Un servidor Linux s'administra editant fitxers de text. La configuració d'un servei és text, els registres que produeix són text, l'inventari de reserves de Tramontana és text separat per punt i coma, i fins i tot la informació que el nucli exposa a /proc és text. La filosofia Unix que vas veure al Mòdul 1 —«text pla com a interfície universal»— té aquesta conseqüència molt concreta: la meitat de la feina d'administració consisteix a llegir i modificar fitxers de text.

Aquesta lliçó et dona les dues meitats d'aquesta habilitat. La primera, veure contingut sense obrir res: quina ordre fer servir per a un fitxer de tres línies, quina per a un de dos milions, i quina per a un registre que està creixent ara mateix mentre la Marta et pregunta què està passant. La segona, editar: nano complet, perquè és el que faràs servir cada dia, i el vim mínim imprescindible, perquè el dia que entris en un servidor acabat d'instal·lar o en un contenidor pot ser l'única cosa que hi hagi.

I al mig, una convenció que el curs adoptarà a partir d'aquí i no abandonarà: abans d'editar un fitxer de configuració, se'n fa una còpia.

1. cat i tac: el fitxer sencer de cop
2. less: el visor de debò
3. head i tail: els extrems
4. Seguir un fitxer en directe: tail -f i tail -F
5. nl i wc: numerar i comptar
6. Panorama d'editors en terminal
7. nano complet
8. vim de supervivència
9. La lliçó d'or: còpia abans d'editar
10. Fitxers que no són text: file, strings, xxd i reset
11. Comparar versions: diff i sdiff

cat (concatenate) aboca un o més fitxers a la pantalla:

El seu nom ve del seu propòsit original, que no era mostrar sinó concatenar:

Opcions útils:

-A és una eina de diagnòstic infravalorada:

Aquests ^M són retorns de carro de Windows. El $ marca el fi de línia real. És la mateixa patologia que detectava file amb «CRLF line terminators» a la lliçó 02-03, vista ara caràcter a caràcter. Un servei que llegeix port=8080\r intentarà obrir un port anomenat 8080\r i fallarà amb un missatge que no ajuda gens.

Existeix una expressió consagrada a la cultura Unix, Useless Use of Cat (UUOC), per a això:

grep sap obrir fitxers. Posar-hi un cat al davant crea un procés extra i una canonada per res. Amb un fitxer petit tant és; amb un de diversos gigabytes, el cat obliga a llegir i transferir tot el contingut per la canonada en comptes de deixar que grep el llegeixi directament.

No és purisme: la raó pràctica és que moltes eines perden funcionalitat quan reben l'entrada per canonada en comptes d'un nom de fitxer. grep amb un fitxer et pot dir el número de línia i el nom del fitxer; a través d'una canonada només veu un flux anònim. I wc -l fitxer imprimeix el nom, mentre que cat fitxer | wc -l no.

Dit això, hi ha un ús legítim: quan de debò concatenes diversos fitxers, o quan construeixes una cadena de manera exploratòria i la claredat t'importa més que el rendiment.

La regla honesta: cat és per a fitxers que caben a la pantalla. Per a un fitxer gran, cat et llança milers de línies i només en veus les últimes vint-i-cinc. Per a això hi ha less.

tac és cat al revés: mostra el fitxer començant per l'última línia.

Sona anecdòtic i és molt útil amb registres, perquè el més recent és al final i tac el posa a dalt.

less mostra un fitxer pàgina a pàgina, sense carregar-lo sencer a memòria. Això últim és l'important: obre un fitxer de 10 GB instantàniament, perquè només llegeix el que va mostrant.

Les dreceres ja les coneixes de la lliçó 02-02, perquè man fa servir less per sota. Aquí van completes, amb les que només tenen sentit sobre fitxers:

Opcions de la línia d'ordres que val la pena conèixer:

-S mereix explicació. Per defecte, less parteix les línies llargues perquè hi càpiguen, i una sola línia pot ocupar cinc files de pantalla. En un registre amb línies llargues això fa la lectura impossible. Amb -S cada línia ocupa una fila i la resta queda fora; es veu desplaçant-se amb les fletxes esquerra i dreta. Per a un acces.log amb línies de dos-cents caràcters, -S és la diferència entre poder llegir-lo i no poder.

