En el subcapítol anterior vam insistir en «fixar sempre la versió» d’un mòdul. Ara veurem per què és tan important i com es fa quan el mòdul és teu i viu en un repositori Git. El versionat de mòduls és el que permet utilitzar-los de manera segura i previsible en equip, sense que un canvi inesperat trenqui la teva infraestructura.
El problema: un mòdul que canvia sota els teus peus
Imagina que la teva empresa té un mòdul xarxa-corporativa en un repositori Git, utilitzat per deu projectes. Un dia, algú millora el mòdul i canvia com crea les subxarxes. Si els deu projectes utilitzessin «l’última versió» del mòdul automàticament, tots es veurien afectats per aquest canvi de cop, sense avís. El proper terraform plan de cada projecte mostraria canvis inesperats... i potser perillosos.
Sense versionat:
El mòdul canvia ──► els 10 projectes hereten el canvi AL INSTANT
(sense control, sense avís) ⚠️ perillósNecessites una manera de dir «jo faig servir aquesta versió concreta del mòdul, i no canviarà fins que jo decideixi actualitzar». Això són les versions.
La solució: versionar amb Git tags
Un Git tag (etiqueta de Git) és una marca amb un nom que poses a un punt concret de la història d’un repositori. S’utilitza per marcar versions. La convenció més estesa és el versionat semàntic (semantic versioning): números com v1.4.2.
Història del repositori del mòdul: ... commits ... ─► [tag v1.0.0] ... més commits ─► [tag v1.1.0] ... més commits ─► [tag v2.0.0]
Cada tag és una «foto» estable del mòdul en un moment donat. Un cop creat, no canvia: v1.0.0 sempre serà exactament aquell codi.
Versionat semàntic: què signifiquen els números
El format vMAJOR.MENOR.PARCEL·LA (ex. v2.3.1) comunica el tipus de canvi:
| Part | Quan puja | Significa |
|---|---|---|
| MAJOR (2.x.x) | Canvis incompatibles | Pot trencar a qui el fa servir; compte en actualitzar |
| MENOR (x.3.x) | Funcionalitat nova compatible | Afegeix coses sense trencar l’existent |
| PARCEL·LA (x.x.1) | Correccions d’errors | Soluciona errors, segur d’actualitzar |
Així, d’una ullada, saps el risc d’actualitzar: passar de
v1.2.0av1.3.0(canvi menor) és segur; passar av2.0.0(canvi major) pot requerir ajustos.
Com s’utilitza una versió concreta
Quan referencies un mòdul des d’un repositori Git, indiques quina versió (tag) vols utilitzar amb ref:
module "xarxa" {
source = "git::https://github.com/la-meva-empresa/moduls.git//xarxa?ref=v1.2.0"
# ... ▲
# la versió (tag) que faig servir
}I per als mòduls del Registry (subcapítol 18.3), amb l’argument version:
En ambdós casos, li dius a Terraform: «utilitza exactament aquesta versió». Encara que el mòdul evolucioni, el teu projecte continuarà utilitzant la versió que has fixat, estable i previsible, fins que tu decideixis canviar el número.
Per què això ho canvia tot
Amb versionat, cada projecte controla quan actualitza:
Amb versionat: El mòdul treu v2.0.0 ──► els projectes segueixen a v1.x (sense canvis) El projecte A decideix actualitzar a v2.0.0 quan estigui llest, ho prova, i puja. El projecte B segueix tranquil a v1.x fins que li convingui.
Avantatges:
- Estabilitat: la teva infraestructura no canvia sense que tu ho decideixis.
- Actualitzacions controlades: puges de versió quan estàs preparat, revisant el plan (subcapítol 12.5) i provant abans.
- Reproductibilitat: qualsevol que executi el teu codi obté el mateix resultat, perquè la versió del mòdul està fixada.
- Treball en equip segur: diferents projectes utilitzen diferents versions sense trepitjar-se.
