El llenguatge corporal reforça, matisa o contradiu les paraules. No hi ha gestos amb significat universal: observa patrons, context i coherència, no suposicions.

Revisa quatre dimensions: postura estable i oberta, mirada distribuïda, gestos naturals i distància o enquadrament adequats. En videotrucada, l'alçada de càmera, la llum i la visibilitat del rostre també comuniquen. Si la Irene diu que el pla és viable però evita la mirada i consulta contínuament les notes, pot generar dubtes; és millor preparar les notes, respirar i expressar amb transparència les incerteses que quedin.

La meta no és interpretar un paper de seguretat, sinó reduir interferències. Davant un silenci o un gest ambigu, pregunta què convé aclarir en comptes d'atribuir una intenció.

• Forçar contacte visual continu. Alterna la mirada amb naturalitat.
• Interpretar un gest aïllat. Confirma-ho verbalment.
• Oblidar l'entorn digital. Comprova enquadrament i notificacions.

1. Grava un minut i observa postura, mirada, gestos i enquadrament.
2. Converteix «Laura creua els braços; hi està en contra» en una pregunta.

1. Tria un ajust petit per a la segona presa, com elevar la càmera o reduir la consulta de notes.
2. «Laura, hi ha algun risc o condició que t'agradaria revisar abans de decidir?».

La presència no verbal és més eficaç quan és còmoda i coherent. Veu, ritme i pauses acabaran de fer el missatge fàcil de seguir.