Fins ara, totes les dades dels teus programes estaven escrites dins del mateix codi. En aquesta lliçó els teus scripts començaran a conversar amb l'usuari: aprendràs a demanar dades amb input() (i a conviure amb el fet que sempre retorna text), a controlar la sortida de print() amb els seus paràmetres sep i end, i a donar format professional als resultats amb f-strings (alineació, amplades, decimals). Tot culmina en el primer programa realment interactiu de Papyrus: la fitxa d'alta d'un llibre. L'entrada i sortida és la cara visible de qualsevol programa; dominar-la fa que els teus scripts passin de "exercicis" a "eines".

1. Llegir dades de l'usuari: input()
2. input() sempre retorna str: conversió de l'entrada
3. print() a fons: els paràmetres sep i end
4. Formatatge avançat amb f-strings: decimals, amplades i alineació
5. Projecte: fitxa interactiva d'un llibre per a Papyrus

La funció input() atura el programa, mostra un missatge (el prompt) i espera que l'usuari escrigui alguna cosa i premi Retorn. El que s'ha escrit es retorna com a resultat, i l'habitual és desar-ho en una variable:

Execució (el que escriu l'usuari va després del prompt):

Anatomia de la línia nom = input("Com et dius? "):

• input(...) — crida la funció de lectura.
• "Com et dius? " — el missatge que veu l'usuari. Fixa't en l'espai final: sense ell, el cursor quedaria enganxat al signe d'interrogació. És un petit detall que dona molta qualitat.
• nom = ... — desa el que s'ha teclejat per fer-ho servir després.

El programa queda bloquejat a la línia de l'input() fins que l'usuari prem Retorn. Pots encadenar diverses preguntes i s'aniran fent en ordre:

Aquest és el concepte crític de la lliçó: input() retorna sempre una cadena de text (str), encara que l'usuari teclegi un nombre.

L'usuari va teclejar 5, però la variable conté '5' (text). Intentar operar-hi com a nombre falla o, pitjor, produeix resultats absurds:

La solució és la conversió de tipus que vas aprendre a la lliçó 01-03, aplicada just en llegir:

Es llegeix de dins cap a fora: primer input() obté el text, després int() o float() el converteixen.

L'última fila és important: si l'usuari escriu alguna cosa que no és un nombre, el programa s'atura amb ValueError. Per ara assumirem usuaris ben intencionats; al mòdul 7 (excepcions) aprendràs a capturar aquest error i tornar a preguntar amb elegància.

Exemple complet per a Papyrus:

Ja saps que print() mostra valors. Dues coses noves. La primera: pot rebre diversos valors separats per comes, i els mostra separats per un espai:

La segona: print() accepta dos paràmetres especials que en controlen el comportament:

S'indiquen pel seu nom, al final de la crida:

Amb sep="-" obtindries L'Odissea-Homer-12.50; amb sep="", tot enganxat. És la manera ràpida de muntar línies tabulars o codis.

Pel que fa a end: per defecte cada print() acaba amb un salt de línia ("\n" és el caràcter especial que el representa). Canviant-lo, pots fer que el següent print() continuï a la mateixa línia:

Tots dos paràmetres es poden combinar:

Un truc útil amb sep: imprimir un tiquet de línia única a partir de dades soltes:

Aquest estil de línia amb separadors et sonarà molt quan treballis amb fitxers CSV al mòdul 6.

A la lliçó 01-03 vas veure les f-strings bàsiques i el format :.2f. La sintaxi general és {valor:especificació}, i l'especificació permet controlar decimals, amplada i alineació. L'essencial:

f significa "format de nombre decimal fix" i el nombre després del punt indica quants decimals. Arrodoneix, no trunca: {9.987:.2f} produeix 9.99.

Pots reservar una amplada fixa de caràcters i decidir cap a on s'alinea el contingut:

Amb nombres, l'alineació per defecte és a la dreta, i es pot combinar amb els decimals: :{amplada}.{decimals}f.

Combinant amplades i alineacions, la sortida de text es converteix en taules llegibles. El catàleg de Papyrus:

Observa els detalls:

• Els títols i autors fan servir :<22 i :<12 (text a l'esquerra, amplada fixa): les columnes queden alineades verticalment.
• Els preus fan servir :>8.2f (dreta, dos decimals): els decimals queden els uns sota els altres, com en qualsevol factura seriosa.
• Dins de les claus hi pot anar un literal ('Hamlet') o una variable; en programes reals seran variables.
• "-" * 42 genera la línia separadora repetint el guió (la repetició de cadenes de text de la lliçó 01-03).

Ajuntem-ho tot. L'Anna vol una petita eina per donar d'alta llibres: el programa pregunta les dades i presenta una fitxa ben formatada, amb el valor total de l'estoc calculat.

