El rightsizing (subcapítol 25.3) estalvia ajustant la mida dels recursos. Ara veurem una altra palanca d’estalvi molt potent, però per un camí diferent: aconseguir descomptes importants (de fins al 70 %) a canvi de comprometre’t a utilitzar AWS durant un temps. Les dues formes de fer-ho són els Savings Plans i les Reserved Instances. Entendre la diferència et pot estalviar molts diners.

Per defecte, a AWS pagues sota demanda (on-demand): utilitzes un recurs una hora, pagues aquella hora, sense lligams. És flexible, però és l’opció més cara. AWS t’ofereix un tracte: si et compromets a utilitzar certa quantitat de recursos durant 1 o 3 anys, t’ofereixen un gran descompte (pot arribar al 70 %).

Analogia: és com el abonament del transport públic davant del bitllet senzill. El bitllet senzill (sota demanda) el compres quan vols, sense compromís, però surt car si viatges molt. L’abonament mensual o anual (el compromís) requereix que paguis per avançat un període, però el preu per viatge és molt més barat. Si saps que utilitzaràs el transport de manera constant, l’abonament t’estalvia molt. AWS funciona igual: si saps que utilitzaràs recursos de manera contínua, comprometre’t surt molt a compte.

Això té sentit per AWS (els garanteixes ús estable, poden planificar) i per tu (pagues molt menys pel que igualment anaves a utilitzar).

La clau és la previsibilitat. El compromís convé per la part del teu ús que és estable i constant, aquella «base» que saps que necessitaràs sí o sí durant mesos o anys:

L’estratègia intel·ligent: cobreix el teu ús base (el que sempre necessites) amb compromisos (descompte), i deixa els pics variables sota demanda (flexibilitat). Així combines estalvi i flexibilitat.

⚠️ El risc del compromís: si et compromets a utilitzar certa quantitat i després no la utilitzes (perquè el teu projecte s’ha reduït o ha canviat), pagues igual (ja t’has compromès). Per això només has de comprometre la part que estiguis segur que utilitzaràs. Per allò incert, millor sota demanda.

Les Reserved Instances (RI) són la forma clàssica de comprometre’s, i són específiques: reserves un tipus concret de recurs (per exemple, «un servidor de tipus X a la regió Y») durant 1 o 3 anys, a canvi del descompte. Com que són específiques, són una mica rígides: el descompte s’aplica a aquell tipus concret.

Els Savings Plans són l’opció més moderna i flexible. En comptes de comprometre’t a un tipus concret de recurs, et compromets a gastar certa quantitat de diners per hora (per exemple, «em comprometo a gastar almenys 10 € per hora en còmput») durant 1 o 3 anys, i obtens el descompte. El gran avantatge: aquest compromís s’aplica flexiblement al que utilitzis (diferents tipus de servidor, diferents regions, fins i tot Lambda o Fargate, segons el pla).

Analogia: una Reserved Instance és com un abonament per a una línia de metro concreta (només et serveix per a aquella línia). Un Savings Plan és com un abonament de transport que val per a metro, bus i tren indistintament: et compromets a una despesa, però l’aprofites en el que necessitis. Molt més flexible si les teves necessitats canvien.

Recomanació general: per a la majoria de casos, els Savings Plans són l’opció preferida avui per la seva flexibilitat (aconsegueixes un descompte similar però t’adaptes millor als canvis). Les Reserved Instances segueixen tenint sentit en casos molt específics i estables.

Exemple del món real: una empresa fa temps que està a AWS i veu, amb Cost Explorer, que té un ús base molt estable de còmput (les seves aplicacions de producció funcionen 24/7 tot l’any). Fins ara pagaven tot sota demanda. Contracten un Savings Plan a 1 any que cobreix aquest ús base, comprometent-se a una despesa per hora que saben que tindran igualment. Resultat: un 55 % de descompte sobre aquesta part de la seva factura, sense canviar res a la seva infraestructura. I com que van triar un Savings Plan (no RI), quan després van migrar alguns servidors a altres tipus, el descompte es va continuar aplicant automàticament. Van deixar els pics puntuals sota demanda per mantenir flexibilitat.

💡 Ordre important: fes primer el rightsizing i després compra Savings Plans. Si et compromets a recursos sobredimensionats, estaries «lligant» un malbaratament durant anys. Ajusta la mida primer, i compromet només el que realment necessites.

• Per defecte pagues sota demanda (flexible però més car). AWS ofereix grans descomptes (fins a ~70 %) a canvi de comprometre’t a utilitzar recursos 1 o 3 anys. Com l’abonament de transport davant del bitllet senzill.
• Convé per al teu ús base estable i previsible; deixa els pics variables sota demanda. ⚠️ Si et compromets i no ho utilitzes, pagues igual: compromet només el que és segur.
• Reserved Instances (RI): forma clàssica, compromets un tipus concret de recurs. Més rígides.
• Savings Plans: forma moderna i flexible, compromets una quantitat de despesa per hora que s’aplica automàticament al que utilitzis (diferents tipus, regions, Fargate/Lambda). Recomanats en general per la seva flexibilitat.
• 💡 Fes primer el rightsizing i després compra compromisos, per no «lligar» recursos sobredimensionats.

A l’últim subcapítol del capítol veurem la disciplina que engloba tota aquesta gestió de costos com a pràctica d’equip: FinOps.