Al final del mòdul anterior vam deixar el projecte Papyrus amb l'entorn a punt i uns quants scripts funcionant, i vam prometre que els teus programes començarien a prendre decisions. Aquesta lliçó compleix la promesa: aprendràs a usar if, elif i else perquè Python executi un codi o un altre segons les condicions que es compleixin. És la diferència entre un script que sempre fa el mateix i un programa que reacciona: "hi ha estoc de L'Odissea?", "en Lluís és soci? Doncs aplica-li el descompte". Sense condicionals no hi ha lògica de negoci possible, així que aquesta és probablement la lliçó més important del curs fins ara.

1. La sentència if: prendre la primera decisió
2. else: el camí alternatiu
3. elif: encadenar diverses condicions
4. Condicionals imbricats
5. Condicions compostes amb and, or i not
6. Truthiness: valors que es comporten com True o False
7. L'operador ternari: condicionals en una línia

L'estructura bàsica d'un condicional en Python és la sentència if (en anglès, "si"). La seva sintaxi és:

Fixa't en tres detalls fonamentals:

• La condició és qualsevol expressió que Python pugui avaluar com a True o False (els booleans que vas veure al mòdul 1).
• Els dos punts (:) al final de la línia de l'if són obligatoris. Oblidar-los és l'error de sintaxi més freqüent quan es comença.
• El bloc indentat (amb 4 espais, com ja saps per PEP 8) defineix quines instruccions depenen de l'if. En Python la indentació no és estètica: és l'estructura del programa.

Resolguem la primera pregunta que l'Anna es fa cada vegada que algú demana un llibre a Papyrus: hi ha estoc?

Sortida:

Què ha passat exactament?

1. Python avalua estoc > 0. Com que estoc val 4, l'expressió dona True.
2. En ser certa, s'executa el bloc indentat (el print del missatge de disponibilitat).
3. L'última línia, print("Consulta finalitzada."), no està indentada, així que no forma part de l'if: s'executa sempre, hi hagi estoc o no.

Si canvies estoc = 0 i tornes a executar, veuràs només Consulta finalitzada.: el bloc de l'if se salta del tot.

El programa arriba a una bifurcació, tria un camí segons la condició i després tots dos camins es tornen a ajuntar.

Sovint no n'hi ha prou amb "fes això si es compleix": també vols fer una altra cosa si no es compleix. Per a això existeix else ("si no"):

Sortida:

Regles de l'else:

• No porta condició pròpia: s'executa quan la condició de l'if és falsa.
• Va al mateix nivell d'indentació que el seu if, també amb dos punts.
• És opcional: un if pot anar perfectament sol, com al primer exemple.

Amb if/else garanteixes que exactament un dels dos blocs s'executa sempre.

I si hi ha més de dos escenaris? L'Anna vol classificar l'estoc de cada llibre en tres nivells: esgotat, en queden poques unitats, o estoc suficient. Per encadenar condicions s'usa elif (contracció d'else if):

Sortida:

Com ho avalua Python, en ordre i de dalt a baix:

1. estoc == 0 → 8 == 0 és False. Se salta aquest bloc.
2. estoc <= 3 → 8 <= 3 és False. Se salta també.
3. Cap condició no s'ha complert, així que s'executa l'else.

Punts clau de les cadenes if/elif/else:

• Pots posar tants elif com necessitis.
• Tan bon punt una condició dona True, s'executa el seu bloc i la resta de la cadena s'ignora, encara que altres condicions també fossin certes. L'ordre importa.
• L'else final és opcional, però sol ser bona idea incloure'l com a "cas per defecte".

Aquest segon punt mereix un exemple. Observa què passa si ordenem malament les condicions:

Amb estoc = 0, la primera condició (0 <= 3) ja és certa, així que el missatge d'"ESGOTAT" no es mostrarà mai. Regla pràctica: col·loca primer les condicions més específiques i deixa les més generals per al final.

Un bloc if pot contenir, al seu torn, un altre if. És el que anomenem imbricació, i serveix per a decisions que depenen d'una decisió anterior. A Papyrus: primer comprovem si hi ha estoc i, només si n'hi ha, comprovem si el client és soci per aplicar-li el descompte.

