A la lliçó anterior vas veure com repetir accions amb bucles; abans, vas aprendre a prendre decisions amb if/else if/else. Tanmateix, quan una mateixa variable s'ha de comparar contra molts valors possibles —per exemple, classificar un llibre de BiblioTech segons la seva categoria: "Narrativa", "Assaig", "Poesia", "Infantil", "Ciència"—, encadenar else if una vegada i una altra es torna repetitiu i difícil de llegir. La sentència switch resol exactament aquest cas: compara una expressió contra una llista de valors possibles i executa el bloc que coincideixi, amb una sintaxi més clara i ordenada.

1. La sentència switch clàssica
2. case, default i la importància de break
3. Diversos valors per a un mateix case
4. switch vs if/else if/else
5. Una ullada al futur: switch expressions i pattern matching
6. Aplicació completa: classificar un llibre per categoria

Un switch avalua una expressió una sola vegada i compara el seu resultat contra una sèrie de valors constants, cadascun definit en una etiqueta case.

Estructura de la sentència:

• switch (expressio): l'expressió s'avalua una única vegada; pot ser de tipus string, qualsevol tipus numèric enter, char, bool, o un enum (que es veurà amb detall en mòduls posteriors).
• Cada case valor: defineix una possible coincidència. Si expressio == valor, s'executa el bloc de codi corresponent.
• default: s'executa si cap dels case anteriors coincideix. És equivalent a l'else final d'una cadena if/else if/else, i encara que tècnicament és opcional, es recomana incloure'l sempre per cobrir casos inesperats.

A diferència d'altres llenguatges, a C# cada bloc case ha d'acabar de forma explícita —normalment amb break— abans de passar al següent. Si un case no conté cap instrucció que acabi el bloc (break, return, throw, o continuar amb goto case), el compilador dona un error: C# no permet el "fall-through implícit" (caure d'un case al següent sense voler-ho) que sí que existeix en llenguatges com C o Java.

Per a l'ús quotidià, n'hi ha prou amb recordar la regla simple: tot case s'ha de tancar amb break (o amb return si el switch és dins d'un mètode que ha de retornar un valor).

Quan diversos valors diferents han de provocar exactament la mateixa acció, es poden "apilar" diverses etiquetes case seguides, sense codi entre elles, abans del bloc comú:

Aquí, tant "Infantil" com "Juvenil" executen el mateix bloc, perquè C# permet "apilar" etiquetes case sense break intermedi: només l'últim case del grup porta el codi i el break. Això és diferent del fall-through prohibit: apilar etiquetes buides està permès perquè no hi ha codi entre elles que es "salti" per error.

Regla pràctica: si estàs comparant la mateixa variable contra una llista fixa de valors concrets (categories, codis, opcions de menú), fes servir switch. Si necessites avaluar rangs, combinacions de diverses variables, o condicions més elaborades, fes servir if/else if/else com a la primera lliçó d'aquest mòdul.

El switch clàssic que has vist en aquesta lliçó existeix des de les primeres versions de C#. Versions més recents del llenguatge incorporen les anomenades switch expressions (una forma més compacta d'escriure un switch que retorna un valor directament, sense case/break) i el pattern matching avançat (comparar no només valors exactes, sinó també tipus, rangs o estructures de dades completes). Com a avançament, així es veu una switch expression equivalent a un dels exemples anteriors:

Per ara n'hi ha prou amb reconèixer aquesta sintaxi si la veus en codi aliè; no cal dominar-la encara. El Mòdul 4 (Conceptes Avançats de C#) dedica una lliçó completa a Pattern Matching i Característiques Modernes, on aprofundiràs en les switch expressions, els patrons de tipus, de propietat i de rang. Per ara, domina bé el switch clàssic: és la base sobre la qual s'entenen totes aquestes variants modernes.

Construirem una petita utilitat de BiblioTechConsola que, donada la categoria d'un llibre, determina en quina planta se situa físicament i mostra un missatge descriptiu.

Sortida esperada:

Observa com el switch deixa el codi molt més ordenat que una llarga cadena de else if comparant sempre la mateixa variable categoria.

