En el subcapítol anterior vam veure les regions. Ara baixem un nivell per descobrir un dels conceptes més importants de tot el núvol: les Availability Zones (Zones de Disponibilitat, o «AZ»). Són la base perquè les teves aplicacions no caiguin encara que falli un datacenter sencer.

Cada regió d’AWS està formada internament per diverses Availability Zones. Una AZ és un o més datacenters físics, amb la seva pròpia energia, refrigeració i xarxa, independents de les altres AZ de la regió.

Pensa-hi així:

Les AZ d’una mateixa regió estan:

• Prou lluny les unes de les altres perquè un desastre local (incendi, inundació, tall elèctric) no les afecti totes alhora.
• Prou a prop per estar connectades per xarxes molt ràpides, de manera que treballin juntes gairebé com si fossin una sola.

Solen anomenar-se afegint una lletra al codi de regió: eu-south-2a, eu-south-2b, eu-south-2c.

La idea és simple però poderosa: si reparteixes la teva aplicació entre diverses AZ, la fallada d’una no tomba el teu servei.

Analogia: Imagina que tens una botiga important. En lloc de posar tot el teu estoc en un únic magatzem (que podria incendiar-se), el reparteixes en tres magatzems en barris diferents. Si un es crema, els altres dos segueixen servint comandes. Perds un terç de capacitat, però no tanques.

Això és exactament el que fan les AZ: et permeten dissenyar sistemes que sobreviuen a la caiguda d’un datacenter sencer.

Imagina una botiga online ben dissenyada:

• El trànsit dels usuaris arriba a un balancejador de càrrega (ho veurem al Capítol 13).
• El balancejador reparteix les peticions entre servidors que estan en AZ diferents.
• Si la AZ-b pateix un tall de llum, el balancejador deixa d’enviar-li trànsit i utilitza només AZ-a i AZ-c.
• Els usuaris no se n’assabenten de res. La web segueix funcionant.

Això és el que significa «alta disponibilitat des del disseny»: la resiliència no és un afegit, sinó part de com construeixes des del principi.

Al núvol s’assumeix que el maquinari fallarà tard o d’hora. No és pessimisme, és realisme: amb milions de components, sempre hi ha alguna cosa trencant-se. L’estratègia guanyadora no és evitar que res falli (impossible), sinó dissenyar perquè, quan alguna cosa falli, no importi.

Per això una de les primeres bones pràctiques que aprendràs és:

Mai posis tota la teva aplicació en una sola AZ. Reparteix sempre en almenys dues.

Serveis com les bases de dades gestionades (RDS Multi-AZ, Capítol 8) o els grups d’autoescalat (Capítol 13) estan pensats precisament per distribuir-se entre AZ amb molt poc esforç per part teva.

És important distingir dos nivells de resiliència:

Per a la majoria d’aplicacions, multi-AZ és suficient i molt més senzill i barat. Multi-regió es reserva per a sistemes crítics que no poden permetre’s ni el més mínim temps de caiguda (ho veurem al Capítol 26 sobre recuperació davant desastres).

• Una regió es divideix en diverses Availability Zones (AZ), que són datacenters independents (energia, xarxa i refrigeració pròpies).
• Les AZ estan aïllades entre si però connectades per xarxes ràpides.
• Repartir la teva aplicació en diverses AZ la fa tolerant a la fallada d’un datacenter complet.
• Regla d’or: dissenya per al falliment i mai utilitzis una sola AZ en producció.
• Multi-AZ protegeix contra fallades de datacenter; multi-regió protegeix contra fallades d’una regió sencera (més car i complex).

En el següent subcapítol veurem un tercer nivell de presència d’AWS, encara més proper a l’usuari: les edge locations i el servei CloudFront.