Un correu útil explica per què arriba, què s'ha de fer i quan. És una eina de coordinació i un registre, no una carta formal abreujada.

Usa un assumpte amb tema i acció, una obertura amb propòsit, les dades essencials, una petició visible i un tancament. Exemple: «Confirmació de cobertura de suport — llançament del 18 de setembre». La Irene demana a Mara i Daniel que confirmin abans de dimecres la persona de guàrdia i la via d'escalat; adjunta només la previsió necessària.

Diferencia qui ha de decidir o executar de qui només necessita informació. Explica qualsevol adjunt i deixa la decisió en un registre compartit quan afecti l'equip.

• Assumptes genèrics. Inclou tema i acció.
• Petició amagada. Posa-la en un paràgraf propi.
• Adjunt sense explicació. Digues què s'hi ha de fer.

1. Escriu un correu per confirmar tasques abans d'una reunió.
2. Decideix qui va a «Per a» i qui a «CC».

1. Ha d'incloure propòsit, tasques, termini i manera de respondre.
2. Qui ha de respondre va a «Per a»; qui només necessita conèixer el resultat, a «CC» o al resum posterior.

Un correu efectiu fa fàcil decidir, respondre i trobar l'acord. Els informes amplien aquesta traçabilitat.