L'autoavaluació no etiqueta ningú com a creatiu o no creatiu. Serveix per observar pràctiques: definir reptes, explorar alternatives, decidir, provar i aprendre.

Valora de l'1 al 5 si distingeixes fets, hipòtesis i preguntes; generes alternatives diverses; demanes perspectives diferents; uses criteris; fas proves proporcionades; i registres l'aprenentatge. No sumis per obtenir una etiqueta: busca patrons i condicions que expliquin una puntuació baixa.

«Ser més creatiu» és imprecís. «En la pròxima reunió de millora escriuré tres alternatives abans d'escollir-ne una» es pot revisar. Lumen podria registrar durant dues setmanes preguntes sense resposta sobre l'alta i revisar-les en vint minuts.

Tria una pràctica, defineix una acció de catorze dies, una evidència i una barrera probable amb resposta.

Abans de prioritzar, parlar amb qui fa la tasca i qui la manté; anotar una observació de cada conversa; preparar tres preguntes per reduir la falta de temps.

• Comparar-se amb altres persones.
• Escollir massa metes.
• Confondre activitat amb progrés.

Autoavaluar és observar comportaments entrenables i decidir una millora petita amb evidència. El retorn d'altres persones completa aquesta mirada.