& és la joia amagada. Dins de less, escriu &ERROR i Enter: la pantalla mostra només les línies que contenen «ERROR», ocultant les altres. És un filtre instantani sense sortir del visor. Es treu amb & i Enter en blanc.

+F converteix less en un tail -f amb superpoders: segueix el fitxer en directe, i amb Ctrl+C surts del mode seguiment i pots cercar i navegar pel que ja s'ha escrit, sense tancar res. Amb F tornes a seguir. És la millor eina que hi ha per observar un registre durant una incidència.

more és el paginador original d'Unix. Continua instal·lat per compatibilitat:

La limitació de more era brutal: si et passaves una línia, no hi havia marxa enrere. Calia tornar a obrir el fitxer des del principi. less va néixer precisament per arreglar això, i d'aquí el seu nom, un joc amb la dita anglesa «less is more».

Avui no hi ha raó per fer servir more, tret d'una: en un sistema mínim o en mode rescat pot ser que less no estigui instal·lat i more sí. Que sàpigues que existeix.

Un comportament de less que convé conèixer i de vegades desactivar: en sortir, neteja la pantalla i no queda rastre del que has vist. Si prefereixes que el contingut es quedi, existeix l'opció -X. I si vols que no pagini quan el contingut cap en una pantalla, -F (majúscula diferent de la tecla F de dins). La combinació less -FX és la que molts administradors deixen configurada per defecte.

Gairebé mai no necessites el fitxer sencer: necessites el principi o el final.

Deu línies per defecte a totes dues ordres.

La forma -n +N de tail és la que es fa servir per saltar-se la capçalera d'un CSV:

«Des de la línia 2 fins al final» descarta l'encapçalament. És un patró que faràs servir constantment en processar dades a la lliçó 03-05.

-c treballa amb bytes i és útil per abocar-se a un fitxer desconegut sense bolcar-lo sencer:

Amb diversos fitxers, tots dos afegeixen una capçalera amb el nom:

Aquest és l'apartat que més faràs servir a la teva vida professional. Quan alguna cosa falla en producció, el primer que es fa és obrir el registre i mirar-lo mentre es reprodueix el problema.

L'ordre no acaba: es queda esperant i va mostrant cada línia nova a mesura que l'aplicació l'escriu. Se'n surt amb Ctrl+C.

Ja la vas anticipar resolent el dubte d'en Luis a la lliçó 02-02. Ara en detall, perquè és una d'aquelles coses que s'aprenen amb una incidència si no s'aprenen abans.

logrotate és el mecanisme que evita que els registres creixin sense fi: cada nit reanomena errors.log a errors.log.1, el comprimeix i crea un errors.log buit. La lliçó 05-06 el cobreix.

Si vas deixar un tail -f executant-se, després de la rotació continua llegint un fitxer que ja ningú no escriu. La pantalla es queda quieta i no hi ha cap missatge que t'avisi. Pots passar-te vint minuts convençut que l'aplicació no està registrant errors quan en realitat els està escrivint en un altre lloc.

-F avisa i es torna a enganxar. Per a registres de producció, -F sempre.

Opcions que l'acompanyen bé:

Aquest segon exemple, seguir el registre d'accés i el d'errors alhora, és exactament com es diagnostica: veus l'error i, just al costat, la petició HTTP que el va provocar.

Alternatives per a quan less +F és millor que tail -F: si mentre mires el registre necessites cercar cap enrere alguna cosa que ja ha passat, tail no t'ho deixa i less +F sí (Ctrl+C, cerques amb /, i F per tornar a seguir). Regla: tail -F per vigilar, less +F per investigar.

nl numera les línies de manera configurable, amb més control que cat -n:

-ba numera totes les línies (per defecte salta les buides), -w fixa l'amplada i -s el separador. És útil quan vols passar a algú un fragment de configuració amb números de línia per poder referir-t'hi per telèfon.

wc (word count) compta:

Tres números: línies, paraules, bytes. Les opcions trien quin:

Un matís de -c enfront de -m que importa amb noms en català i castellà:

Deu caràcters, onze bytes: la ó ocupa dos bytes en UTF-8. Quan comptis longituds de camps de dades, -m és el que vols.

I un truc pràctic: wc -l sobre un CSV compta també la capçalera. Les reserves reals són 25, no 26.

