Els teus scripts ja funcionen. Però «funcionar» és el que fan al migdia, amb el teu terminal obert, les teves variables carregades i tu mirant la sortida. Producció és una altra cosa: són les 4:20 de la matinada, no hi ha ningú al davant, el PATH és el pobre de cron, el disc està més ple que ahir, la xarxa va estranya i l'única prova del que va passar serà el que el teu script hagi deixat escrit. Aquesta lliçó tanca el mòdul amb la llista de comprovació que salva aquella distància i amb el projecte que la demostra: desplegar.sh, l'script de desplegament de Tramontana Reserves, amb validació, còpia prèvia, canvi atòmic i reversió automàtica si l'aplicació no respon. És l'examen final del mòdul, i fa servir absolutament tot el que has après.

1. La llista de comprovació de producció
2. Estructura canònica i main "$@"
3. Configuració: la precedència, implementada
4. Secrets
5. Registre: què, com i on
6. Sortida per a humans i per a màquines
7. Bloqueig, temps límit i solapament
8. Notificacions: silenci si tot va bé
9. Proves, versionatge i documentació
10. Quan deixar Bash
11. Projecte: desplegar.sh

Cap no és opcional en un script que corre sol: els deu junts són la diferència entre una automatització i una bomba de rellotgeria.

La plantilla completa, evolució de la de 04-01. Copia-la tal qual:

main al final permet que el fitxer es llegeixi de dalt a baix com un text: primer les constants, després les peces, i al final el resum del que fa el programa. Com que Bash necessita que les funcions estiguin definides abans de cridar-les, main "$@" ha de ser l'última línia, i posar-la allà protegeix a més d'una fallada real: si el fitxer es trunca en copiar-lo, Bash no executarà un script a mitges, perquè la crida a main haurà desaparegut amb la resta. I va amb cometes, sempre, pel que saps de 04-03: és l'única manera que els arguments arribin intactes.

La regla de 04-03 —arguments > entorn > fitxer > defectes— s'implementa aplicant-la en aquell ordre, de la més feble a la més forta:

${VAR:-$ACTUAL} pren el valor de l'entorn si existeix i, si no, conserva el que ja hi hagués: aquell petit truc és tot el mecanisme. I registra les claus desconegudes en comptes d'ignorar-les, perquè un llindar_dsic mal escrit que no diu res és una nit perduda.

Tres regles, en ordre d'importància:

• Mai a l'script. Un fitxer versionat a git amb una contrasenya a dins està compromès per sempre, encara que l'esborris: queda a l'historial.
• Mai a la línia d'ordres. mysql -p"$CLAU" és visible a ps aux per a qualsevol usuari de la màquina mentre duri l'ordre. Sí en un fitxer amb permisos 600, propietat de l'usuari del servei, o en una variable d'entorn del gestor de serveis.

Un mínim digne: res de contrasenyes al codi i verificació activa dels permisos. La gestió seriosa —pass, un gestor de secrets, certificats TLS— és matèria de 06-05.

Un script de producció registra cinc coses: que ha començat (amb la seva versió i els seus paràmetres), cada decisió que pren, cada canvi que fa al sistema, que ha acabat, i quant ha trigat. Amb això es reconstrueix qualsevol incident.

Tres detalls del format. La data ISO 8601 amb zona horària (%Y-%m-%dT%H:%M:%S%z) s'ordena alfabèticament igual que cronològicament i no és ambigua en el canvi d'hora. El PID entre claudàtors permet separar dues execucions entrellaçades. I el missatge va alhora al fitxer i a stderr, perquè serveixi igual a cron que a mà.

La durada es mesura amb SECONDS, la variable que Bash incrementa sola: SECONDS=0 en començar i $SECONDS en acabar. I una nota de frontera: al Mòdul 5 substituirem aquest fitxer pel journal, amb logger -t tramontana -p daemon.info com a pont i journalctl per consultar-lo (05-06), més logrotate perquè el fitxer no creixi sense fi.

