Acabàvem la lliçó anterior amb l'elecció feta: Python. Ara toca el més terrenal del mòdul, i probablement el que més frustració causa a qui comença. Abans d'escriure codi cal muntar el lloc de treball: instal·lar l'intèrpret, tenir un editor decent, saber fer servir el terminal i organitzar els fitxers de manera que d'aquí a tres setmanes els continuïs trobant.

Aquesta part se sol despatxar amb un «instal·la Python i ja està», i després la gent s'encalla durant hores amb un python: command not found que ningú no li ha explicat. Aquí no farem això: veurem quines peces formen un entorn de desenvolupament, com instal·lar-les als tres sistemes operatius, com comprovar que funcionen i què fer quan no funcionen.

Al final de la lliçó tindràs un entorn operatiu i hauràs creat i executat tascafacil.py, el fitxer que anirem ampliant fins al final del curs.

1. Què és un entorn de desenvolupament i quines peces el formen
2. El terminal: l'eina que ningú no et presenta
3. Instal·lar Python 3 en Windows, macOS i Linux
4. Comprovar la instal·lació
5. L'intèrpret interactiu (REPL)
6. Executar un fitxer .py
7. Editor de text davant d'IDE
8. Configuració mínima de VS Code per a Python
9. Estructura de carpetes d'un projecte petit
10. Entorns virtuals amb venv
11. Crear i executar tascafacil.py
12. Errors comuns i consells
13. Exercicis
14. Conclusió

Un entorn de desenvolupament és el conjunt d'eines amb què escrius, executes i corregeixes programes. No és un producte que s'instal·li d'una sola vegada: són diverses peces que col·laboren.

Les quatre primeres són imprescindibles des d'avui. Els entorns virtuals els veurem aquí perquè convé agafar el costum aviat. Git l'esmentem i el deixem per a Control de versions: és important, però afegir-lo ara seria sobrecarregar la primera setmana.

El terminal (també «consola» o «línia d'ordres») és una finestra on escrius ordres en text i el sistema les executa. És incòmode al principi perquè no hi ha res per prémer, però és on es llança Python, així que no hi ha manera d'evitar-lo.

Només necessites quatre ordres per a tot el curs:

El concepte clau és el directori de treball: el terminal sempre està «situat» en una carpeta, i les ordres s'executen respecte d'aquesta carpeta. Si escrius python tascafacil.py estant al lloc equivocat, el sistema et dirà que no troba el fitxer. No és un error de Python: és que ets en una altra carpeta. Aquest malentès causa, amb diferència, la majoria de bloquejos del primer dia.

Dues dreceres que estalvien molt de temps:

• Tabulador autocompleta noms de fitxer i carpeta. Escriu tasc i prem Tab.
• Fletxa amunt recupera l'ordre anterior. La faràs servir centenars de vegades per reexecutar el programa després de cada canvi.

Necessitem Python 3.10 o superior. Qualsevol versió 3.x recent serveix per a aquest curs.

Sobre Windows, l'avís insisteix perquè és la fallada número u: si no marques «Add Python to PATH», el terminal no trobarà l'ordre python i obtindràs un error desconcertant. Si ja has instal·lat sense marcar-la, torna a llançar l'instal·lador, tria Modify i activa-la.

Sobre macOS, un detall: els Mac porten de fàbrica un Python del sistema que pot estar desactualitzat i que no convé tocar, perquè el fa servir el mateix sistema operatiu. Instal·la'n un de propi amb Homebrew o amb l'instal·lador oficial.

Obre un terminal nou (important: els que ja estan oberts no veuen els canvis del PATH) i escriu:

Hauries de veure una cosa com:

Si en lloc d'això apareix Python 2.7.x, o un error d'ordre no trobada, prova amb:

En macOS i Linux és habitual que l'ordre correcta sigui python3, perquè python a seques es va reservar històricament per a la versió 2. Fes servir el que et funcioni i sigues coherent durant tot el curs.