La decisió raonable per a un administrador de sistemes és aprendre nano bé i vim el just:

• nano per al teu dia a dia. És a Ubuntu, a Debian i a la majoria de les distribucions de servidor. Mostra les dreceres a la pantalla. No té modes. Ningú no ha perdut temps aprenent-lo.
• vim perquè algun dia no hi haurà nano. Contenidors Docker minimalistes, imatges de RHEL sense paquets opcionals, sistemes en mode rescat, servidors de clients amb polítiques restrictives. A tots ells hi ha vi o vim, perquè POSIX ho exigeix. Entrar en un servidor caigut i no saber sortir de vim és una situació real i evitable.

Sobre VS Code o editors gràfics per SSH: l'extensió Remote-SSH permet editar fitxers remots amb una interfície gràfica còmoda. És excel·lent per a desenvolupament. Per a administració té tres inconvenients seriosos: instal·la un agent al servidor (que consumeix memòria i pot no estar permès), no funciona en mode rescat ni abans que el sistema arrenqui del tot, i no està disponible quan hi accedeixes des de la consola física o des del mòbil durant una guàrdia. Fes-lo servir per treballar en el codi de l'aplicació; no en depenguis per administrar.

emacs és un entorn extraordinari, però aprendre'l des de zero per editar quatre fitxers de configuració no compensa. Si ja el fas servir, continua.

La pantalla té tres zones: el títol a dalt, el text al mig i dues files de dreceres a baix. Aquestes dues files són la raó per la qual nano no s'oblida.

La notació és fixa i cal interioritzar-la:

• ^ significa Ctrl. ^O és Ctrl+O.
• M- significa Meta, que en un teclat actual és Alt (o Esc premut i deixat anar abans). M-U és Alt+U.

Amb això, la barra inferior és la documentació completa i sempre visible.

Moviment (a més de les fletxes, que funcionen sempre):

Fixa't que Ctrl+A i Ctrl+E són els mateixos que a la línia d'ordres de Bash. No és casualitat: tots dos segueixen la convenció de readline.

Edició:

Per retallar diverses línies, Ctrl+K repetit: es van acumulant al porta-retalls i Ctrl+U les enganxa totes juntes.

Cerca i reemplaçament:

El reemplaçament amb Ctrl+\ demana el text a cercar, després el de substitució, i per cada coincidència pregunta: S per substituir aquesta, N per saltar-la, T per a totes de cop.

Fitxer:

El flux bàsic complet: obres, edites, Ctrl+O, Enter, Ctrl+X. Cinc pulsacions.

Si intentes sortir amb canvis sense desar, nano pregunta:

Quatre línies que milloren molt l'experiència:

Les dues importants de debò:

set nowrap evita que nano parteixi automàticament les línies llargues en desar. Sense això, editar un fitxer de configuració amb una directiva llarga el pot trencar silenciosament: la línia es parteix en dues, el servei llegeix mitja directiva i falla. És la causa de més d'una estona perduda.

set backup desa una còpia del fitxer original cada vegada que deses. No substitueix la convenció de l'apartat 9, però és una xarxa addicional gratis.

L'objectiu aquí no és que dominis vim. És que puguis editar un fitxer i sortir sense destrossar res en una màquina on no hi ha cap altra cosa. Això són uns quinze ordres.

vim no és un editor on escrius; és un editor on dones ordres, i un d'aquests modes consisteix a escriure text.

D'aquí surten les dues regles que resolen el 90 % dels destrets:

1. En obrir vim estàs en mode NORMAL. Si escrius, no apareix text: s'executen ordres.
2. Esc sempre et retorna al mode normal. Si estàs perdut, prem Esc dues vegades i ja ets en terreny conegut.

:q! és l'ordre més important d'aquest apartat. Si has entrat a vim per accident, si has teclejat alguna cosa sense voler, si no saps què has fet: Esc, després :q!, després Enter. Surts sense desar i el fitxer queda com estava.

Aquest :w !sudo tee % resol una situació molt freqüent: has obert /etc/tramontana/app.conf sense sudo, has fet tots els canvis i en desar et diu que el fitxer és de només lectura. En comptes de perdre la feina, aquesta ordre l'escriu passant per sudo.

A i o són les que més es fan servir editant configuració: afegir al final d'una línia o obrir una línia nova.

La lògica de vim és que les ordres es componen: d (esborrar) + w (paraula) = dw. 3 + dd = tres línies. Entendre aquesta composició és el que fa la gent addicta a vim, i també el que fa la seva corba costeruda. Per a supervivència, memoritza dd, yy, p i u.

u és el teu paracaigudes. Prement-lo repetidament desfàs tot fins a l'estat inicial.

