El COBOL (Common Business-Oriented Language) és un dels llenguatges de programació més antics i duradors, dissenyat específicament per a aplicacions de negocis. La seva història és rica i està plena d'evolucions que han permès que segueixi sent rellevant fins als nostres dies.

• Dècada de 1950: Durant aquesta època, les empreses començaven a utilitzar ordinadors per automatitzar tasques administratives i de gestió. No obstant això, la majoria dels llenguatges de programació existents eren massa tècnics i no estaven adaptats a les necessitats del món empresarial.
• 1959: El Departament de Defensa dels Estats Units va convocar una reunió amb representants de la indústria i del govern per desenvolupar un llenguatge de programació estàndard per a aplicacions de negocis. Aquesta reunió va donar lloc a la creació del CODASYL (Conference on Data Systems Languages).

• CODASYL: Aquest comitè va ser responsable de la creació del primer estàndard del COBOL. Els membres del comitè incloïen representants de grans empreses com IBM, RCA, i Remington Rand, així com agències governamentals.
• Primera Versió del COBOL: La primera especificació del COBOL es va completar el desembre de 1959 i es va publicar el 1960. Aquesta versió inicial es va centrar en la facilitat d'ús i la llegibilitat, amb una sintaxi que s'assemblava molt a l'anglès.

• Adopció Generalitzada: Durant les dècades de 1960 i 1970, el COBOL es va convertir en el llenguatge de programació dominant per a aplicacions de negocis. La seva capacitat per gestionar grans volums de dades i la seva portabilitat entre diferents sistemes van ser factors clau en la seva adopció.
• Estàndards COBOL: Es van publicar diverses revisions de l'estàndard COBOL per millorar el llenguatge i afegir noves funcionalitats. Les revisions més importants inclouen COBOL-68, COBOL-74 i COBOL-85.

• COBOL-85: Aquesta revisió va introduir moltes millores, incloent-hi estructures de dades més avançades, millores en la gestió d'errors i noves capacitats de programació modular.
• Y2K: A la dècada de 1990, el COBOL va rebre una atenció renovada a causa del problema de l'Any 2000 (Y2K). Moltes aplicacions de negocis escrites en COBOL utilitzaven formats de data de dos dígits, i es va necessitar una gran quantitat de treball per actualitzar aquests sistemes.

• COBOL Modern: Tot i que molts pensaven que el COBOL desapareixeria amb el temps, el llenguatge ha continuat evolucionant. Les versions modernes del COBOL inclouen suport per a programació orientada a objectes i integració amb tecnologies modernes com serveis web i bases de dades relacionals.
• COBOL-2002 i COBOL-2014: Aquestes revisions han afegit noves funcionalitats per mantenir el llenguatge rellevant en l'era moderna, incloent-hi millores en la interoperabilitat amb altres llenguatges i sistemes.

• Durabilitat: El COBOL ha demostrat ser un llenguatge extremadament durador, amb aplicacions que han funcionat durant dècades sense necessitat de grans revisions.
• Fiabilitat: La seva fiabilitat i robustesa han fet que sigui el llenguatge de programació preferit per a aplicacions crítiques de negocis, especialment en sectors com la banca, les assegurances i el govern.

• Comunitat Activa: Tot i la seva antiguitat, el COBOL té una comunitat activa de desenvolupadors i un ampli suport per part de grans empreses tecnològiques.
• Formació i Recursos: Hi ha molts recursos disponibles per aprendre COBOL, incloent-hi cursos en línia, llibres i documentació oficial.

El COBOL ha tingut un impacte profund en el món de la programació de negocis i continua sent rellevant avui en dia. La seva història és un testimoni de la seva robustesa, fiabilitat i capacitat d'adaptació a les necessitats canviants del món empresarial. En els següents mòduls, explorarem més a fons la sintaxi, les estructures de control i les tècniques avançades que fan del COBOL un llenguatge tan poderós i durador.