Comprova també el gestor de paquets:

Si pip no està disponible, prova pip3 --version o, en qualsevol sistema, la forma més robusta:

Aquesta última forma —python -m pip— és la més fiable perquè fa servir explícitament el pip associat al Python que estàs executant, i evita confusions quan hi ha diverses versions instal·lades.

Python ofereix dues maneres d'executar codi, i convé entendre'n bé la diferència.

La primera és l'intèrpret interactiu o REPL (Read-Eval-Print Loop: llegeix, avalua, imprimeix, repeteix). S'obre escrivint python sense res més:

Apareix una cosa així:

Els tres símbols >>> són el prompt: Python està esperant que escriguis alguna cosa. Cada línia que escriguis s'executa en prémer Retorn i el seu resultat es mostra a l'instant:

Fixa't en un detall: en escriure 2 + 3 apareix 5 sense necessitat de print. El REPL mostra automàticament el valor del que escrius. Això només passa aquí; en un fitxer .py, si vols veure alguna cosa, l'has de demanar amb print.

Per sortir del REPL:

També funciona Ctrl+D (macOS/Linux) o Ctrl+Z seguit de Retorn (Windows).

Per a què serveix realment el REPL: per provar coses soltes. Què retorna aquesta operació? Com s'escriu exactament aquesta instrucció? Això que crec que val 5, val 5? És un banc de proves immediat, i el faràs servir constantment durant el curs.

Per a què no serveix: per escriure programes. Tot el que escrius al REPL desapareix en sortir.

La segona manera —la que farem servir per a TascaFàcil— és escriure el codi en un fitxer de text amb extensió .py i demanar a Python que l'executi sencer.

Suposem un fitxer anomenat tascafacil.py amb aquest contingut:

Des del terminal, situat a la carpeta on és el fitxer, s'executa així:

I la sortida és:

El procés complet, pas a pas:

Aquest bucle —editar, desar, executar, mirar— és literalment en què consisteix programar. El repetiràs milers de vegades. Dos avisos que estalvien disgustos:

• Desar abans d'executar. Python llegeix el fitxer del disc, no el que veus a la pantalla. Si no has desat, executa la versió anterior i et tornes boig buscant per què el canvi no fa efecte.
• Ser a la carpeta correcta. Si obtens can't open file 'tascafacil.py': No such file or directory, comprova amb ls (o dir) que el fitxer és on ets tu.

Podries escriure Python al Bloc de notes, però seria com escriure a mà un full de càlcul. Les eines es divideixen en dues famílies.

Un editor de codi és un editor de text amb superpoders per programar: acoloreix la sintaxi, autocompleta, assenyala errors. Un IDE (Integrated Development Environment) hi afegeix un conjunt integrat d'eines: depurador, gestió de projectes, execució de proves, refactorització.

La recomanació per a aquest curs és VS Code: és gratuït, funciona igual als tres sistemes, té un suport de Python excel·lent i és el que probablement trobaràs en un entorn professional. Si et sents molt perdut amb la instal·lació, Thonny és una alternativa perfectament digna per a les primeres setmanes: porta el seu propi Python incorporat, així que evita tots els problemes de l'apartat 3.

Aquestes són les funcions que de debò et serviran, independentment de l'eina:

• Acoloriment de sintaxi. Textos, nombres i paraules clau en colors diferents. Quan un text sencer s'acoloreix malament, gairebé sempre és una cometa sense tancar: l'editor t'està avisant d'un error abans d'executar.
• Subratllat d'errors. Un subratllat ondulat vermell sota un parèntesi que falta.
• Autocompletat. Escriu pri i ofereix print. Evita errades.
• Indentació automàtica. Crítica en Python, on la indentació forma part de la sintaxi.
• Execució integrada. Un botó de play que llança el fitxer sense anar al terminal.

Quatre passos i prou. La temptació d'instal·lar vint extensions el primer dia acaba en un editor lent i ple d'avisos que no entens.

Pas 1. Instal·lar VS Code. Des de code.visualstudio.com, instal·lador estàndard per al teu sistema.

