Abans d’entendre què resol el núvol, necessites entendre com funcionava (i segueix funcionant) la informàtica en xarxa. Gairebé tot el que utilitzes diàriament —una web, una app del mòbil, el correu— es basa en una idea molt simple anomenada model client-servidor.

Hi ha un programa que demana coses (el client) i un altre programa que respon a aquestes peticions (el servidor).

El client i el servidor són dos rols, no necessàriament dues màquines diferents. Però a la pràctica solen estar en ordinadors diferents connectats per una xarxa.

Imagina un restaurant:

• Tu (el client) t’asseus i demanes un plat al cambrer.
• La cuina (el servidor) rep la comanda, prepara el plat i te’l lliura.
• No necessites saber com està organitzada la cuina, quins fogons fan servir ni on compren els ingredients. Només demanes i reps.

En informàtica passa exactament el mateix:

• El teu navegador (client) demana una pàgina: «dona’m https://botiga.com/productes».
• El servidor web rep la petició, busca les dades, genera l’HTML i te’l retorna.
• Tu no saps (ni necessites saber) si al darrere hi ha un o cent ordinadors.

Quan obres una web passa, simplificat, això:

1. Escrius una URL.
2. El teu navegador fa una petició (request) utilitzant el protocol HTTP.
3. El servidor processa aquesta petició (a vegades consulta una base de dades).
4. El servidor retorna una resposta (response) amb el contingut.
5. El teu navegador la dibuixa a la pantalla.

Quan obres WhatsApp Web:

El teu portàtil no guarda tota la conversa de tots els usuaris del món: només demana la part que t’interessa. La feina pesada la fa el servidor.

Durant dècades, muntar un servei a internet significava comprar o llogar un ordinador físic (un servidor) i posar-lo en una sala amb:

• Aire condicionat perquè no se sobreescalfi.
• Connexió a internet redundant.
• Sistemes d’alimentació amb bateries per si falla la llum.
• Algú que el vigili i l’arregli quan es trenca.

A aquesta sala se l’anomena datacenter (centre de dades). Una empresa que volia tenir la seva web «sempre encesa» havia d’ocupar-se de tot això ella mateixa. A això se li diu tenir la infraestructura on-premise (a les teves pròpies instal·lacions), i ho veurem en detall al subcapítol 1.3.

El model client-servidor no desapareix amb el núvol: és la base de tot. El que canvia amb el núvol és qui posa i manté el servidor.

• Abans: tu compraves, muntaves i cuidaves el servidor físic.
• Amb el núvol: llogues el servidor (o només la capacitat que necessites) a un proveïdor com AWS, i ell s’encarrega del ferro, la sala, l’aire condicionat i la llum.

En altres paraules: el rol "servidor" segueix existint, però deixa de ser el teu problema físic. Això és precisament el que explorarem a la resta del llibre.

• El client demana i el servidor respon: és la base d’internet.
• Client i servidor són rols, normalment en màquines diferents connectades per xarxa.
• Un servidor físic tradicional requereix espai, energia, refrigeració i manteniment.
• El núvol no elimina el model client-servidor: només canvia qui s’encarrega del servidor.

Al següent subcapítol veurem els problemes concrets que tenia aquest enfocament tradicional i que van donar origen al núvol.