En aquesta secció, explorarem les diferències clau entre les metodologies tradicionals de gestió de projectes i les metodologies àgils. Aquesta comparació ens ajudarà a entendre per què les metodologies àgils han guanyat popularitat en el desenvolupament de programari i altres indústries.

• Planificació Predictiva: Les metodologies tradicionals, com el model Waterfall, segueixen un enfocament predictiu. Això significa que es fa una planificació detallada al començament del projecte i es segueix estrictament.
• Seqüencial: Les fases del projecte es completen de manera seqüencial: anàlisi de requisits, disseny, implementació, proves i manteniment.
• Documentació Extensiva: Es posa un gran èmfasi en la documentació detallada abans de començar el desenvolupament.

• Planificació Adaptativa: Les metodologies àgils segueixen un enfocament adaptatiu. La planificació es fa de manera iterativa i es revisa constantment.
• Iteratiu i Incremental: El treball es divideix en petits increments o iteracions. Cada iteració produeix una versió funcional del producte.
• Documentació Justa: La documentació és important, però es manté al mínim necessari per permetre la flexibilitat i l'adaptació ràpida als canvis.

• Resistència al Canvi: Els canvis en els requisits són difícils de gestionar i sovint es consideren disruptius.
• Procés Rígid: Un cop establert el pla, es fa difícil fer ajustos significatius sense afectar el calendari i el pressupost.

• Acceptació del Canvi: Els canvis són benvinguts i es consideren una part natural del procés de desenvolupament.
• Procés Flexible: Els equips poden ajustar el treball en cada iteració basant-se en el feedback i els nous requisits.

• Participació Limitada: El client sol participar principalment al començament (per definir els requisits) i al final (per revisar el producte final).
• Feedback Tardà: El feedback del client es rep al final del projecte, quan els canvis poden ser costosos i difícils d'implementar.

• Participació Contínua: El client està involucrat durant tot el procés, proporcionant feedback regular en cada iteració.
• Feedback Constant: El feedback es rep de manera contínua, permetent ajustos ràpids i millor alineació amb les necessitats del client.

• Rols Definits: Els rols i responsabilitats estan clarament definits i separats (analistes, dissenyadors, desenvolupadors, testers).
• Jerarquia: Sovint hi ha una estructura jeràrquica amb una clara línia de comandament.

• Equips Multifuncionals: Els equips són multifuncionals i col·laboratius, amb membres que poden assumir múltiples rols.
• Autogestió: Els equips són autogestionats i tenen l'autoritat per prendre decisions sobre el treball diari.

• Entrega Única: El producte es lliura al final del projecte, després de completar totes les fases.
• Risc Alt: Hi ha un risc més alt de no complir amb les expectatives del client, ja que el feedback es rep tard.

• Entrega Contínua: El producte es lliura en petits increments regulars, proporcionant versions funcionals del producte al final de cada iteració.
• Risc Reduït: El risc es redueix gràcies al feedback constant i la capacitat d'ajustar el producte segons les necessitats del client.

Instruccions:

1. Tria un projecte recent en el qual hagis treballat.
2. Fes una llista dels desafiaments que vas trobar durant el projecte.
3. Analitza com aquests desafiaments podrien haver estat abordats utilitzant una metodologia àgil en lloc d'una metodologia tradicional.

Exemple de Solució:

1. Projecte: Desenvolupament d'una aplicació web.
2. Desafiaments:
   • Canvis freqüents en els requisits del client.
   • Feedback tardà del client, que va resultar en canvis costosos.
   • Problemes de comunicació entre els diferents equips (disseny, desenvolupament, proves).
3. Anàlisi:
   • Utilitzant una metodologia àgil, els canvis en els requisits haurien estat més fàcils de gestionar gràcies a la planificació iterativa.
   • El feedback constant del client hauria permès ajustar el producte de manera contínua, reduint els costos dels canvis tardans.
   • Els equips multifuncionals i la col·laboració contínua haurien millorat la comunicació i la coordinació entre els diferents rols.

Les metodologies àgils ofereixen una major flexibilitat, millor gestió del canvi i una participació més activa del client en comparació amb les metodologies tradicionals. Aquesta comparació ens ajuda a comprendre per què les metodologies àgils són cada vegada més populars en el desenvolupament de programari i altres indústries. En el proper mòdul, aprofundirem en una de les metodologies àgils més utilitzades: Scrum.