Pas 2. Instal·lar l'extensió de Python. Obre el tauler d'extensions (Ctrl+Shift+X o Cmd+Shift+X), busca Python i instal·la la publicada per Microsoft. Porta amb ella Pylance, que dóna autocompletat i detecció d'errors.

Pas 3. Seleccionar l'intèrpret. Prem Ctrl+Shift+P (Cmd+Shift+P al Mac), escriu Python: Select Interpreter i tria el teu Python 3. Si més endavant crees un entorn virtual, aquí és on el seleccionaràs. Aquest pas és el que la gent es salta i després no entén per què l'editor no reconeix res.

Pas 4. Obrir la carpeta del projecte, no el fitxer solt. Fes servir Fitxer → Obre carpeta i obre la carpeta completa de TascaFàcil. VS Code treballa amb la noció de projecte: si obres un fitxer aïllat, perds la meitat de les funcions i el terminal integrat arrenca al lloc equivocat.

Dos ajustos opcionals que s'agraeixen: activar Auto Save (Fitxer → Auto Save), que elimina d'arrel el problema d'executar sense desar, i obrir el terminal integrat amb Ctrl+ñ (o des de Terminal → Nou terminal), que arrenca ja situat a la carpeta del projecte.

Un programa d'una sola lliçó cap en un fitxer. TascaFàcil, al final del curs, no. Començar amb una estructura mínima ordenada costa cinc minuts i estalvia molt després.

Les regles que convé respectar des del primer dia:

• Una carpeta per projecte. No barregis TascaFàcil amb els exercicis solts del curs. Tingues, per exemple, curs-programacio/tascafacil/ i curs-programacio/exercicis/.
• Noms sense espais, accents ni ce trencades. tascafacil.py, no Tasca Fàcil.py. Els espais compliquen les ordres de terminal i els accents donen problemes entre sistemes.
• Noms en minúscules i amb guió baix si hi ha diverses paraules: gestor_tasques.py. És la convenció de Python i la seguirem tot el curs.
• No anomenis mai un fitxer com una biblioteca de Python. Si crees random.py o json.py, el teu fitxer taparà el del sistema i obtindràs errors incomprensibles. Aquest error apareix cada any en milers de fòrums.

El fitxer README.md és text pla on expliques què fa el programa i com es llança. Sembla innecessari quan ets l'única persona que el fa servir; deixa de semblar-ho tan bon punt tornes al projecte tres mesos després. El tractarem seriosament a Documentació i comentaris.

Aquest apartat resol un problema que encara no tens, i per això mereix explicació abans que ordres.

El problema. Les biblioteques de tercers s'instal·len amb pip. Si les instal·les «al Python del sistema», totes les teves versions són compartides per tots els teus projectes. Imagina't que TascaFàcil necessita la versió 1.0 d'una biblioteca i un projecte posterior necessita la 2.0, que va canviar coses: en instal·lar la 2.0, TascaFàcil deixa de funcionar. Amb dos projectes és molest; amb deu és inmanejable. A més, en passar el projecte a una altra persona, no hi ha manera de saber què necessita exactament.

La solució. Un entorn virtual és una còpia aïllada de Python, amb les seves pròpies biblioteques, que viu dins de la carpeta del projecte. Cada projecte té el seu, i el que instal·lis en un no afecta els altres.

Crear l'entorn. Situat a la carpeta del projecte:

Això crea una carpeta .venv amb la còpia aïllada. El punt inicial la marca com a oculta i és la convenció habitual.

Activar-lo. Aquí sí que hi ha diferències per sistema:

Quan està actiu, el prompt del terminal mostra el nom entre parèntesis:

Aquest (.venv) és la confirmació que tot el que instal·lis amb pip anirà a l'entorn del projecte i no al sistema. Per desactivar-lo:

Nota per a Windows: si PowerShell respon amb un error de directives d'execució, executa una vegada Set-ExecutionPolicy -Scope CurrentUser RemoteSigned i confirma. És un mecanisme de seguretat de Windows, no una fallada de Python.