Desglossament de :%s/vell/nou/g, perquè cada part compta:

• % — a totes les línies del fitxer
• s — substituir
• /vell/nou/ — què per què
• g — global: totes les aparicions de cada línia, no només la primera

La variant amb c al final pregunta abans de cada substitució. Fes-la servir sempre en un fitxer de producció.

vim porta un tutorial interactiu d'uns trenta minuts:

És, sense exagerar, la millor inversió de mitja hora que pots fer en aquest mòdul. No et convertirà en expert, però després de fer-lo una vegada ja no et quedaràs mai atrapat en un servidor.

Una nota sobre vi enfront de vim: vi és l'editor original d'Unix i vim (Vi IMproved) és la seva versió moderna. A Ubuntu, vi sol ser un enllaç a vim. En sistemes minimalistes pots trobar-te vi de debò, amb menys funcions (sense colors, sense u múltiple), però tot el d'aquest apartat funciona igual.

Això no és un truc: és una convenció de treball que el curs adopta a partir d'aquí i no abandona.

Abans de modificar qualsevol fitxer de configuració, se'n fa una còpia datada.

$(date +%F) és substitució d'ordres: el shell executa date +%F, que retorna 2026-08-18, i posa el resultat a la línia. El mecanisme complet s'explica a la lliçó 03-01; adopta'l ja com a fórmula.

Per què exactament així:

Si has de fer diversos canvis el mateix dia, afegeix-hi l'hora:

El procediment complet d'una edició de configuració, que és el que es fa en producció:

El pas 3 és el que converteix la còpia en alguna cosa més que una assegurança: et permet verificar el teu propi canvi abans d'aplicar-lo. És on entra diff, a l'apartat 11.

Un advertiment sobre on deixar les còpies: en alguns directoris, deixar-hi fitxers solts té efectes secundaris. Un .bak a /etc/sudoers.d/ o a /etc/apt/sources.list.d/ pot ser llegit pel sistema com si fos configuració vàlida. En aquests casos, la còpia va fora del directori, per exemple a /home/operador/backups-config/. Ho veurem quan toquem aquests directoris al Mòdul 5.

El que passa: apareix un doll d'escombraries a la pantalla, sona un xiulet diverses vegades, i el terminal deixa de funcionar bé. Les lletres que escrius surten com a símbols estranys, l'Enter no baixa de línia, l'indicador és il·legible.

L'explicació és concreta i té sentit. Un terminal interpreta certes seqüències de bytes com a ordres de control, no com a text: canviar de color, moure el cursor, i —aquesta és la que causa el problema— canviar el joc de caràcters a mode gràfic. Un fitxer binari conté bytes arbitraris, i entre milions de bytes aleatoris apareixerà tard o d'hora la seqüència que activa aquest mode. A partir d'aquí, el terminal dibuixa símbols de línies en comptes de lletres.

No s'ha trencat res. Només cal restablir l'estat:

Escriu-ho encara que no vegis el que escrius i prem Enter. Si reset no està disponible:

I si no funciona res, tancar la sessió SSH i tornar a entrar sempre ho arregla, perquè el terminal es reinicia.

Prevenció: passa-hi file abans d'obrir un fitxer desconegut. És un segon i evita el problema sencer.

less també protegeix: en detectar que un fitxer és binari avisa amb "fitxer" may be a binary file. See it anyway?.

strings cerca seqüències de caràcters imprimibles d'almenys quatre bytes. Usos reals:

• Esbrinar la versió d'un binari sense documentació.
• Trobar les rutes que un programa té compilades a dins (aquí veus que llegeix una configuració).
• Veure els missatges d'error que pot emetre, cosa que ajuda a interpretar-ne un que no entens.
• En anàlisi de seguretat, detectar cadenes sospitoses dins d'un binari desconegut.

Tres columnes: desplaçament en hexadecimal, els bytes en hexadecimal, i la seva representació com a text (els no imprimibles surten com a punt).

Els primers quatre bytes, 7f 45 4c 46, són \x7fELF: el número màgic que identifica un executable de Linux. És exactament el que llegeix file per fer el seu diagnòstic.

On és útil de debò xxd: per veure caràcters invisibles en un fitxer de text que dona problemes.

