A 06-02 va quedar clar el sostre de l'automàtic: un 30-40% dels problemes, i només els objectius. I a 06-01, quan tu vas arrencar NVDA 10 minuts, ja vam avisar d'una cosa incòmoda: tu saps on és tot. Tanques els ulls, però tens el mapa de la pàgina al cap. Ni la màquina ni el desenvolupador provant veuen el que de debò importa al final: si una persona que fa servir aquesta tecnologia cada dia, i que no coneix la teva web, aconsegueix completar la seva tasca sense frustrar-se. Això és usabilitat, i és la validació definitiva. En aquesta lliçó aprendràs a planificar, moderar i aprofitar sessions de prova amb usuaris reals de tecnologies d'assistència sobre Cursalia.

1. "Jo provo amb una TA" no és "un usuari real d'aquesta TA prova"
2. Planificar una sessió
3. Reclutament, consentiment i ètica
4. Moderar sense fer malbé els resultats
5. Què observar i mesurar
6. Escenaris a Cursalia: Marta, Lucía i Sofía
7. Combinar amb revisió experta
8. La trampa de "vam provar amb una persona"

És la distinció central d'aquesta lliçó:

Un exemple: a 06-01 tu, amb NVDA, "vas trobar" el botó Matricula't perquè sabies que existia. La Marta, usuària cega real, navega per encapçalaments buscant on matricular-se, no el troba on ella espera, i conclou que el curs "encara no es pot comprar". Tècnicament el botó tenia nom accessible i passava axe. En usabilitat, era invisible. Aquesta troballa no la produeix cap altra prova.

Una bona sessió es prepara abans d'asseure ningú.

• Objectius: defineix què vols aprendre. No "provar l'accessibilitat" (massa vague), sinó "pot un usuari de lector de pantalla completar una matrícula sense ajuda?".
• Tasques realistes: dona tasques, no instruccions. Malament: "fes clic al botó blau de dalt a la dreta". Bé: "Troba un curs de Python i matricula-t'hi." La tasca descriu una meta, no els passos: així observes com la persona decideix el camí.
• Guió de tasques per a Cursalia (exemple):
  1. Troba un curs de Python per a principiants fent servir el catàleg.
  2. Esbrina quant dura i qui l'imparteix.
  3. Matricula't (completa el formulari de matrícula).
  4. Entra al reproductor i activa els subtítols de la primera lliçó.
  5. Respon el qüestionari de la lliçó 1 des del panell de l'alumne.
• Durada: 45-60 minuts per persona és còmode; més, esgota.
• Entorn: que la persona faci servir el seu propi equip i la seva pròpia configuració de TA sempre que es pugui. La velocitat de veu, el navegador i la versió són el seu món; recrear-los tu els falseja.

Estàs convidant persones, no recollint dades d'un servidor. El respecte és part del mètode.

• Reclutament: busca participants a través d'associacions de persones amb discapacitat, panels especialitzats o xarxes de la comunitat. Necessites usuaris reals i habituals de la TA, no companys disfressats.
• Incentius: paga els participants. El seu temps i la seva experiència són una feina experta; l'incentiu just és qüestió de dignitat, no un extra.
• Consentiment informat: explica per escrit què faràs, què gravaràs (pantalla, veu, àudio del lector), per a què s'usarà i quant de temps ho conserves. Signa abans de començar. La persona pot aturar-se quan vulgui, sense donar explicacions.
• Ètica i respecte a la sala:
  • Es prova el producte, no la persona. Digue-ho en veu alta: "si alguna cosa no funciona, és culpa de la nostra web, no teva".
  • Fes servir llenguatge respectuós i centrat en la persona; pregunta com prefereix que et refereixis a la seva discapacitat si sorgeix.
  • Mai no converteixis la sessió en un espectacle ni en "inspiració". És recerca de producte.
  • Privacitat: anonimitza les troballes a l'informe (Mòdul 06-04). "Participant 3, usuària d'NVDA", no el seu nom.