• Oblidar el break: a C# no compila un case amb codi que no acabi en break (o una altra instrucció de sortida com return). El compilador t'avisarà amb un error clar; no ho interpretis com un caprici del llenguatge, sinó com una protecció contra l'error de fall-through accidental tan comú en altres llenguatges.
• Duplicar un valor de case: dues etiquetes case amb el mateix valor no compilen. Revisa que cada valor aparegui una sola vegada.
• Oblidar el default: tot i que no és obligatori, ometre'l pot deixar situacions sense cobrir. A BiblioTechConsola, un default ben pensat ("categoria no reconeguda") evita comportaments silenciosos i inesperats.
• Fer servir switch per a rangs numèrics (pagines > 100 && pagines < 300): el switch clàssic compara igualtat exacta, no rangs; per a això, fes servir if/else if/else.
• Barrejar tipus de valors als case: tots els valors dels case han de ser compatibles amb el tipus de l'expressió del switch (si compara un string, tots els case han de ser cadenes literals).

1. Declara int diaSetmana amb un valor de l'1 al 7. Escriu un switch que mostri per consola el nom del dia corresponent (1 -> "Dilluns", ..., 7 -> "Diumenge"), i un missatge "Dia invalid" al default.

2. Declara string format amb un d'aquests valors: "Tapa dura", "Tapa tova", "Digital", "Audiollibre". Fent servir case apilats, agrupa "Tapa dura" i "Tapa tova" sota el missatge "Format fisic", i agrupa "Digital" i "Audiollibre" sota el missatge "Format electronic".

3. Donat l'array string[] categories = { "Poesia", "Terror", "Narrativa" };, recorre l'array amb foreach i, per a cada categoria, fes servir un switch per mostrar "Planta 1" si és "Narrativa" o "Poesia", i "Sense classificar" en qualsevol altre cas (inclòs "Terror", que no està contemplat explícitament).

int diaSetmana = 3;

switch (diaSetmana)
{
    case 1:
        Console.WriteLine("Dilluns");
        break;
    case 2:
        Console.WriteLine("Dimarts");
        break;
    case 3:
        Console.WriteLine("Dimecres");
        break;
    case 4:
        Console.WriteLine("Dijous");
        break;
    case 5:
        Console.WriteLine("Divendres");
        break;
    case 6:
        Console.WriteLine("Dissabte");
        break;
    case 7:
        Console.WriteLine("Diumenge");
        break;
    default:
        Console.WriteLine("Dia invalid");
        break;
}

Amb diaSetmana = 3, el resultat mostrat és "Dimecres".

string format = "Digital";

switch (format)
{
    case "Tapa dura":
    case "Tapa tova":
        Console.WriteLine("Format fisic");
        break;

    case "Digital":
    case "Audiollibre":
        Console.WriteLine("Format electronic");
        break;

    default:
        Console.WriteLine("Format no reconegut");
        break;
}

Amb format = "Digital", el resultat mostrat és "Format electronic".

string[] categories = { "Poesia", "Terror", "Narrativa" };

foreach (string categoria in categories)
{
    switch (categoria)
    {
        case "Narrativa":
        case "Poesia":
            Console.WriteLine("Planta 1");
            break;

        default:
            Console.WriteLine("Sense classificar");
            break;
    }
}

El resultat mostrat és: "Planta 1" (per a "Poesia"), "Sense classificar" (per a "Terror", que cau al default en no estar contemplat) i "Planta 1" (per a "Narrativa").

En aquesta lliçó has après a fer servir switch per comparar una mateixa variable contra una llista de valors possibles de forma clara i ordenada, la importància del break a cada case, com agrupar diversos valors sota una mateixa acció, i quan triar switch enfront de if/else if/else. També has vist un breu tast de les switch expressions i el pattern matching modern, que retomaràs en profunditat al Mòdul 4.

Fins ara, en tots els exemples d'aquest mòdul, el codi ha assumit que les dades arriben en el format correcte. Però en un programa real, qualsevol operació —convertir text a número, accedir a una posició d'un array, deixar un llibre que no existeix— pot fallar. A l'última lliçó d'aquest mòdul, Gestió d'Excepcions, aprendràs a anticipar i gestionar aquests errors de forma controlada amb try/catch/finally, perquè BiblioTechConsola no s'aturi bruscament davant d'una dada inesperada.