A la lliçó anterior vas fer servir noms com preu o estoc per desar valors. Aquests noms són variables, i en aquesta lliçó les estudiem a fons: què passa exactament en assignar, quins noms són vàlids i quins recomana la guia d'estil PEP 8, com assignar diversos valors de cop, com s'expressen les constants en Python i una primera aproximació a dues idees que t'acompanyaran tot el curs: l'àmbit de les variables i la diferència entre reassignar i mutar. Anomenar i organitzar bé les dades és la meitat de la feina de programar; el sistema de Papyrus començarà a semblar-se a un programa de debò.

1. Què és una variable i com funciona l'assignació
2. Regles de noms (el que Python exigeix)
3. Convencions de noms: PEP 8 i snake_case
4. Assignació múltiple i intercanvi de valors
5. Constants per convenció
6. Àmbit bàsic a nivell de script
7. Mutabilitat vs reassignació (introducció conceptual)

Una variable és un nom associat a un valor. Es crea amb l'operador d'assignació =:

La manera correcta de llegir botiga = "Papyrus" és: "el nom botiga passa a referir-se al valor "Papyrus"". L'ordre importa: a l'esquerra el nom, a la dreta el valor. A l'inrevés ("Papyrus" = botiga) és un error de sintaxi.

Un matís que en Python és més literal que en altres llenguatges: la variable no és una caixa que conté el valor, sinó una etiqueta que apunta al valor. El valor existeix en memòria, i el nom és una referència cap a ell:

Aquesta imatge d'"etiquetes sobre valors" et serà molt útil a l'apartat final de la lliçó i, més endavant, amb les llistes del mòdul 4.

Un cop creada, la variable es fa servir escrivint-ne el nom:

I pot reassignar-se: apuntar a un valor nou, oblidant l'anterior:

És molt comú reassignar una variable fent servir el seu propi valor actual:

Aquí no hi ha cap paradoxa matemàtica: primer s'avalua la dreta (3 - 1 → 2) i després el nom passa a apuntar al resultat. Python ofereix dreceres per a aquestes operacions, els operadors d'assignació augmentada:

Recorda de la lliçó anterior: no confonguis = (assignar) amb == (comparar).

Finalment, fer servir una variable que encara no existeix produeix un error:

Les variables s'han d'assignar abans de fer-les servir: els scripts s'executen de dalt a baix.

Python imposa unes poques regles dures sobre els noms de variables. Si les incompleixes, el programa ni tan sols arrenca (SyntaxError):

• Només lletres, dígits i guions baixos (_). Res d'espais, guions - ni símbols.
• No poden començar per un dígit: 2llibres és invàlid; llibres2 és vàlid.
• No poden ser paraules reservades del llenguatge: if, for, while, and, or, not, True, False, None, class, def, import, return... (n'hi ha 35; el REPL te les llista amb help("keywords")).
• Majúscules i minúscules es distingeixen: preu, Preu i PREU són tres variables diferents.

A més de les regles obligatòries, existeix la guia d'estil oficial de Python, PEP 8 (Python Enhancement Proposal 8), que recomana com hauries d'escriure el codi perquè sigui llegible i homogeni. Les seves convencions de noms més rellevants ara:

• Variables i funcions: snake_case — tot en minúscules, paraules separades per guions baixos: preu_odissea, total_venda, nom_client.
• Constants: MAJUSCULES_AMB_GUIONS: IVA_LLIBRES, NOM_BOTIGA (les veiem de seguida).
• Classes: PascalCase (cada paraula amb inicial majúscula): Llibre, ClientHabitual — ho faràs servir al mòdul 5.
• Evita noms amb accents o ç encara que siguin legals, i evita l sola, O majúscula sola o I majúscula sola (es confonen amb 1 i 0).

Tan important com el format és l'expressivitat. Compara:

Tots dos fragments fan el mateix, però el segon el pot llegir (i mantenir) qualsevol sense endevinar res. Regla pràctica: el nom ha de dir què conté la variable, no com es calcula ni de quin tipus és.