Avís honest: durant els primers mòduls d'aquest curs no instal·laràs cap biblioteca externa, perquè Python porta tot el que cal de fàbrica. Així que si ara mateix et resulta massa, pots continuar sense entorn virtual i tornar a aquest apartat més endavant. S'inclou aquí perquè és el lloc on correspon i perquè convé agafar el costum abans de tenir el problema.

Moment de posar-ho tot junt. Crearem el fitxer que ens acompanyarà fins al mòdul 9.

Pas 1. Crea una carpeta anomenada tascafacil en un lloc que recordis (Documents, per exemple).

Pas 2. Obre VS Code, Fitxer → Obre carpeta, i selecciona aquesta carpeta.

Pas 3. Crea un fitxer nou anomenat exactament tascafacil.py (amb l'extensió .py; sense ella, l'editor no sabrà que és Python i no acolorirà res).

Pas 4. Escriu aquest contingut:

Les tres primeres línies comencen per #: són comentaris. Python els ignora completament en executar; hi són per a les persones que llegeixin el fitxer. És la primera bona pràctica del curs i la mantindrem: tot fitxer comença dient què és i per a què serveix.

Pas 5. Desa amb Ctrl+S (Cmd+S al Mac).

Pas 6. Obre el terminal integrat (Ctrl+ñ) i executa:

Hauries de veure exactament això:

Si has arribat fins aquí, tens un entorn de desenvolupament funcionant i el projecte engegat. El programa encara no fa res útil —només mostra text—, però ja és real: és al teu disc, l'has executat tu i l'anirem ampliant mòdul a mòdul.

python: command not found en Windows. No es va marcar «Add Python to PATH» durant la instal·lació. Reinstal·la triant Modify i activa la casella. Recorda obrir un terminal nou després.

L'ordre és python3 i no python. Molt habitual en macOS i Linux. Comprova quin funciona amb python3 --version i fes servir aquest durant tot el curs. Barrejar-los causa confusions difícils de diagnosticar.

can't open file 'tascafacil.py'. No ets a la carpeta correcta. Executa ls (o dir) per veure els fitxers d'on ets i cd per moure't. Obrir la carpeta a VS Code i fer servir el terminal integrat evita aquest problema gairebé sempre.

Executar sense desar. Canvies el codi, executes i no veus diferència. Python llegeix el fitxer del disc. Activa Auto Save i oblida-te'n.

Desar el fitxer sense extensió .py. Si l'editor el desa com a tascafacil.py.txt (Windows amaga les extensions conegudes per defecte), Python no el reconeixerà. Activa-les a l'explorador de fitxers.

Anomenar un fitxer com una biblioteca estàndard. random.py, json.py, math.py, test.py. El teu fitxer tapa el del sistema i provoca errors absurds i impossibles de relacionar amb la causa. Fes servir noms propis del projecte.

Copiar codi d'un web amb caràcters estranys. Algunes pàgines substitueixen les cometes rectes " per cometes tipogràfiques " ". Python no les accepta i dóna un error de sintaxi desconcertant. Si has copiat alguna cosa i falla sense motiu, reescriu les cometes a mà.

Intentar instal·lar cinc eines el primer dia. Python, un editor i el terminal. Res més. Cada peça extra és una font de problemes que encara no pots diagnosticar.

Consell: anota al README.md l'ordre exacta que et funciona (python o python3, ruta de la carpeta). D'aquí a dues setmanes ho agrairàs.

Fes aquestes comprovacions i anota el resultat exacte de cadascuna:

1. Obre un terminal i esbrina la teva versió de Python. Indica si l'ordre que funciona és python o python3.
2. Esbrina la versió de pip fent servir la forma robusta amb -m.
3. Entra al REPL, calcula quants caràcters té el text "Estudi Alba" i surt correctament.
4. Mostra el directori on està situat el teu terminal.

Per a cada situació, decideix si faries servir el REPL o un fitxer .py, i justifica l'elecció:

1. Vols comprovar ràpidament si "alta" > "baixa" retorna cert o fals.
2. Estàs construint la pantalla de menú de TascaFàcil, que té dotze línies.
3. Vols ensenyar a la Marta com funciona el programa d'aquí a dues setmanes.
4. No recordes si len funciona amb textos i vols sortir de dubtes en cinc segons.