Dues patologies a la vista:

• ef bb bf al principi és el BOM d'UTF-8, una marca invisible que afegeixen alguns editors de Windows. El programa que llegeix el fitxer veu la primera clau com a \xef\xbb\xbfport en comptes de port, no la reconeix, i fa servir el valor per defecte. És una fallada que pot costar hores si no saps que existeix.
• 0d 0a al final de cada línia és CRLF, els finals de línia de Windows.

Cap de les dues coses no es veu amb cat, i totes dues són evidents amb xxd. Per això és una eina de diagnòstic, no de curiositat.

Vegeu eines complementàries: hexdump -C produeix una sortida gairebé idèntica i està disponible en més sistemes; od -c és el clàssic POSIX.

La pregunta més freqüent després que alguna cosa deixi de funcionar és «què ha canviat?». diff la respon.

Aquest format clàssic és compacte però críptic. El format unificat, -u, és el que es fa servir avui i el que entenen Git i totes les eines modernes:

Com es llegeix:

En aquest exemple: s'ha pujat max_connexions de 50 a 200 i s'ha afegit timeout_consulta. Dos canvis, identificats en tres segons.

Opcions útils:

-r amb -q és el que vas fer servir per verificar el paquet d'en Luis a la lliçó anterior:

Sense sortida i codi 0: idèntics. Amb diferències seria:

Els codis de sortida de diff són d'aquells que cal consultar al manual, com vas aprendre a la lliçó 02-02:

Els marcadors del centre:

• | — la línia és diferent a totes dues
• < — només és a l'esquerra
• > — només és a la dreta
• (buit) — idèntica

sdiff és més llegible per revisar visualment i pitjor per enganxar en un informe o aplicar com a pedaç. -w fixa l'amplada total; ajusta-la al teu terminal.

sdiff -o sortida entra a més en un mode interactiu de fusió, línia a línia, útil per reconciliar dues versions d'una configuració a mà.

Eines relacionades que convé conèixer: vimdiff (o vim -d) mostra les diferències amb color dins de vim i permet moure canvis d'un costat a l'altre; comm compara dos fitxers ordenats línia a línia; i cmp compara byte a byte i serveix per a binaris, on diff no aporta res llegible.

Fer cat d'un fitxer enorme. Milers de línies passant i només en veus les últimes. less o tail.

Fer cat d'un binari. Terminal trencat. file primer, i reset si ja és tard.

Fer servir tail -f en un registre que rota. Es queda mut sense avisar. -F sempre en producció.

No saber sortir de vim. Esc, :q!, Enter. I fes vimtutor una vegada.

Editar configuració sense còpia prèvia. L'error més car de la lliçó, i el més fàcil d'evitar.

Deixar que nano talli línies llargues. set nowrap a ~/.nanorc, o una directiva partida en dues trencarà el servei.

Editar amb sudo nano un fitxer i oblidar el sudo. Fas tota la feina i en desar descobreixes que és de només lectura. A vim hi ha rescat (:w !sudo tee %); a nano pots desar a /tmp amb Ctrl+O i moure'l després.

Consell: less +F en comptes de tail -F quan estiguis investigant. Pots aturar-te i cercar cap enrere sense tancar res.

Consell: less -S per a registres amb línies llargues. Canvia del tot la llegibilitat.

Consell: diff -u just després d'editar, sempre. Abans de recarregar el servei, mira el que has fet. Moltes vegades hi descobriràs un canvi accidental.

Consell: aprèn a fer servir & dins de less. Filtrar sense sortir del visor és més ràpid que qualsevol canonada.

Sobre /var/log/tramontana/acces.log a srv-tramontana, i sense fer servir grep (que és del Mòdul 3):

1. Quantes línies té?
2. Mostra la primera i l'última.
3. Mostra les línies de la 100 a la 105.
4. Obre el fitxer amb less, ves al final, cerca cap enrere la primera aparició de 500 i anota la línia. Surt sense tancar la sessió.
5. Deixa el fitxer en seguiment en directe de manera que sobrevisqui a una rotació.

La Marta ha aprovat pujar el límit de connexions de l'aplicació. Has de canviar max_connexions de 50 a 200 a /etc/tramontana/app.conf i afegir una línia timeout_consulta=30.

Executa el procediment complet d'edició segura, incloent-hi la verificació del canvi, i prepara un resum de dues línies per a la Marta amb exactament el que has modificat. Fes-ho primer amb nano i repeteix-ho amb vim per practicar.