Un script útil serveix dos públics: la Marta vol llegir, la monitoració vol analitzar. La solució no és triar, és oferir totes dues:

Amb --quiet se suprimeix tot el que és informatiu i només queden els errors —imprescindible per a cron, que envia per correu qualsevol sortida— i amb --json la sortida és una sola línia analitzable. Si el teu JSON comença a tenir estructures imbricades, aquell és el senyal de l'apartat 10: en Bash no hi ha manera decent d'escapar cometes dins de valors arbitraris.

Ja tens el flock sobre el descriptor 9 de 04-06. Falta l'altra meitat: què passa si una execució triga més que l'interval entre execucions. La còpia nocturna es llança a les 04:20; si un dia triga 25 hores, la de demà trobarà el bloqueig. Tres respostes, en ordre de preferència:

• Abandonar amb un codi propi (75) i un avís. És el correcte per a còpies i informes: la de demà ja ho farà.
• Esperar amb flock -w 300 9, si el solapament és breu i esperar és acceptable. I mai matar l'anterior des de la nova: si cal això, el problema és l'interval, no el bloqueig.

A l'execució cal posar-li sostre, perquè un procés penjat no falla: es queda allà, ocupant el bloqueig per sempre.

timeout retorna 124 quan talla per temps, cosa que permet distingir-ho d'una fallada normal. És l'aplicació directa de la regla SIGTERM → esperar → SIGKILL de 03-06.

El principi és curt i s'incompleix sempre: un script que avisa quan tot va bé ensenya la gent a ignorar els seus avisos. Si la Marta rep cada matí un correu de «còpia correcta», a la tercera setmana l'arxiva sense llegir, i el dia que hi posi «còpia FALLIDA» tampoc no el llegirà. La regla operativa: notifica només quan hi hagi alguna cosa a fer, i que el missatge digui què ha passat, quin impacte té i què s'espera de qui el llegeix.

Perquè el silenci no es confongui amb «l'script no s'ha executat», la contrapartida és una marca d'èxit: l'última línia del registre amb la data d'avui, o un fitxer ULTIM_EXIT amb la marca de temps. Comprovar «la marca és d'avui?» és trivial i detecta el 90 % dels problemes, inclòs el pitjor: que la tasca hagi deixat d'executar-se.

Abans que un script toqui producció:

1. shellcheck sense avisos i bash -n, tots dos obligatoris a CI: find scripts -name '*.sh' -exec shellcheck {} +.
2. --dry-run complet contra el sistema real, llegint la sortida sencera: és l'última oportunitat de veure el que passarà. I en un entorn de proves amb les mateixes dades i rutes, amb instantània de la VM abans de cada prova destructiva.
3. El camí de fallada, no només el d'èxit: treu permisos al destí, apunta la URL de salut a un port tancat, interromp amb Ctrl+C a mitges. Si només ho has provat quan tot va bé, no ho has provat.
4. Amb l'entorn de cron, que és diferent del teu: env -i /home/operador/scripts/desplegar.sh -n 3.3.0 /tmp/app.tgz reprodueix la pobresa de variables que tindrà a les 4:20.

El versionatge no és opcional: ~/scripts és un repositori git, amb un commit per canvi i un missatge que digui per què. Desplegar l'script és aleshores git pull al servidor —o millor, copiar-lo amb rsync des d'un repositori central, sense deixar credencials de git al servidor—. I la documentació mínima són tres coses: la capçalera amb ús i codis de sortida, un --help que funcioni sempre, i un README.md a la carpeta que digui quin script fa què i quin crida quin. Res més; res menys.

Bash és excel·lent per orquestrar ordres. Deixa de ser-ho quan apareix qualsevol d'aquests senyals:

El senyal més honest: si estàs escrivint eval, o escapant cometes dins de cometes dins de cometes, ja has passat el límit. Per a Tramontana la frontera natural és Ansible: en el moment en què el desplegament s'hagi de fer en tres servidors alhora, desplegar.sh es converteix en un rol d'Ansible, i aquest mòdul haurà complert la seva funció, que era ensenyar-te exactament què fa aquell rol per sota.

