L'alta disponibilitat (HA, per les seves sigles en anglès) és un concepte clau en la gestió d'infraestructures TI que es refereix a la capacitat d'un sistema per mantenir un nivell operatiu constant i evitar interrupcions en el servei. Aquest mòdul explorarà els conceptes fonamentals de l'alta disponibilitat, incloent les seves característiques, beneficis i els components essencials per implementar-la.

Al final d'aquest tema, hauràs de ser capaç de:

1. Comprendre què és l'alta disponibilitat i per què és important.
2. Identificar els components clau d'un sistema d'alta disponibilitat.
3. Reconèixer les tècniques utilitzades per aconseguir alta disponibilitat.

L'alta disponibilitat es refereix a la capacitat d'un sistema per funcionar contínuament durant un llarg període de temps. Els sistemes d'alta disponibilitat estan dissenyats per minimitzar el temps d'inactivitat i garantir que els serveis estiguin disponibles quan es necessiten.

• Redundància: Duplicació de components crítics per evitar punts únics de fallada.
• Failover: Capacitat de transferir automàticament la càrrega de treball a un sistema de reserva en cas de fallada.
• Monitoratge: Supervisió contínua del sistema per detectar i respondre a problemes de manera proactiva.
• Escalabilitat: Capacitat d'augmentar els recursos del sistema per gestionar increments en la demanda.

• Continuïtat del Negoci: Assegura que els serveis crítics estiguin disponibles, evitant interrupcions que podrien afectar les operacions comercials.
• Satisfacció del Client: Millora l'experiència de l'usuari final mantenint els serveis accessibles i funcionals.
• Reputació: Manté la confiança dels clients i socis comercials en la fiabilitat de l'empresa.
• Compliment Normatiu: Ajuda a complir amb les regulacions que requereixen un cert nivell de disponibilitat del servei.

• Hardware: Duplicació de servidors, discos durs, fonts d'alimentació, etc.
• Software: Sistemes operatius i aplicacions configurades per funcionar en mode redundant.

• Clústers: Grups de servidors que treballen junts per proporcionar serveis contínuament.
• Load Balancers: Dispositius que distribueixen el tràfic de xarxa entre diversos servidors per evitar sobrecàrregues.

• Eines de Monitoratge: Aplicacions que supervisen el rendiment del sistema i detecten anomalies.
• Alertes: Notificacions automàtiques que informen als administradors de TI sobre problemes potencials.

• Escalabilitat Horitzontal: Afegir més unitats de recursos (per exemple, més servidors).
• Escalabilitat Vertical: Augmentar la capacitat dels recursos existents (per exemple, més memòria RAM o CPU).

• Sincrònica: Les dades es repliquen en temps real a un sistema de reserva.
• Asincrònica: Les dades es repliquen amb un cert retard, però permeten una major distància geogràfica entre els sistemes.

• Active-Active: Tots els nodes del clúster estan actius i comparteixen la càrrega de treball.
• Active-Passive: Un node està actiu mentre que l'altre està en espera, preparat per assumir la càrrega en cas de fallada.

• Màquines Virtuals: Permeten la creació de múltiples entorns virtuals en un sol servidor físic, facilitant la redundància i el failover.

• Distribució Dinàmica: Repartiment del tràfic de xarxa entre diversos servidors per evitar sobrecàrregues i assegurar la disponibilitat.

La teva empresa necessita assegurar que el seu lloc web estigui disponible el 99.99% del temps. Actualment, el lloc web està allotjat en un únic servidor.

1. Identifica els punts únics de fallada en l'actual configuració.
2. Proposa una solució d'alta disponibilitat que inclogui redundància, failover i monitoratge.
3. Descriu com implementaries el balanceig de càrrega per millorar la disponibilitat del lloc web.

1. Punts Únics de Fallada:

   • Servidor únic: Si el servidor falla, el lloc web no estarà disponible.
   • Connexió a Internet: Si la connexió a Internet falla, el lloc web no serà accessible.

2. Solució d'Alta Disponibilitat:

   • Redundància: Implementar un segon servidor en una ubicació diferent.
   • Failover: Configurar un clúster de failover amb un servidor actiu i un servidor en espera.
   • Monitoratge: Utilitzar eines com Nagios o Zabbix per supervisar el rendiment dels servidors i la connexió a Internet.

3. Balanceig de Càrrega:

   • Implementar un balancejador de càrrega (per exemple, HAProxy) per distribuir el tràfic entre els dos servidors.
   • Configurar el balancejador de càrrega per detectar automàticament quan un servidor no està disponible i redirigir el tràfic al servidor actiu.

L'alta disponibilitat és essencial per garantir que els serveis crítics estiguin sempre disponibles. Mitjançant la implementació de tècniques com la redundància, el failover, el monitoratge i el balanceig de càrrega, les empreses poden minimitzar el temps d'inactivitat i assegurar la continuïtat del negoci. En el proper tema, explorarem les tècniques i eines específiques per implementar alta disponibilitat en més detall.