En el Mòdul 1 vas aprendre a declarar variables, a treballar amb arrays i a manipular cadenes de text, però tot el codi que vas escriure fins ara s'executava sempre de la mateixa manera, línia rere línia, sense marge per reaccionar a les dades. A la vida real, BiblioTechConsola necessita prendre decisions: es pot deixar aquest llibre? el soci ja té massa préstecs actius? l'ISBN introduït té un format vàlid? Aquesta lliçó presenta les sentències condicionals, el mecanisme amb què un programa en C# decideix quin camí seguir segons es compleixin o no certes condicions. És, juntament amb els bucles que veuràs a la lliçó següent, la base de qualsevol lògica de negoci real.

1. La sentència if
2. else if i else: encadenar condicions
3. Operadors de comparació
4. Operadors lògics: &&, ||, !
5. L'operador ternari ?:
6. Imbricació de condicionals i bones pràctiques
7. Coalescència nul·la en condicions: ?? i ??=
8. Aplicació completa: es pot deixar el llibre?

La sentència if avalua una expressió booleana (true o false) i executa un bloc de codi únicament si aquesta expressió és true.

Punts clau:

• La condició va entre parèntesis ( ) i ha de ser una expressió de tipus bool.
• El bloc de codi va entre claus { }. Si el bloc té una única instrucció, les claus són opcionals, però es recomana mantenir-les sempre: millora la llegibilitat i evita errors quan més endavant s'afegeix una segona línia al bloc.
• Si la condició és false, el bloc simplement se salta i el programa continua per la instrucció següent.

Quan hi ha més de dos camins possibles, s'encadenen condicions amb else if, i es reserva else per al cas "en qualsevol altra situació".

El flux s'avalua de dalt a baix i s'atura en la primera condició que sigui true. Això és important: encara que prestecsActiusSoci < 5 també seria certa quan val 0, la primera condició (== 0) ja ha capturat aquest cas, així que la resta de blocs else if ni tan sols s'avaluen.

Per construir condicions calen operadors que comparin valors i retornin un bool.

Un error molt habitual entre qui comença és confondre = (assignació) amb == (comparació). if (disponible = true) no compara res: assigna true a disponible i, a més, no compila si disponible no és d'un tipus bool compatible amb aquesta assignació en aquest context. Para sempre atenció a aquest detall.

També es poden comparar cadenes de text amb ==, ja que string sobrecarrega aquest operador per comparar el contingut (i no la referència en memòria):

Quan una decisió depèn de diverses condicions alhora, es combinen amb operadors lògics.

Amb ! s'inverteix una condició booleana, cosa que sovint fa el codi més llegible que comparar explícitament amb false:

Un detall important de rendiment i de seguretat és el curtcircuit (short-circuit evaluation): a a && b, si a ja és false, C# no arriba a avaluar b perquè el resultat ja està decidit. El mateix passa amb a || b si a ja és true. Això permet escriure condicions segures com la següent, on la segona part només s'avalua si la primera garanteix que no hi haurà un error:

Si index < titolsLlibres.Length és false (com en aquest cas, amb només 3 elements i un index de valor 5), C# mai arriba a accedir a titolsLlibres[index], evitant així una excepció per índex fora de rang.

L'operador ternari condensa un if/else senzill, d'una sola expressió, en una única línia. La seva forma és:

És equivalent a:

El ternari és ideal quan el resultat és un valor simple que s'assignarà o es mostrarà directament. No convé abusar-ne per a lògica complexa ni imbricar diversos ternaris entre si, perquè el codi es torna difícil de llegir:

En aquests casos és preferible un if/else if/else explícit, o el switch que veuràs a la propera lliçó d'aquest mòdul.

És habitual necessitar una condició dins d'una altra:

Aquest codi funciona, però quan la imbricació creix (tres, quatre nivells) es torna difícil de seguir. Dues tècniques ajuden a mantenir-lo controlat:

Combinar condicions amb operadors lògics en lloc d'imbricar, quan el resultat final és el mateix:

Invertir la condició i sortir com abans millor (early return o guard clauses), molt útil dins de mètodes o funcions locals: en lloc d'imbricar el cas "bo" dins de diversos if, es descarten primer els casos que impedeixen continuar.

Aquesta segona versió evita la imbricació per complet i cada condició es llegeix de manera independent, cosa que facilita afegir noves regles en el futur (per exemple, comprovar si el soci té sancions pendents) sense reestructurar tot el bloc.

A la lliçó de variables ja vas veure que un tipus de referència, com string, pot valer null. Els operadors ?? (coalescència nul·la) i ??= (assignació amb coalescència nul·la) són molt útils per prendre decisions quan una dada pot faltar.