L'examen final del mòdul. Valida, comprova precondicions, copia abans de tocar, extreu, verifica, canvia l'enllaç de manera atòmica, comprova amb curl i reverteix sol si l'aplicació no respon.

El servei va continuar funcionant. Això és el que aquest mòdul ha construït: la 3.3.0 no va arrencar, l'script ho va detectar, va revertir a l'enllaç anterior en el mateix segon, ho va registrar tot i va retornar un codi (69) que diu exactament què va passar. I amb -n hauries vist abans el que anava a intentar, sense tocar res.

Repassa on viu cada lliçó: el shebang i l'exit explícit són de 04-01; ${VAR:-}, les matrius i printf de 04-02; getopts, us(), stdout enfront de stderr i els codis de sortida de 04-03; [[ =~ ]], case i el while d'espera de 04-04; SCRIPT_DIR, la biblioteca i morir() de 04-05; i set -euo pipefail, els trap, el bloqueig, la idempotència i timeout de 04-06. Res d'això no és nou: és tot l'anterior, junt.

• Rutes relatives. Funcionen des del teu terminal i fallen des de cron: absolutes sempre, o derivades de SCRIPT_DIR. I no suposis el PATH, que a cron és /usr/bin:/bin; si fas servir alguna cosa de /usr/local/bin, ruta completa o PATH= explícit al principi.
• Posar main "$@" sense cometes o al mig del fitxer. El primer trenca els arguments amb espais; el segon falla perquè les funcions encara no estan definides. I no notifiquis l'èxit: ensenya a ignorar les notificacions. Silenci si tot va bé, i una marca d'èxit comprovable.
• Registrar només el final. Sense les decisions intermèdies no pots reconstruir res; registra també el que vas decidir no fer. I posa sempre temps límit: un procés penjat no falla, es queda allà amb el bloqueig agafat fins que algú el mata.
• Desplegar sense --dry-run previ. Trenta segons de lectura contra mitja hora de restauració.
• Consell: guarda ~/scripts a git des d'avui encara que només siguis tu, perquè git log respon a «des de quan fa això?» millor que la teva memòria. I fes que tot script imprimeixi la seva versió a la primera línia del registre: quan dos servidors es comportin diferent, serà el primer que compararàs.
• Consell: el millor moment per escriure el README de la carpeta és avui, quan encara recordes per què existeix cada script.

Exercici 1. Afegeix a desplegar.sh una opció --json que, en acabar, imprimeixi per stdout una línia amb versio, previ, estat (desplegat o revertit), codi i durada. Ha de funcionar també quan hi ha reversió, sense duplicar codi.

Exercici 2. Escriu ~/scripts/comprovar_tasques.sh, que verifiqui que les tres tasques nocturnes (cron-copia.log, cron-purga.log i el desplegament) han deixat marca d'avui i notifiqui només si en falta alguna, aplicant el principi de silenci si tot va bé.

Exercici 3. En Luis vol posar aquesta línia a /etc/cron.d/tramontana: 20 4 * * * operador cd ~/scripts && ./desplegar.sh $VERSIO /tmp/app.tar.gz. Troba-hi els cinc problemes i reescriu-la.

Solució 1. La clau és no duplicar: el punt únic de sortida ja existeix —el trap netejar EXIT— i és allà on s'ha d'imprimir el resum.

El 2>/dev/null deixa només la línia JSON, perquè el registre va a stderr: la separació de canals de 04-03 donant el seu fruit. I com que l'exit 0 del camí d'èxit també dispara l'EXIT, s'elimina el printf '%s\n' "$versio" del cos de main per no imprimir-lo dues vegades.

Solució 2.

Sense -v i amb tot correcte l'script no imprimeix res i retorna 0: cron no envia correu i la Marta no rep soroll. El correu només s'envia al camí de fallada, dient què passa i què cal revisar, com demana la convenció del curs.