Munta el projecte des de zero seguint aquests passos:

1. Crea una carpeta tascafacil.
2. A dins, crea tascafacil.py amb una fitxa de tasca d'exemple (títol, descripció, responsable, prioritat i estat) fent servir només print. Fes servir dades fictícies coherents amb Estudi Alba.
3. Crea un README.md amb el nom del projecte, una frase de descripció i l'ordre exacta per executar-lo.
4. Crea un entorn virtual anomenat .venv i activa'l.
5. Executa el programa i comprova la sortida.

Solució 1.

1. python --version o python3 --version, segons el sistema. Sortida de l'estil Python 3.12.3. En Windows sol funcionar python; en macOS i Linux, gairebé sempre python3.
2. python -m pip --version, amb una sortida semblant a pip 24.0 from /usr/lib/python3/dist-packages/pip (python 3.12). La forma amb -m és preferible perquè garanteix que el pip utilitzat correspon al Python que estàs executant.
3. Sessió completa:

Són 11 caràcters: 6 d'«Estudi», 4 d'«Alba» i l'espai. L'espai compta com a caràcter, cosa que sorprèn molta gent.

4. pwd en qualsevol dels tres sistemes (també funciona a PowerShell).

Solució 2.

1. REPL. És una comprovació puntual d'un segon que no necessita quedar desada. (Per cert: retorna False, perquè en la comparació alfabètica la a d'«alta» va abans que la b de «baixa».)
2. Fitxer. És codi del programa: ha de persistir, poder-se modificar i tornar-se a executar moltes vegades.
3. Fitxer. Només un fitxer es pot desar, executar quan calgui i passar a una altra persona. El que s'escriu al REPL desapareix en sortir.
4. REPL. Dubte immediat, resposta immediata: len("hola") retorna 4. Sí que funciona amb textos.

Solució 3.

Contingut de tascafacil.py:

Contingut de README.md:

Ordres de terminal, situat a la carpeta tascafacil:

Si en executar veus la fitxa per pantalla i el prompt mostra (.venv), el projecte està correctament muntat.

Nota sobre el resultat: fixa't en el tosc que és escriure una fitxa amb print línia a línia. Si demà vols una segona tasca, cal duplicar els deu print i editar-los a mà. Aquesta incomoditat és exactament el problema que resolen les variables, i és el primer que veurem al mòdul 2.

Ja tens lloc de treball. Un entorn de desenvolupament són diverses peces col·laborant: l'intèrpret de Python 3, un editor (VS Code, amb l'extensió de Microsoft i l'intèrpret seleccionat), el terminal —on l'essencial és saber en quina carpeta ets— i el gestor de paquets pip. Has après a instal·lar i verificar Python als tres sistemes, a distingir el REPL (proves ràpides i volàtils) de l'execució d'un fitxer .py (programes de debò, que persisteixen), a organitzar les carpetes d'un projecte petit i a aïllar-ne les dependències amb venv.

I, sobretot, ja existeix tascafacil.py: un fitxer real, al teu disc, que executes tu i que creixerà durant vuit mòduls fins a convertir-se en un gestor de tasques complet. Ara mateix només imprimeix text fix, i a la solució de l'últim exercici has vist la primera limitació seriosa d'aquest enfocament: canviar qualsevol dada obliga a editar el codi a mà.

Abans de començar a resoldre-ho amb codi, falta una última peça del mòdul, i és la que separa qui programa de qui copia codi: pensar abans d'escriure. A la lliçó següent, Del problema a l'algorisme, veurem què és un algorisme i quines propietats ha de complir, com descompondre un problema en passos, com expressar-lo en pseudocodi i en diagrames de flux, i com comprovar-lo a mà amb una prova d'escriptori. Ho aplicarem a dues operacions concretes de TascaFàcil: registrar una tasca nova i decidir quina tasca atén la Marta primer.