Sortida:

Observa la indentació: l'if es_soci: està indentat 4 espais (dins del primer if), i els seus blocs interns són a 8 espais. Cada nivell d'imbricació afegeix 4 espais.

Consell d'estil: dos nivells d'imbricació es llegeixen bé; tres comencen a costar; quatre o més solen indicar que el codi necessita reorganitzar-se (sovint amb condicions compostes, que veiem tot seguit, o amb funcions, que veuràs al mòdul 3).

Ja coneixes els operadors lògics del mòdul 1. El seu gran moment és precisament aquest: combinar diverses comprovacions en una sola condició.

Amb and podem reescriure l'exemple anterior sense imbricar, quan només ens interessa un cas concret:

I amb or, l'Anna pot detectar llibres que requereixen la seva atenció per qualsevol de dos motius:

Dos detalls importants dels operadors lògics en condicions:

• Avaluació en curtcircuit: en a and b, si a és False, Python ni tan sols avalua b (el resultat ja no pot ser True). En a or b, si a és True, no avalua b. Això s'aprofita per escriure condicions segures, com if estoc > 0 and 10 / estoc < 3: — la divisió no s'executa mai si estoc és 0.
• Encadenament de comparacions: Python permet escriure if 1 <= estoc <= 3: en lloc de if estoc >= 1 and estoc <= 3:. Totes dues són equivalents, però la primera és més llegible i molt idiomàtica.

Quan una condició composta barreja and i or, usa parèntesis per deixar clara la intenció (recorda que and té prioritat sobre or):

Fins ara les nostres condicions eren comparacions explícites (estoc > 0). Però Python permet posar qualsevol valor com a condició, i el convertirà automàticament a booleà. Aquesta conversió implícita s'anomena truthiness (una cosa així com "veracitat").

La regla és senzilla de recordar: el que és buit i el que és nul és fals; la resta, cert. Aquests són els valors falsy (que avaluen a False) més habituals:

Tota la resta és truthy: 1, -3, 0.01, "hola", " " (una cadena amb un espai no està buida!), etc.

Ho pots comprovar al REPL amb bool():

Per a què serveix a la pràctica? Per escriure condicions més naturals. Aquestes dues versions són equivalents, i la segona és la idiomàtica en Python:

I molt útil amb input(), que com recordaràs sempre retorna str. Si l'usuari prem Intro sense escriure res, retorna la cadena buida "", que és falsy:

Aquí not nom és True quan nom està buit, així que assignem un valor per defecte. Aquest patró (comprovar si una entrada està buida) és constant en programes reals.

Matís: usa truthiness quan la pregunta natural sigui "hi ha alguna cosa aquí?" (hi ha text?, hi ha unitats?). Si la pregunta és sobre un valor concret ("l'estoc és exactament 0?", "la resposta és 's'?"), la comparació explícita (==) comunica millor la intenció.

Quan l'única cosa que fa un if/else és triar entre dos valors, Python ofereix una forma compacta anomenada expressió condicional o operador ternari:

Compara la versió clàssica amb la ternària per calcular el preu d'en Lluís:

També llueix dins de les f-strings, per exemple per al tiquet de Papyrus:

Regles d'ús del ternari:

• És una expressió: produeix un valor, així que pots assignar-la, imprimir-la o passar-la a una funció. Un if normal és una sentència i no produeix cap valor.
• Es llegeix "A si condició, si no B", que és gairebé llenguatge natural.
• Usa'l només per a eleccions simples entre dos valors. Si necessites executar diverses instruccions, o imbricar ternaris dins de ternaris, torna a l'if/else clàssic: la llegibilitat mana.