Solució 3. Els cinc problemes:

1. ~ no s'expandeix en un crontab de sistema. El camp es passa a sh -c amb un entorn mínim i HOME pot no estar definida: rutes absolutes.
2. $VERSIO és buida. Cron no hereta el teu entorn, així que l'script rebria un argument on n'esperava dos i la validació ho rebutjaria. Sort que sí.
3. Falta redirigir la sortida. Sense >> registre 2>&1, qualsevol missatge es converteix en un correu i qualsevol error es perd si el correu no està configurat.
4. Sense SHELL ni PATH declarats al principi del fitxer, i amb l'hora mal triada: les 04:20 eviten la franja del canvi horari i el solapament amb altres tasques.
5. Desplegar automàticament per cron és una mala idea de fons. Un desplegament l'aprova la Marta; el que ha de córrer sol és la còpia.

Rutes absolutes, PATH explícit, MAILTO="" perquè l'script ja escriu el seu propi registre i només notifica quan cal, i el desplegament fora de cron: es llança a mà quan la Marta l'aprova. Al Mòdul 5 veurem que un timer de systemd fa tot això amb millor registre i millor control de solapament.

Has tancat el mòdul, i amb ell la distància entre «a mi em funciona» i «corre sol».

• Tens una llista de comprovació de producció de deu punts i una plantilla canònica amb main "$@" com a última línia, que fa que l'script es llegeixi de dalt a baix i no s'executi a mitges si es trunca. Implementes la precedència de configuració —arguments > entorn > fitxer > defectes— de debò, registrant fins i tot les claus desconegudes.
• Mantens els secrets fora del codi i de la línia d'ordres, i verifiques els permisos del fitxer que els guarda.
• Registres inici, decisions, canvis, fi i durada, amb data ISO i PID, a fitxer i a stderr, sabent que a 05-06 això passarà al journal.
• Produeixes sortida per a humans i per a màquines, amb --quiet i --json. Controles el solapament amb flock, poses sostre amb timeout sabent que 124 significa «s'ha esgotat el temps», i apliques el silenci si tot va bé amb una marca d'èxit comprovable com a contrapartida.
• Proves amb shellcheck, bash -n, --dry-run, entorn de proves, env -i i el camí de fallada; versiones a git i documentes amb capçalera, --help i README.
• Reconeixes quan deixar Bash —300 línies, JSON imbricat, concurrència, eval— i cap a on anar. I desplegar.sh existeix: valida, bloqueja, copia abans de tocar, extreu amb temps límit, canvia l'enllaç de manera atòmica, comprova la salut i reverteix sol quan la 3.3.0 no arrenca, deixant el servei dret.

A /home/operador/scripts/ hi ha ara una caixa d'eines real: revisio_salut.sh, informe_reserves.sh, resum_reserves.sh, purgar_releases.sh, copia_tramontana.sh, comprovar_tasques.sh, desplegar.sh, la biblioteca lib/comuns.sh i el seu test_comuns.sh, tots amb la mateixa estructura, els mateixos codis de sortida i la mateixa disciplina d'errors. Això ja no és «saber Bash»: és saber automatitzar.

Però fixa't en el que ha anat apareixent entre línies i hem anat ajornant. copia_tramontana.sh escriu a /var/log/tramontana/ i ningú no rota aquell fitxer. desplegar.sh canvia l'enllaç però no reinicia l'aplicació, perquè encara no saps gestionar serveis. La còpia va a /srv/tramontana/backups sense que hàgim parlat de quant disc hi ha ni de què passa quan s'acabi. El grup tramontana continua sense crear-se formalment, svc-tramontana existeix per art de màgia, i sudo l'has fet servir sense preguntar-te qui decideix què hi pots fer. Al Mòdul 5: Administració del Sistema tot això deixa de ser màgia: crearàs usuaris i grups de debò, configuraràs sudo i els permisos especials, instal·laràs i fixaràs versions de paquets, gestionaràs discos i sistemes de fitxers, convertiràs els teus scripts en serveis i timers de systemd amb arrencada, dependències i reinici automàtic, enviaràs els teus registres al journal amb rotació, mesuraràs el rendiment del servidor, i tancaràs amb una estratègia de còpia i restauració digna d'aquest nom. Els scripts que has escrit seran les peces; el Mòdul 5 és el sistema que les sosté. Actualitza la instantània de la teva VM i ens veiem allà.