Exemple del món real: l’equip de plataforma publica
xarxa-corporativa v2.0.0amb una millora important però que requereix ajustos (canvi major). En comptes d’imposar-ho a tothom de cop, els equips de cada projecte migren a v2.0.0 quan poden: llegeixen les notes de la versió, proven al seu entorn de desenvolupament, revisen el plan i després actualitzen producció. Ningú s’emporta una sorpresa. El versionat converteix una actualització potencialment caòtica en un procés ordenat.
La connexió amb el flux d’equip
Això encaixa perfectament amb el que vam veure al subcapítol 12.5 (PR review de plans). Actualitzar la versió d’un mòdul és un canvi en el codi que passa per un Pull Request: canvies ref=v1.2.0 a ref=v2.0.0, el CI mostra el plan amb el que això implica, un company ho revisa, i només llavors s’aplica. Versionat + revisió de plans = canvis d’infraestructura segurs i traçables.
El que has de recordar
- Sense versionat, un canvi en un mòdul compartit afectaria a l’instant a tots els projectes que el fan servir, sense control: perillós.
- Un Git tag marca una versió estable i immutable del mòdul. La convenció és el versionat semàntic:
vMAJOR.MENOR.PARCEL·LA. - Els números comuniquen el risc: MAJOR = canvis incompatibles (compte), MENOR = funcionalitat nova compatible, PARCEL·LA = correccions segures.
- Fixes la versió amb
ref=vX.Y.Z(mòduls Git) oversion = "X.Y.Z"(Registry): el teu projecte utilitza exactament aquesta versió fins que decideixis canviar-la. - Beneficis: estabilitat, actualitzacions controlades, reproductibilitat i treball en equip segur. Encaixa amb el flux de PR review de plans (subcap. 12.5).
A l’últim subcapítol del capítol veurem un dilema de disseny important: quan crear mòduls genèrics (molt reutilitzables) versus mòduls específics del teu domini.
Cloud, AWS & Terraform — De zero a expert
Capítol 1 · Què és el cloud computing
- 1.1 El model client-servidor tradicional
- 1.2 Problemes que venia a resoldre el núvol
- 1.3 On-premise vs cloud vs híbrid
- 1.4 Els tres models de servei: IaaS, PaaS, SaaS
- 1.5 Els cinc pilars del cloud (segons NIST)
- 1.6 Avantatges reals: elasticitat, pagament per ús, disponibilitat global
Capítol 2 · El mercat cloud i els grans proveïdors
- 2.1 AWS, Azure i GCP: diferències i quotes de mercat
- 2.2 Per què aprendre AWS primer
- 2.3 Conceptes que són universals entre proveïdors
Capítol 3 · Regions, zones de disponibilitat i edge
- 3.1 Què és una regió AWS i com triar-la
- 3.2 Availability Zones: alta disponibilitat des del disseny
- 3.3 Edge locations i CloudFront
- 3.4 Latència, resiliència i sobirania de dades
Capítol 4 · Càlcul: EC2
- 4.1 Instàncies: tipus, famílies i quan triar cadascuna
- 4.2 AMIs, key pairs i Security Groups
- 4.3 Cicle de vida d'una instància
- 4.4 Elastic IPs i Placement Groups
- 4.5 Savings Plans vs Reserved vs On-Demand vs Spot
Capítol 5 · Emmagatzematge: S3
- 5.1 Buckets, objectes i claus
- 5.2 Classes d'emmagatzematge (Standard, IA, Glacier…)
- 5.3 Versionat i cicle de vida d'objectes
- 5.4 Polítiques de bucket i ACLs
- 5.5 Hosting de llocs web estàtics
Capítol 6 · Xarxes: VPC
- 6.1 Què és una VPC i per què la necessites
- 6.2 Subxarxes públiques i privades
- 6.3 Internet Gateway i NAT Gateway
- 6.4 Route Tables i Network ACLs
- 6.5 VPC Peering i endpoints
Capítol 7 · Identitat i accés: IAM
- 7.1 Usuaris, grups, rols i polítiques
