L'assertivitat defensa una necessitat amb respecte, sense desaparèixer de la conversa ni imposar-se.

Prepara quatre elements: observació, impacte, necessitat i petició. «L'informe va arribar després del termini; això va reduir el temps de revisió. Necessitem un dia complet. Pots enviar l'esborrany abans de dimecres o avisar avui si no és possible?». El missatge tracta la dependència, no el caràcter.

Per dir no, reconeix la petició, marca el límit i ofereix una alternativa real si n'hi ha: «No puc revisar-ho tot avui sense comprometre la guàrdia; puc revisar els apartats crítics ara». Fes preguntes per comprendre el criteri de l'altra part.

• Retrets disfressats de “jo”. Torna al fet observable.
• Justificar en excés. Explica el context suficient i repeteix el límit.
• Esperar a explotar. Expressa dependències aviat.

1. Reescriu «Mai no responeu i em deixeu tot el problema».
2. Rebutja una tasca que no pots assumir aquesta setmana.

1. Descriu dues incidències, l'impacte i demana confirmar guàrdia i escalat.
2. Marca el compromís actual i ofereix una alternativa que puguis complir.

L'assertivitat fa visibles límits i necessitats. Combinada amb escolta, permet un retorn que ajudi realment a millorar.