• Oblidar els dos punts al final d'if, elif o else produeix SyntaxError. És l'errada número u de tot principiant; revisa-ho abans que res.
• Confondre = amb ==: if estoc = 0: és un error de sintaxi. = assigna, == compara. Python et protegeix aquí negant-se a executar-ho.
• Indentació inconsistent: barrejar 4 espais amb tabuladors o amb 3 espais provoca IndentationError. Configura el teu editor (VS Code ho fa per defecte) perquè insereixi 4 espais en prémer Tab.
• Ordenar malament els elif: com has vist, si una condició àmplia va abans que una d'específica, l'específica no s'executarà mai. Ordena del més concret al més general.
• Comparar floats amb ==: per la imprecisió dels decimals que vam veure al mòdul 1, 0.1 + 0.2 == 0.3 dona False. Per a diners en condicionals, compara amb un marge: abs(total - esperat) < 0.001.
• if es_soci == True: funciona, però és redundant: es_soci ja és un booleà. Escriu if es_soci: i, per al cas contrari, if not es_soci:.
• Consell: quan una condició composta es torni difícil de llegir, guarda-la en una variable amb un nom descriptiu: pot_comprar = estoc > 0 and es_soci i després if pot_comprar:. El codi s'autodocumenta.

Escriu un script nivell_estoc.py que, donades les variables titol i estoc, imprimeixi:

• "ESGOTAT — demanar urgent" si l'estoc és 0.
• "Estoc baix — reposar aviat" si està entre 1 i 3 (tots dos inclosos).
• "Estoc correcte" si està entre 4 i 10.
• "Exces d'estoc — no demanar-ne mes" si és més gran que 10.

Prova'l amb els tres llibres del catàleg: L'Odissea (4), Hamlet (6) i El Quixot (8).

Amplia venda_soci.py: donades les variables preu, es_soci i estoc, l'script ha de:

1. Si no hi ha estoc, imprimir "Venda impossible: sense estoc" i res més.
2. Si hi ha estoc, calcular el preu amb IVA_LLIBRES = 0.04 inclòs.
3. Aplicar a més DESCOMPTE_SOCI = 0.05 sobre el preu base només si el client és soci (el descompte s'aplica abans de l'IVA).
4. Imprimir el preu final amb dos decimals.

Comprova que per a El Quixot (15.90 €) comprat per en Lluís (soci) el resultat és 15.71 €.

A fitxa_llibre.py vam prometre validar l'entrada. Fes el primer pas: demana amb input() el títol d'un llibre i el seu preu. Usant truthiness i un ternari:

• Si el títol està buit, imprimeix "Error: el titol es obligatori".
• Si no, converteix el preu a float i imprimeix, en una sola f-string amb ternari, "<titol>: economic" si costa menys de 12 € o "<titol>: premium" altrament.

Solució 1:

Fixa't que no cal escriure 1 <= estoc <= 3 al segon cas: si arribem a aquest elif, ja sabem que estoc no és 0, així que n'hi ha prou amb estoc <= 3. Cada branca pot recolzar-se en el fet que les anteriors han fallat. Els tres llibres del catàleg cauen a "Estoc correcte".

Solució 2:

Càlcul pas a pas: 15.90 × 0.95 = 15.105 (descompte de soci) i 15.105 × 1.04 = 15.7092, que la f-string arrodoneix a 15.71 €. El ternari resol en una línia l'elecció del preu base.

Solució 3:

not titol és True quan l'usuari prem Intro sense escriure (cadena buida, falsy). El ternari va dins de la f-string, entre claus, perquè és una expressió i produeix un valor. Nota: si l'usuari escriu un preu no numèric, float() fallarà amb ValueError; aprendrem a gestionar-ho amb elegància al mòdul 7.

Els teus programes ja saben decidir. Has après la sentència if amb les seves companyes elif i else, a imbricar decisions quan una depèn d'una altra, a combinar comprovacions amb and/or/not (inclòs el curtcircuit), a aprofitar el truthiness dels valors buits i a condensar eleccions simples amb l'operador ternari. Papyrus ja pot respondre a les seves dues preguntes de negoci essencials: si hi ha estoc i si toca aplicar el descompte de soci.

Però continuem decidint llibre a llibre, amb variables soltes. L'Anna té un catàleg sencer, i comprovar l'estoc de cada títol copiant i enganxant ifs no escala. El que necessitem és repetir una operació sobre molts elements, i d'això tracta exactament la lliçó següent: els bucles for i while, amb els quals recorrerem el catàleg complet de Papyrus i sumarem la caixa del dia en poques línies.