- 7.2 El principi de mínim privilegi
- 7.3 Polítiques basades en identitat vs en recurs
- 7.4 MFA i credencials temporals (STS)
- 7.5 Bones pràctiques de seguretat IAM
Capítol 8 · Bases de dades gestionades
- 8.1 RDS: motors, Multi-AZ i rèpliques de lectura
- 8.2 Aurora i els seus avantatges sobre RDS vanilla
- 8.3 DynamoDB: model clau-valor / documents
- 8.4 ElastiCache per a memòria cau en memòria
- 8.5 Quan utilitzar cada tipus de base de dades
Capítol 9 · Per què Infraestructura com a Codi
- 9.1 Problemes del provisionament manual
- 9.2 IaC declaratiu vs imperatiu
- 9.3 Terraform vs CloudFormation vs Pulumi vs CDK
- 9.4 El cicle plan → apply → destroy
Capítol 10 · HCL: el llenguatge de Terraform
- 10.1 Blocs resource, variable, output, locals
- 10.2 Tipus de dades: string, number, bool, list, map, object
- 10.3 Expressions, referències i funcions built-in
- 10.4 Condicionals i bucles (count, for_each, for)
Capítol 11 · Providers i estat
- 11.1 Com funciona el provider d'AWS
- 11.2 El fitxer terraform.tfstate i la seva importància
- 11.3 State local vs state remot (S3 + DynamoDB)
- 11.4 Comandes essencials: init, plan, apply, destroy, fmt, validate
Capítol 12 · La teva primera infraestructura real amb Terraform
- 12.1 Crear una VPC amb subxarxes des de zero
- 12.2 Posar en marxa una instància EC2 pública
- 12.3 Associar un Security Group i una Elastic IP
- 12.4 Outputs i referències entre recursos
- 12.5 Flux de treball en equip: PR review de plans
Capítol 13 · Balanceig de càrrega i autoescalat
- 13.1 Application Load Balancer vs Network Load Balancer
- 13.2 Target Groups, listeners i regles
- 13.3 Auto Scaling Groups: polítiques i mètriques
- 13.4 Warm pools i lifecycle hooks
Capítol 14 · Serverless amb Lambda
- 14.1 El model d'execució de Lambda
- 14.2 Triggers: API Gateway, S3, DynamoDB Streams, SQS
- 14.3 Gestió de dependències i capes (Layers)
- 14.4 Cold starts i estratègies per reduir-los
- 14.5 Límits i antipatrones
Capítol 15 · Missatgeria i esdeveniments
- 15.1 SQS: cues estàndard vs FIFO, DLQ
- 15.2 SNS: topics, subscripcions, fan-out
- 15.3 EventBridge: event buses i regles
- 15.4 Patrons: pub/sub, desacoblament, saga
Capítol 16 · Lliurament de contingut i DNS
- 16.1 Route 53: tipus de registres i routing policies
- 16.2 CloudFront: distribucions, memòries cau i origins
- 16.3 ACM: certificats SSL/TLS gratuïts
- 16.4 WAF integrat amb CloudFront
Capítol 17 · Contenidors a AWS
- 17.1 Docker: repàs exprés de conceptes clau
- 17.2 ECR: registre privat d'imatges
- 17.3 ECS: task definitions, services, Fargate vs EC2
- 17.4 EKS: quan Kubernetes i quan no
Capítol 18 · Mòduls: reutilització i composició
- 18.1 Anatomia d'un mòdul Terraform
- 18.2 Variables d'entrada, outputs i dependències
- 18.3 Mòduls locals vs mòduls del Terraform Registry
- 18.4 Versionat de mòduls amb Git tags
- 18.5 Disseny de mòduls genèrics vs específics de domini
Capítol 19 · Workspaces i gestió d'entorns
- 19.1 Workspaces de Terraform: casos d'ús i limitacions
- 19.2 Estratègia de directoris per entorn (dev/stg/prod)
- 19.3 Terragrunt: DRY per a configuracions d'entorn
- 19.4 Variables d'entorn i fitxers .tfvars
Capítol 20 · Backends remots i locking
- 20.1 Configurar S3 + DynamoDB com a backend
- 20.2 State locking: evitar corrupció en equip
- 20.3 Migració d'estat entre backends
- 20.4 terraform import: portar recursos existents a l'estat
