Després del blog serverless (subcapítol 33.1), pugem un esglaó de complexitat amb el segon projecte: una API REST amb contenidors. Mentre el blog era 100 % serverless, aquest projecte et porta al món dels contenidors (Capítol 17) i les bases de dades relacionals (Capítol 8), combinant ECS Fargate, RDS i un balancejador de càrrega (ALB). És un patró molt comú en el món real per a aplicacions de backend, i consolida una part diferent (i molt demandada) dels teus coneixements.

Una API REST és una «porta d’entrada» a la qual altres aplicacions (una web, una app mòbil...) fan peticions per obtenir o modificar dades. Per exemple, una API d’una botiga amb la qual l’app mòbil consulta productes, crea comandes, etc. És el «cervell» de backend que serveix dades i lògica als clients.

Aquest projecte construeix aquesta API, però usant contenidors per executar-la i una base de dades relacional per a les dades.

El projecte combina tres serveis principals, cadascun amb el seu paper:

Recorda els contenidors (Capítol 17): empaqueten la teva aplicació amb tot el que necessita per funcionar igual a qualsevol lloc. ECS amb Fargate (subcapítol 17.3) executa aquests contenidors sense que hagis de gestionar els servidors que hi ha a sota (Fargate és l’opció serverless per a contenidors). Aquí, la teva API va dins d’un contenidor que ECS Fargate executa i escala.

💡 Aquest projecte et fa practicar el flux de contenidors que vam veure: empaquetar l’app en una imatge Docker (subcapítol 17.1), guardar-la a ECR (subcapítol 17.2) i executar-la a ECS Fargate (subcapítol 17.3).

RDS (Capítol 8) proporciona la base de dades relacional (gestionada per AWS) on l’API guarda i consulta les dades (productes, comandes, usuaris...). A diferència del blog (que usava DynamoDB, NoSQL), aquí fem servir una base de dades relacional (SQL), adequada quan les dades tenen relacions estructurades. RDS la gestiona per tu (còpies, pegats...).

L’Application Load Balancer (ALB) (subcapítol 13.1) reparteix les peticions entre els contenidors de la teva API. Si tens diversos contenidors executant l’API (per aguantar més càrrega), l’ALB distribueix el trànsit entre ells de manera equilibrada, i comprova la seva salut (recorda els health checks, subcapítol 13.2). És la «porta d’entrada» que rep els clients i els dirigeix.

Així encaixen les peces:

Els clients arriben a l’ALB, que reparteix les seves peticions entre els contenidors de l’API (a ECS Fargate), i aquests llegeixen/escriuen a la base de dades RDS. Si arriba més trànsit, ECS Fargate afegeix més contenidors i l’ALB els inclou en el repartiment: escala automàticament.

Aquest projecte aferma una part important (i molt emprable) del llibre, diferent de la del blog serverless:

⚠️ Bones pràctiques a aplicar (que has après al llibre):

• Posa la base de dades en subxarxes privades (Capítol 6), no accessible des d’internet directament: només l’API ha de poder parlar amb ella.
• Desa la contrasenya de la base de dades a Secrets Manager (subcapítol 23.6), mai al codi ni a .tfvars (recorda el subcapítol 19.4).
• Fes servir Security Groups (Capítol 6) perquè només l’ALB parli amb els contenidors, i només els contenidors amb la base de dades.

Exemple del món real: algú vol consolidar els seus coneixements de contenidors i bases de dades relacionals (diferents dels del blog serverless). Construeix una API REST per a una botiga: empaqueta l’aplicació en una imatge Docker, la desa a ECR, l’executa a ECS Fargate (diversos contenidors), posa un ALB davant per repartir el trànsit, i fa servir RDS per a les dades (productes, comandes), amb la base de dades en subxarxes privades i la contrasenya a Secrets Manager. Tot ho desplega amb Terraform. En construir-ho, s’enfronta a reptes reals —com connectar els contenidors amb la base de dades de manera segura, com configurar l’ALB i els health checks— i en resoldre’ls interioritza com funciona una arquitectura de contenidors de veritat. Acaba amb una API real, escalable i segura, i un domini sòlid d’un patró molt demandat al mercat.

• El projecte d’API REST amb contenidors puja un esglaó sobre el blog serverless, portant-te al món dels contenidors (Cap. 17) i les bases de dades relacionals (Cap. 8). Una API REST és la «porta d’entrada» de backend a la qual altres apps fan peticions.
• Combina tres peces: ECS Fargate (executa l’API en contenidors sense gestionar servidors, escala sola, Cap. 17), RDS (la base de dades relacional, Cap. 8) i ALB (reparteix el trànsit entre els contenidors, Cap. 13).
• Arquitectura: clients → ALB (reparteix) → contenidors a ECS Fargate → RDS (dades). Escala automàticament afegint contenidors.
• Consolida: contenidors (Docker/ECR/ECS, Cap. 17), RDS (Cap. 8), balanceig (Cap. 13), xarxes i seguretat (Caps. 6, 23), tot amb Terraform.
• ⚠️ Aplica bones pràctiques: base de dades en subxarxes privades, contrasenya a Secrets Manager (mai al codi), i Security Groups restrictius.

Al següent subcapítol abordarem un projecte del món de les dades: una plataforma de dades amb Glue, Athena i Redshift.