Una execució d'exemple:

Repàs de les tècniques emprades:

• Constant NOM_BOTIGA en majúscules (lliçó 01-04).
• Capçalera centrada amb :^40 i línies decoratives amb "=" * 40.
• Entrada convertida: float() per al preu, int() per a l'estoc; el títol i l'autor es queden com a str, que és el que són.
• Càlcul amb les dades rebudes (valor_estoc).
• Fitxa alineada: etiquetes a l'esquerra amb amplada fixa (:<16) i nombres a la dreta amb decimals (:>8.2f), estil factura.
• print() buit per deixar una línia en blanc, i un sep final a tall de comiat.

Aquest script és, de debò, el primer mòdul funcional del sistema de Papyrus: demana dades reals, calcula i presenta resultats amb aspecte professional. Guarda'l: l'anirem millorant en els propers mòduls (validar l'entrada, repetir l'alta per a diversos llibres, desar en fitxer...).

• Operar amb input() sense convertir: input() retorna str sempre. Si has de fer comptes, embolcalla'l amb int() o float() en el moment de llegir. El símptoma típic: '5' * 2 dona '55' o apareix un TypeError en sumar.
• Fer servir coma decimal en teclejar: si l'usuari escriu 12,50, float() llança ValueError (Python espera punt: 12.50). Indica-ho al prompt: "Preu (fes servir punt decimal): ".
• Convertir a int un nombre amb decimals teclejat: int("12.50") falla amb ValueError (no és un enter vàlid com a text). Si esperes decimals, fes servir float().
• Oblidar l'espai final del prompt: input("Titol:") deixa el cursor enganxat. input("Titol: ") respira.
• Confondre sep i end: sep va entre els valors d'un mateix print(); end va al final de la crida. Si la teva sortida surt tota en una línia inesperadament, revisa si has tocat end.
• Desquadraments en taules: si una columna balla, revisa que totes les files facin servir la mateixa amplada a l'especificació (:<22 a totes, no :<22 en una i :<20 en una altra).
• Consell: dissenya primer la sortida "a mà" en un paper o comentari (com vols que es vegi el tiquet o la fitxa) i després escriu els print(). Formatar amb un objectiu visual clar és molt més fàcil.

Sense executar-lo, escriu exactament què mostra aquest programa si l'usuari tecleja 3 i després 2:

Escriu un script tiquet.py que pregunti el títol d'un llibre, el seu preu i quantes unitats s'endú el client, i mostri un minitiquet de Papyrus amb aquest aspecte exacte (els nombres, amb dos decimals i alineats a la dreta en una amplada de 8):

Escriu un script que pregunti a l'usuari el seu nom i el seu any de naixement, calculi la seva edat aproximada el 2026 i mostri: Hola, Anna. El 2026 fas 34 anys. fent servir una sola f-string. Fes servir una constant ANY_ACTUAL = 2026.

Solució 1

Explicació línia a línia:

• print(a + b) → 32: a i b són cadenes de text ('3' i '2'), i + entre cadenes concatena.
• print(int(a) + int(b)) → 5: convertides a enters, + suma de debò.
• print(a, b, sep="") → 32: imprimeix totes dues cadenes sense separador. El mateix resultat visual que la primera, per un camí diferent.

Solució 2

Amb l'entrada Hamlet, 9.95 i 3:

Claus: el preu es llegeix amb float() i les unitats amb int(); {preu:>8.2f} alinea a la dreta en 8 caràcters amb 2 decimals; la primera línia fa servir sep=" " per separar els tres fragments amb un espai (també valdria un únic literal "====== PAPYRUS ======").

Solució 3

Amb l'entrada Anna i 1992:

Fixa't que dins de les claus de la f-string hi pot anar directament l'expressió ANY_ACTUAL - any_naixement: no cal una variable intermèdia (tot i que crear-la també seria correcte i potser més llegible).

Els teus programes ja són bidireccionals: llegeixen dades de l'usuari amb input() —recordant sempre que retorna str i que cal convertir amb int()/float() allò que sigui numèric— i escriuen resultats amb control total: separadors i finals de línia amb sep/end, i format professional amb f-strings (decimals :.2f, amplades i alineacions :<, :>, :^). Amb tot això has construït la fitxa d'alta de llibres de Papyrus, el primer programa interactiu del projecte.

Queda una última peça per tancar el mòdul d'introducció: preparar el teu entorn per treballar com un professional amb llibreries externes. A la propera lliçó, Entorns Virtuals i Gestió de Paquets, aprendràs a aïllar les dependències de cada projecte amb venv i a instal·lar paquets amb pip.