En Luis et passa un /tmp/config-luis.conf que «té la mateixa configuració però l'aplicació no el llegeix bé». L'aplicació retorna valors per defecte en comptes dels del fitxer.

A primera vista sembla correcte. Diagnostica el problema amb les eines d'aquesta lliçó i explica a en Luis per què passa i com evitar-ho en el futur.

Solució 1

La combinació head -n 105 | tail -n 6 és el modisme clàssic per extreure un interval: agafa les primeres 105 i d'aquestes queda't amb les 6 últimes. Compte amb el càlcul: per a les línies 100 a 105 són sis línies, no cinc.

Alternativa més neta amb sed, que veuràs a la lliçó 03-05:

4. Dins de less:

• G per anar al final.
• ?500 i Enter per cercar cap enrere (? és la cerca inversa; amb / cercaries cap endavant i des del final no hi trobaries res).
• N per continuar cap enrere si vols veure més coincidències, n per tornar cap endavant.
• El número de línia el veus gràcies a -N.
• q per sortir.

5. Seguiment resistent a la rotació:

-F, no -f. Amb -f, quan logrotate reanomeni el fitxer aquesta nit, l'ordre continuarà mirant el fitxer antic i no mostrarà res més, sense cap avís. Amb -F detecta el reemplaçament, l'anuncia i es torna a enganxar amb el fitxer nou.

Si a més vols poder investigar mentre vigiles:

Ctrl+C per pausar i cercar, F per tornar a seguir.

Solució 2

Versió amb nano:

Dins de nano: Ctrl+W, escrius max_connexions, Enter. El cursor va a la línia. Ctrl+K la retalla i escrius la nova, o millor: et situes amb End, esborres el 50 i escrius 200. Després Ctrl+E (final de línia), Enter per a una línia nova, i escrius timeout_consulta=30. Deses amb Ctrl+O, Enter, i surts amb Ctrl+X.

Aquest cat -A confirma que no hi ha ^M ni línies partides: cada línia acaba netament en $.

Versió amb vim, partint de la còpia restaurada:

Seqüència de tecles:

1. /max_connexions i Enter — cerca i situa el cursor.
2. A — inserció al final de la línia.
3. Esborres 50 amb retrocés i escrius 200.
4. Esc — tornes a mode normal.
5. o — obre una línia nova a sota i entra en inserció.
6. Escrius timeout_consulta=30.
7. Esc, després :wq i Enter.

Alternativa encara més ràpida per al primer canvi, amb substitució i confirmació:

La c final fa que pregunti abans de substituir. En un fitxer de producció, sempre amb c.

Resum per a la Marta:

Canvi aplicat a la configuració de Tramontana Reserves (/etc/tramontana/app.conf) el 18/08/2026 a les 12:31: el límit de connexions simultànies puja de 50 a 200 i s'afegeix un temps màxim d'espera per consulta de 30 segons, perquè una consulta bloquejada no retingui una connexió indefinidament.

S'ha desat una còpia de la configuració anterior (app.conf.bak-2026-08-18), de manera que revertir el canvi és qüestió de segons si detectem qualsevol efecte no desitjat. El canvi requereix recarregar el servei per fer efecte.

Aquest informe té el que la Marta necessita: què ha canviat, quan, per què i com es desfà.

Solució 3

cat no mostra el problema perquè el problema és invisible per definició. Diagnòstic per passos:

file ja dona el diagnòstic complet en una línia: BOM d'UTF-8 i terminadors CRLF. Dos problemes, tots dos causats per haver editat el fitxer en un editor de Windows.

Què està passant exactament:

Problema 1: el BOM (ef bb bf). Són tres bytes invisibles al principi del fitxer, una marca que alguns editors de Windows insereixen per assenyalar que el fitxer és UTF-8. L'aplicació, en llegir la primera línia, no veu la clau port, sinó \xef\xbb\xbfport. No la reconeix com a clau vàlida, així que fa servir el valor per defecte i continua com si res. Només afecta la primera línia, cosa que fa la fallada encara més confusa: sembla que unes opcions funcionen i altres no.