El moderador pot arruïnar la sessió amb una sola frase. Regles d'or:

• Protocol de pensar en veu alta (think-aloud): demana a la persona que narri el que fa, busca i espera. "Ara estic buscant el botó de matrícula… no el sento… provaré per encapçalaments." Aquell relat és or pur.
• No ajudis de més: quan s'encalla, mossega't la llengua. El silenci incòmode és on apareix la troballa. Si ajudes al primer titubeig, has esborrat justament el que venies a mesurar. Només intervén si porta molta estona bloquejada i la frustració ja no aporta res.
• No dirigeixis: res de "prova a prémer Tab aquí" o "no veus el botó blau?". Preguntes neutres: "què esperaves que passés?", "què estàs intentant ara?".
• Observa, no interroguis: durant la tasca, calla i pren nota. Les preguntes, al final de cada tasca.
• Compte amb el biaix de cortesia: la gent tendeix a dir que "està bé" per no ofendre. Insisteix en el negatiu: "què t'ha resultat més molest?".

Combina mètriques quantitatives amb observacions qualitatives (aquestes últimes solen ser les que canvien el producte).

El temps i l'èxit donen titulars; les cites i els bloquejos donen les tasques de remediació de 06-04.

Tres sessions reals, tres troballes que ni l'automàtic (06-02) ni la prova manual del desenvolupador (06-01) havien detectat.

Tasca: matricular-se en un curs de Python. La Marta omple el formulari de matrícula i prem "Confirma". Apareix un missatge d'èxit visual, però s'injecta en un contenidor sense aria-live, així que NVDA no l'anuncia. La Marta es queda esperant en silenci, sense saber si s'ha matriculat, i acaba recarregant la pàgina per por d'haver pagat dues vegades.

• Per què es va escapar: axe veia el missatge present al DOM (passa). Tu, a 06-01, vas veure el missatge amb els ulls i vas donar per bona la tasca. Només algú que depèn de l'àudio revela que el missatge no existeix per a ella. (El com s'arregla —regions actives— és contingut dinàmic del Mòdul 7.)

Tasca: aplicar el filtre "nivell principiant" al catàleg. La Lucía arriba amb Tab als checkboxes, però el catàleg aplica el filtre amb un onchange que a més mou el focus a l'inici de la llista de resultats. Com que fa servir exclusivament teclat i cada acció la torna a dalt, triga el triple i es mareja. Funcionalment "funciona"; a la pràctica és esgotador.

• Per què es va escapar: no és una violació de cap regla automàtica ni una fallada tècnica de focus (el focus es gestiona, només que malament per al seu flux). És pur cost d'esforç, visible únicament observant qui navega així tot el dia.

Tasca: llegir el preu i prémer Matricula't. A 300% de zoom, el botó "Matricula't" queda fix (position: sticky) i tapa el preu just quan la Sofía fa scroll per llegir-lo. El reflux de 06-01 passava (no hi havia scroll horitzontal), però la superposició de dos elements en ampliar només es veu quan algú amb el seu nivell de zoom real intenta fer servir la pàgina.

• Per què es va escapar: el contrast i el reflux automàtics donaven verd; la troballa és una interacció entre zoom, scroll i un element enganxós que cap eina no modela.

Tres persones, tres problemes d'usabilitat greus, zero detectats per axe o per la prova manual del desenvolupador. Aquest és l'argument d'aquesta lliçó.

No sempre podràs reclutar usuaris per a cada iteració. Un complement valuós és la revisió experta (avaluació heurística): una persona amb experiència en accessibilitat recorre Cursalia aplicant WCAG i el seu coneixement de com fan servir la web les persones amb discapacitat. No substitueix els usuaris reals —un expert segueix sense ser la Marta— però detecta molt entre sessions i ajuda a decidir què portar a la propera sessió amb usuaris. L'ordre ideal: automàtic (06-02) → manual + expert (06-01) → usuaris reals (06-03).

Un error greu: fer una sessió amb un usuari cec i declarar "Cursalia és accessible per a invidents". Les discapacitats són diverses i també ho és dins de cada tipus:

• Diferents discapacitats (visual, motriu, auditiva, cognitiva) → problemes completament diferents. La Marta, la Lucía, la Sofía, el Diego i el Hugo ensopeguen cadascun amb coses diferents.
• Diferent TA i configuració → NVDA, JAWS i VoiceOver no es comporten igual; dos usuaris d'NVDA poden fer servir dreceres diferents.
• Diferent experiència → un usuari veterà supera obstacles que enfonsen un de novell.

