durabilitat) per garantir la integritat de les dades.
• Transaccions: Suport complet per a transaccions complexes.

• ACID: MongoDB ofereix suport per a transaccions ACID a nivell de document i, des de la versió 4.0, també a nivell de múltiples documents.
• Transaccions: Les transaccions en MongoDB són més recents i poden no ser tan robustes com en les bases de dades SQL tradicionals.

• Aplicacions: Adequat per a aplicacions que requereixen transaccions complexes i integritat de dades, com sistemes financers, ERP, etc.
• Dades Relacionals: Ideal per a dades altament relacionals amb esquemes ben definits.

• Aplicacions: Adequat per a aplicacions que requereixen flexibilitat en l'esquema, com aplicacions web, big data, IoT, etc.
• Dades No Relacionals: Ideal per a dades no estructurades o semi-estructurades.

Descripció: Suposem que estàs desenvolupant dues aplicacions diferents: una aplicació bancària i una aplicació de xarxes socials. Identifica quin tipus de base de dades (SQL o MongoDB) seria més adequat per a cada aplicació i justifica la teva elecció.

Solució:

• Aplicació Bancària: SQL. Les aplicacions bancàries requereixen transaccions complexes i integritat de dades, per la qual cosa una base de dades SQL és més adequada.
• Aplicació de Xarxes Socials: MongoDB. Les aplicacions de xarxes socials necessiten flexibilitat en l'esquema per gestionar diferents tipus de dades d'usuaris, per la qual cosa MongoDB és més adequat.

En aquesta secció, hem comparat MongoDB amb les bases de dades SQL tradicionals, destacant les seves diferències en termes de model de dades, escalabilitat, llenguatge de consulta, transaccions i casos d'ús. Aquesta comprensió t'ajudarà a triar la base de dades adequada per a les teves necessitats específiques. En la següent secció, començarem a explorar les operacions CRUD a MongoDB.