Python permet assignar diverses variables en una sola línia, separant amb comes tots dos costats:

És equivalent a tres assignacions, però més compacte quan els valors estan relacionats (aquí, les tres dades d'una fitxa de llibre). Hi ha d'haver el mateix nombre de noms que de valors, o Python llança ValueError.

També es pot assignar el mateix valor a diversos noms:

I la joia de la corona: l'intercanvi de valors (swap) sense variable auxiliar. En molts llenguatges intercanviar dues variables requereix una tercera de temporal; en Python:

Funciona perquè Python avalua primer tot el costat dret (amb els valors antics) i després assigna a l'esquerre. Aquest mecanisme, anomenat desempaquetatge, donarà molt més joc amb les tuples del mòdul 4.

Una constant és un valor que no hauria de canviar durant l'execució del programa: un tipus d'IVA, el nom de la botiga, un descompte fix.

Aquí Python és peculiar: no té constants reals. No existeix cap paraula clau que impedeixi reassignar una variable. En el seu lloc, la comunitat fa servir una convenció: els noms en MAJUSCULES_AMB_GUIONS signifiquen "això és una constant, no la toquis".

Punts clau:

• Python no impedirà que escriguis IVA_LLIBRES = 0.21 més avall; simplement cap programador respectable no ho fa. És un contracte entre humans.
• Les constants es declaren al principi de l'script, agrupades, perquè qui llegeixi el codi trobi en un sol lloc els valors de configuració.
• Avantatge enorme: si l'IVA canvia, el modifiques en una línia, en lloc de buscar 0.04 escampat per tot el programa. Els valors numèrics solts i repetits pel codi s'anomenen despectivament nombres màgics; les constants en són l'antídot.

L'àmbit (scope) d'una variable és la zona del programa on aquell nom existeix i es pot fer servir. Com que encara no escrivim funcions (arriben al mòdul 3), els teus scripts treballen en un únic àmbit, anomenat àmbit global del mòdul, i les regles són senzilles:

• Una variable existeix des de la línia en què s'assigna fins al final de l'script.
• Fer-la servir abans d'aquesta línia produeix NameError.
• Al REPL passa el mateix: les variables viuen des que les defineixes fins que tanques la sessió.

Dues conseqüències pràctiques:

• Ordre lògic: defineix primer (constants i dades a dalt), fes servir després. Un script ben organitzat es llegeix de dalt a baix com una recepta.
• Compte a reutilitzar noms: si anomenes preu tres coses diferents al llarg de l'script, la variable anirà canviant de valor i el codi serà confús. Millor noms específics: preu_odissea, preu_hamlet.

Quan arribin les funcions veuràs que creen el seu propi àmbit local (variables que només existeixen dins de la funció); de moment, queda't amb la idea que on defineixes una variable determina on pots fer-la servir.

Acabem amb una distinció conceptual que evitarà moltes confusions futures. Hi ha dues maneres que "alguna cosa canviï" en un programa:

Tots els tipus que coneixes fins ara — int, float, str, bool, None — són immutables: els seus valors no es poden modificar per dins. Quan fas estoc = estoc - 1, no estàs "rebaixant" el nombre 5; estàs creant/obtenint el nombre 4 i movent l'etiqueta cap a ell. El 5 continua sent 5, intocable.

Amb les cadenes de text es veu molt clar:

Les operacions sobre tipus immutables retornen valors nous; si vols conservar el resultat, reassigna.

I la mutació? Apareixerà al mòdul 4 amb les llistes: una llista sí que es pot modificar per dins (afegir, treure, reordenar elements) sense reassignar la variable. Llavors la imatge d'"etiquetes que apunten a valors" serà crucial, perquè dues etiquetes poden apuntar a la mateixa llista i els canvis es veuran des de totes dues. Per ara n'hi ha prou amb la idea:

• Reassignar = moure l'etiqueta a un altre valor (possible sempre).
• Mutar = canviar el valor per dins (només amb tipus mutables, que encara no hem vist).

