El pensament lateral cerca camins que el raonament habitual no contempla perquè qüestiona els supòsits de partida. No permet ignorar límits reals; serveix per descobrir si una condició aparentment inevitable només és un costum.

A Lumen, el supòsit «tothom ha de completar el mateix recorregut» pot obrir alternatives com configuració progressiva, recorreguts per tipus d'estudi o una demostració abans de demanar dades.

Formula el contrari: en lloc de «com fem que llegeixin totes les instruccions?», pregunta «com dissenyaríem la tasca perquè no necessités instruccions inicials?».

Busca un sistema amb una dinàmica semblant. Un museu guia visitants sense explicar totes les sales a l'entrada; el principi pot inspirar un recorregut per passos.

Planteja temporalment una frase absurda, com «l'alta no té formularis», i pregunta què hauria de ser cert per acostar-s'hi. Potser algunes dades ja existeixen, poden demanar-se després o no són imprescindibles.

Per a un problema, redacta una inversió, una analogia i una provocació. Extreu de cadascuna una alternativa realista de dues frases.

Per a una reunió amb poca participació: recollir aportacions escrites abans de parlar, dividir la conversa en preguntes visibles i decidir una sola qüestió per trobada.

• Fer de la provocació una solució final.
• Forçar analogies superficials.
• Confondre trencar supòsits amb incomplir obligacions.

El pensament lateral amplia la cerca mitjançant inversió, analogia i provocació. Les seves idees han de tornar al repte i als límits. La tècnica dels sis barrets ordenarà diverses perspectives en una conversa de grup.