Regla pràctica: inclou diversos participants per perfil i cobreix diversitat de discapacitats (no només lectors de pantalla; també teclat, zoom, cognitiu i sordesa). Amb 3-5 usuaris per perfil ja afloren la majoria de problemes greus d'aquell perfil. Una sola persona et dona anècdotes, no evidència.

• Donar els passos en lloc de la tasca: si dius "prem el segon botó", ja no observes com la persona busca. Dona metes, no rutes.
• Ajudar al primer titubeig: mata la troballa. Aguanta el silenci.
• Confondre't a tu mateix amb un usuari: tu coneixes la web; la teva prova amb NVDA (06-01) és vàlida per al tècnic, no per a la usabilitat.
• Una sola persona = "ja està provat": fals. Diversifica perfils i TA.
• No pagar / tractar-ho com un favor: és feina experta; l'incentiu és respecte, no opcional.
• Oblidar consentiment i anonimat: gravar sense permís o publicar noms és una falta ètica greu.
• Consell: grava (amb permís) i revisa després; en directe se t'escapen detalls de l'àudio del lector.

Exercici 1. La Marta completa el formulari de matrícula, prem "Confirma" i es queda en silenci, recarregant la pàgina. axe no va reportar res i tu, a 06-01, vas donar la tasca per superada. Quin tipus de problema és, per què només el va detectar ella, i en què es diferencia d'una fallada que sí que veuria una eina?

Exercici 2. El teu cap diu: "Vam fer una sessió amb un usuari de JAWS i tot va anar bé, ja podem posar el segell d'accessible". Dona dues raons per les quals aquesta conclusió no és vàlida.

Exercici 3. Dissenya una sessió de 45 minuts amb la Lucía (només teclat) per validar el flux de matrícula de Cursalia: escriu (a) 3 tasques realistes, (b) 2 mètriques que recolliries i (c) una regla de moderació que t'obligaries a respectar.

Solució 1. És un problema d'usabilitat, no una violació tècnica: el missatge d'èxit existeix al DOM (per això axe passa i tu el veus), però no s'anuncia a qui depèn de l'àudio. Només la Marta el detecta perquè només ella depèn del lector per saber que l'acció va tenir efecte; per a tu el problema és invisible perquè tens la informació per una altra via (la vista). Es diferencia d'una fallada d'eina en què aquí no falta cap atribut comprovable: falla l'experiència, que cap regla automàtica no modela.

Solució 2. (1) Una sola persona no és evidència: els seus problemes i la seva destresa són particulars; calen diversos usuaris per perfil (3-5) perquè aflorin els problemes greus. (2) Falta diversitat: un usuari de JAWS no representa els usuaris de teclat, de zoom, amb dislèxia o amb sordesa; "accessible" exigeix cobrir diferents discapacitats i diferents TA, no un únic perfil.

Solució 3. Exemple. (a) Tasques: "Troba un curs de Python per a principiants"; "Matricula-t'hi"; "Activa els subtítols del primer vídeo" — totes com a metes, sense indicar tecles. (b) Mètriques: èxit de tasca (completada/amb ajuda/fallida) i nombre de vegades que el focus la torna a l'inici de la llista en filtrar (punt de fricció). (c) Regla de moderació: no suggerir tecles ni indicar on és un control; davant d'un encallament, esperar en silenci i, com a molt, preguntar "què estàs intentant ara?".

Les proves amb usuaris reals de tecnologies d'assistència són la validació definitiva: només elles revelen la usabilitat, aquella capa que ni el 30-40% de l'automàtic (06-02) ni la teva prova manual de desenvolupador (06-01) no arriben a assolir. La Marta, la Lucía i la Sofía ens van ensenyar tres problemes invisibles per a tota la resta. Però una sessió genera moltes troballes disperses —cites, temps, bloquejos, violacions—, i cal convertir-les en decisions: què és greu, què és un fals positiu, què s'arregla primer i com demostres que va quedar resolt. D'això tracta l'última lliçó del mòdul, 06-04 Interpretació d'Informes d'Accessibilitat: llegir tot el que has recollit a les tres lliçons anteriors i transformar-ho en un pla d'acció prioritzat.