• NameError: name '...' is not defined: fas servir la variable abans d'assignar-la, o l'has escrita amb una errada (recorda que Preu i preu són diferents).
• Noms críptics: p, x2, dada. D'aquí a dues setmanes ni tu sabràs què eren. Inverteix cinc segons en un bon nom; els recuperaràs multiplicats.
• camelCase en Python: preuFinal funciona, però desentona amb tot l'ecosistema. En Python, snake_case: preu_final.
• Trepitjar una constant: escriure IVA_LLIBRES = 0.21 a mig script és legal però trenca el contracte de les majúscules. Si un valor canvia durant l'execució, és que no era una constant: anomena'l en minúscules.
• Fer ombra a noms de Python: evita anomenar les teves variables print, str, type... És legal, però "tapa" la funció original (print = 5 faria que print("hola") fallés la resta de l'script).
• Esperar que titol.upper() canviï titol: les cadenes de text són immutables; el resultat s'ha de reassignar.
• Consell: quan dubtis si un nom és bo, llegeix-lo dins d'una frase: "el preu_unitari per les unitats_venudes dona el total_venda". Si la frase sona natural, els noms són bons.

Indica si cada nom és invàlid (Python dona error), legal però contrari a PEP 8, o correcte per a una variable normal:

1. total-venda
2. TotalVenda
3. total_venda
4. 2n_llibre
5. _descompte
6. for

Escriu un script per a Papyrus que:

1. Defineixi les constants NOM_BOTIGA = "Papyrus" i DESCOMPTE_SOCI = 0.05.
2. Creï amb assignació múltiple en una sola línia les variables titol, preu i estoc amb els valors "El Quixot", 15.90 i 8.
3. Simuli la venda de 2 exemplars a en Lluís (que és soci): actualitzi estoc amb un operador d'assignació augmentada i calculi el total amb el descompte aplicat.
4. Mostri amb f-strings l'estoc restant i el total cobrat amb dos decimals.

L'Anna ha etiquetat malament dos llibres i cal intercanviar-ne els preus. Partint d'aquestes variables, intercanvia'ls sense fer servir cap variable auxiliar i mostra el resultat:

Després, respon: després d'executar preu_odissea = 12.50, s'ha mutat el valor 9.95? Per què?

Solució 1

1. total-venda — invàlid: el guió és l'operador resta; Python el llegeix com total - venda.
2. TotalVenda — legal però contrari a PEP 8: és PascalCase, reservat per convenció per a les classes.
3. total_venda — correcte: snake_case perfecte.
4. 2n_llibre — invàlid: no pot començar per dígit.
5. _descompte — legal: el guió baix inicial és vàlid (per convenció suggereix "ús intern", ho veuràs al mòdul 5); per a una variable normal n'hi hauria prou amb descompte.
6. for — invàlid: paraula reservada.

Solució 2

estoc -= unitats equival a estoc = estoc - unitats; i (1 - DESCOMPTE_SOCI) és 0.95, és a dir, pagar el 95% de l'import.

Solució 3

Python avalua primer el costat dret sencer (12.50, 9.95, amb els valors antics) i després l'assigna a l'esquerre, aconseguint l'intercanvi en una línia.

Resposta a la pregunta: no hi ha mutació. Els float són immutables: 9.95 continua existint tal qual; l'únic que ha passat és que l'etiqueta preu_odissea ara apunta a un altre valor (12.50). És una reassignació.

Ara domines la peça central de qualsevol programa: les variables com a etiquetes que apunten a valors, l'assignació (simple, augmentada i múltiple), les regles de noms i les convencions PEP 8 (snake_case per a variables, MAJÚSCULES per a constants), l'àmbit bàsic d'un script que es llegeix de dalt a baix, i la diferència conceptual entre reassignar una etiqueta i mutar un valor. Papyrus ja té constants de configuració i la seva primera venda amb descompte a en Lluís.

Fins ara, totes les dades estaven escrites dins del codi. A la propera lliçó, Entrada i Sortida Bàsica, el programa prendrà vida: aprendràs a demanar dades a l'usuari amb input(), a donar format professional a la sortida i construiràs el primer programa interactiu de Papyrus.