Capítol 21 · Testing d'infraestructura
- 21.1 Terraform validate i fmt en CI
- 21.2 Checkov i tfsec: anàlisi de seguretat estàtica
- 21.3 Terratest: tests d'integració en Go
- 21.4 Contract testing entre mòduls
Capítol 22 · Terraform en CI/CD
- 22.1 Pipeline bàsic: lint → plan → apply a GitHub Actions
- 22.2 Atlantis: GitOps per a Terraform
- 22.3 Terraform Cloud / HCP Terraform
- 22.4 Drift detection i reconciliació automàtica
Capítol 23 · Seguretat en profunditat
- 23.1 AWS Organizations i Service Control Policies
- 23.2 AWS Config: compliment continu
- 23.3 GuardDuty: detecció d'amenaces
- 23.4 Security Hub: visió centralitzada
- 23.5 KMS: gestió de claus i rotació
- 23.6 Secrets Manager vs Parameter Store
Capítol 24 · Observabilitat: logs, mètriques i traces
- 24.1 CloudWatch Logs, mètriques i alarmes
- 24.2 CloudWatch Dashboards i Contributor Insights
- 24.3 X-Ray: traçat distribuït
- 24.4 OpenTelemetry a AWS
- 24.5 Managed Grafana i Managed Prometheus
Capítol 25 · Optimització de costos
- 25.1 AWS Cost Explorer i pressupostos amb alertes
- 25.2 Trusted Advisor i Compute Optimizer
- 25.3 Rightsizing: com detectar sobredimensionament
- 25.4 Savings Plans vs Reserved Instances: decisió estratègica
- 25.5 FinOps: cultura i processos per controlar la despesa
Capítol 26 · Alta disponibilitat i disaster recovery
- 26.1 RTO i RPO: definir els objectius
- 26.2 Estratègies: backup/restore, pilot light, warm standby, multi-site
- 26.3 Route 53 health checks i failover automàtic
- 26.4 AWS Backup: política centralitzada de còpies
Capítol 27 · Well-Architected Framework d'AWS
- 27.1 Els sis pilars: excel·lència operacional, seguretat, fiabilitat, eficiència de rendiment, optimització de costos, sostenibilitat
- 27.2 Well-Architected Tool: revisions formals
- 27.3 Com aplicar el framework en decisions de disseny
Capítol 28 · Arquitectures serverless a escala
- 28.1 Event-driven architecture amb Lambda + EventBridge
- 28.2 Saga pattern per a transaccions distribuïdes
- 28.3 Step Functions: orquestració de workflows complexos
- 28.4 Lambda@Edge i CloudFront Functions
Capítol 29 · Plataformes de dades a AWS
- 29.1 Data Lake amb S3, Glue i Athena
- 29.2 Kinesis Data Streams i Firehose per a streaming
- 29.3 Redshift: data warehousing a escala
- 29.4 Lake Formation: govern del dada
Capítol 30 · Multi-compte i landing zones
- 30.1 Per què separar workloads en comptes diferents
- 30.2 AWS Control Tower i Account Factory
- 30.3 Gestió centralitzada de logs i seguretat
- 30.4 Terraform a escala multi-compte amb mòduls compartits
Capítol 31 · Platform Engineering i Internal Developer Platform
- 31.1 Golden paths i abstraccions sobre Terraform
- 31.2 Service Catalog d'AWS
- 31.3 Backstage com a portal de desenvolupadors
- 31.4 Mòduls Terraform com a producte intern
Capítol 32 · Certificacions AWS rellevants
- 32.1 Cloud Practitioner: val la pena?
- 32.2 Solutions Architect Associate → Professional
- 32.3 DevOps Engineer Professional
- 32.4 Specialty: Security, Database, Networking
- 32.5 HashiCorp Terraform Associate
Capítol 33 · Projectes per consolidar el que s'ha après
- 33.1 Projecte 1: blog serverless (S3 + CloudFront + Lambda + DynamoDB)
- 33.2 Projecte 2: API REST amb ECS Fargate + RDS + ALB
- 33.3 Projecte 3: plataforma de dades amb Glue + Athena + Redshift
- 33.4 Projecte 4: landing zone multi-compte amb Terraform i Control Tower