Problema 2: CRLF (0d 0a). Cada línia acaba amb retorn de carro més salt de línia, mentre que Unix només fa servir salt de línia. L'aplicació llegeix el valor de timeout com a 30\r, no com a 30. Si espera un número, la conversió falla i cau al valor per defecte. I si el valor fos una ruta, intentaria obrir un fitxer el nom del qual acaba en un caràcter invisible, amb un missatge d'error del tipus No such file or directory: /var/log/app.log en el qual la ruta es veu perfectament correcta.

La solució:

Ara el fitxer comença directament per port i cada línia acaba en 0a. Comparació final:

diff marca les tres línies com a diferents encara que es vegin idèntiques. Aquesta sortida desconcertant és, per si sola, la signatura d'un problema de caràcters invisibles: si diff diu que dues línies iguals són diferents, la diferència és en bytes que no s'imprimeixen.

Què li expliques a en Luis:

El fitxer és correcte en el seu contingut, però no en la seva codificació. L'has editat a Windows i l'editor hi ha afegit dues coses invisibles: una marca de tres bytes al principi del fitxer (el BOM) i un retorn de carro al final de cada línia. L'aplicació llegeix la primera clau com si tingués tres caràcters estranys al davant i tots els valors amb un caràcter invisible al final, així que no en reconeix cap i aplica els valors per defecte. D'aquí que «sembli» que no llegeix el fitxer.

Perquè no torni a passar: al teu editor de Windows, configura el final de línia com a LF i la codificació com a UTF-8 sense BOM (a VS Code es veu i es canvia a la barra d'estat, a baix a la dreta). Si el fitxer ja ve de Windows, dos2unix l'arregla amb una ordre. I per comprovar-ho abans de donar res per bo, file fitxer t'ho diu en una línia.

Un consell addicional: és més segur editar els fitxers de configuració directament al servidor amb nano o vim que endur-te'ls, editar-los a Windows i tornar-los. Cada viatge d'anada i tornada és una oportunitat perquè s'hi colin aquests caràcters.

Aquest cas és un bon exemple d'un principi general: quan alguna cosa «hauria de funcionar» i no funciona, mira els bytes. Les tres eines d'aquesta lliçó —file, cat -A i xxd— resolen en un minut una classe de problema que pot costar una tarda sencera.

Ja saps llegir i escriure el contingut dels fitxers, que és la matèria primera de l'administració de sistemes.

• cat per al que cap a la pantalla, tac per invertir-ho, i saps què és l'«ús inútil de cat» i per què importa més enllà del purisme.
• less és el visor de debò: obre fitxers enormes a l'instant, cerca amb /, filtra amb &, no talla línies amb -S i segueix registres en directe amb +F sense renunciar a cercar cap enrere. more està superat.
• head i tail per als extrems, amb -n +2 per saltar-se capçaleres, i tail -F en comptes de -f sempre que un registre pugui rotar.
• nl i wc per numerar i comptar, amb la distinció entre bytes i caràcters que importa en UTF-8.
• Coneixes el panorama d'editors i la decisió raonable: nano cada dia, vim el just per no quedar-te tancat.
• nano complet, amb la lectura de la seva barra de dreceres (^ és Ctrl, M- és Alt) i un ~/.nanorc mínim on set nowrap evita trencar configuracions.
• vim de supervivència: modes, Esc com a sortida d'emergència, :q! com a paracaigudes, dd/yy/p/u, /cercar, :%s/a/b/gc i vimtutor pendent de fer una vegada.
• La convenció que adoptem a partir d'aquí: cp fitxer fitxer.bak-$(date +%F) abans d'editar, i diff -u després per verificar el canvi.
• file, strings, xxd per al que no és text, reset per recuperar el terminal, i el costum de comprovar abans d'obrir.
• diff -u per saber què ha canviat, amb el seu format unificat llegit línia a línia, i sdiff per revisar-ho en paral·lel.

Has treballat tot el mòdul amb noms de fitxer donant per fet que cada nom correspon a un fitxer. A la propera lliçó, Enllaços Durs i Simbòlics, aquesta suposició es trenca: veuràs que el nom i el contingut són coses separades, que un mateix fitxer pot tenir diversos noms alhora, i que hi ha fitxers el contingut dels quals és simplement la ruta d'un altre. Entendràs què és un inode, per què el nombre d'enllaços d'un directori mai no és 1, per què /bin apareix amb una fletxa a tree, i dissenyaràs el patró de desplegament amb què Tramontana convertirà una publicació en producció i una marxa enrere en un canvi d'enllaç instantani.