?? retorna l'operand esquerre si no és null, o el dret en cas contrari:

Això evita haver d'escriure l'equivalent més llarg:

??= assigna un valor per defecte només si la variable actualment és null, i no fa res si ja té un valor:

Aquests operadors també es combinen directament dins d'una condició if:

Reunim tot l'anterior en un exemple proper al que tindrà BiblioTechConsola: decidir si un llibre es pot deixar segons la seva disponibilitat i el nombre de préstecs actius del soci.

Fixa't en el disseny: una única expressió booleana (esPotPrestar) concentra la regla de negoci principal combinant && i !, el ternari decideix el missatge principal, i només si el préstec es denega s'entra en un segon bloc if/else if/else per explicar el motiu exacte. És una estructura molt més mantenible que imbricar els tres if un dins de l'altre.

• Confondre = amb ==. És l'error més freqüent entre principiants. El compilador de C# sol detectar-ho si els tipus no encaixen, però convé revisar-ho sempre a simple vista.
• Imbricar massa nivells d'if. Si et trobes amb tres o més nivells d'indentació, gairebé sempre es pot simplificar combinant condicions amb &&/|| o aplicant el patró de sortida anticipada (guard clauses).
• Oblidar l'else quan realment fa falta. Si una variable ha de tenir sempre un valor assignat, assegura't de cobrir tots els camins possibles.
• Abusar de l'operador ternari per a lògica complexa o imbricada. Reserva'l per a decisions simples d'un únic valor.
• No comprovar null abans d'operar sobre una variable de tipus referència. Fes servir ?? per donar un valor per defecte en lloc d'arriscar-te a una excepció NullReferenceException (veuràs les excepcions en detall a l'última lliçó d'aquest mòdul).
• Comparar cadenes sense tenir en compte majúscules/minúscules quan l'usuari introdueix text lliure. Recorda ToLower() (vist a la lliçó anterior) si vols una comparació que ignori la capitalització.

1. Declara tres variables: int pagines, bool disponible i int prestecsActiusSoci. Escriu un if/else if/else que mostri per consola:

   • "No disponible" si disponible és false.
   • "Prestec llarg (mes de 400 pagines)" si esta disponible i pagines > 400.
   • "Prestec normal" en qualsevol altre cas en que estigui disponible.

2. Fent servir l'operador ternari, crea una variable string resultat que contingui "Soci al limit" si prestecsActiusSoci >= 5, o "Soci amb marge" en cas contrari. Mostra el resultat per consola.

3. Declara string? correuSoci = null;. Fes servir ?? per mostrar per consola el correu si existeix, o el text "Sense correu registrat" si és null. Després fes servir ??= per assignar-li el valor "[email protected]" només si continua sent null, i mostra el valor final.

int pagines = 550;
bool disponible = true;
int prestecsActiusSoci = 2;

if (!disponible)
{
    Console.WriteLine("No disponible");
}
else if (pagines > 400)
{
    Console.WriteLine("Prestec llarg (mes de 400 pagines)");
}
else
{
    Console.WriteLine("Prestec normal");
}

Amb pagines = 550 i disponible = true, el resultat mostrat és "Prestec llarg (mes de 400 pagines)". Fixa't que primer es comprova !disponible: així, si el llibre no estigués disponible, ni tan sols s'arribaria a mirar el nombre de pàgines.

int prestecsActiusSoci = 5;
string resultat = prestecsActiusSoci >= 5 ? "Soci al limit" : "Soci amb marge";

Console.WriteLine(resultat);

Amb prestecsActiusSoci = 5, el resultat mostrat és "Soci al limit", ja que la condició >= 5 es compleix exactament al límit.

string? correuSoci = null;

string correuAMostrar = correuSoci ?? "Sense correu registrat";
Console.WriteLine(correuAMostrar); // Sense correu registrat

correuSoci ??= "[email protected]";
Console.WriteLine(correuSoci); // [email protected]

La primera línia no modifica correuSoci: només calcula un valor alternatiu per mostrar-lo. La segona línia (??=) sí que modifica la variable, assignant-li el valor per defecte perquè en aquell moment continuava sent null.

En aquesta lliçó has après a prendre decisions al teu codi amb if/else if/else, a construir condicions amb operadors de comparació i lògics, a simplificar assignacions senzilles amb l'operador ternari ?:, a mantenir la imbricació sota control combinant condicions o aplicant sortides anticipades, i a fer servir ??/??= per treballar amb dades que poden faltar. Amb això, BiblioTechConsola ja pot decidir si un préstec és vàlid segons diverses regles de negoci alhora.

Tanmateix, prendre una única decisió no és suficient quan cal repetir una acció moltes vegades: recórrer tot el catàleg de llibres, comptar quants estan disponibles, o buscar-ne un pel títol fins a trobar-lo. A la lliçó següent, Bucles, aprendràs a repetir instruccions amb for, while, do-while i foreach, i a controlar aquesta repetició amb break i continue.