Fins ara hem parlat del núvol de manera intuïtiva. Però existeix una definició oficial? Sí. El NIST (National Institute of Standards and Technology, un organisme de referència dels EUA) va publicar una definició que s’ha convertit en l’estàndard mundial. Segons el NIST, una cosa és «núvol» de veritat només si compleix cinc característiques essencials.

Conèixer-les t’ajudarà a distingir el núvol real del simple «màrqueting de núvol».

Pots aconseguir recursos (un servidor, emmagatzematge…) tu mateix, quan vulguis, sense parlar amb ningú. No cal trucar a un comercial ni esperar aprovació.

Analogia: una màquina expenedora. Hi poses la moneda, prems el botó i obtens el teu refresc a l’instant. No necessites que un empleat te’l doni.

Exemple: A les 3 de la matinada necessites un servidor per a una prova. Entres a la consola d’AWS, fas clic i en 2 minuts el tens, sense que intervingui cap humà d’AWS.

Els recursos estan disponibles a través de la xarxa (normalment internet) i s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu: portàtil, mòbil, tauleta…

Analogia: el teu compte del banc. Accedeixes als teus diners des del caixer, l’app del mòbil o el web. Els diners són els mateixos, l’accés és universal.

Exemple: Gestionis els teus servidors d’AWS des del navegador del portàtil a l’oficina i des de l’app al mòbil mentre vas en tren.

El proveïdor té un gran «magatzem» compartit de recursos (milers de servidors) i els reparteix dinàmicament entre tots els clients. Tu no saps exactament en quina màquina física estàs, i no importa.

Analogia: la xarxa elèctrica. L’electricitat de casa teva surt d’una xarxa enorme compartida per tota la ciutat. No tens «la teva» central elèctrica personal; utilitzes la part que necessites d’un recurs comú.

Això és el que permet les economies d’escala: en compartir una infraestructura gegantina entre milions de clients, el cost per client baixa moltíssim. Encara que els recursos es comparteixen, les teves dades estan aïllades i protegides dels altres.

Pots augmentar o reduir la capacitat ràpidament, gairebé a l’instant, i de manera sovint automàtica. Quan arriba un pic de demanda, creixes; quan passa, decreixes.

Analogia: un acordió, o una goma elàstica. S’estira quan ho necessites i torna al seu lloc quan ja no.

Exemple real: Un web de comerç en el Black Friday multiplica automàticament els seus servidors a l’alba quan entra l’allau de compradors, i els redueix a la nit quan baixa el trànsit. Ningú ho ha de fer a mà.

Aquesta és, per a molts, la característica estrella del núvol i la que més el diferencia del model tradicional.

Tot el que utilitzes es mesura (hores de servidor, GB emmagatzemats, peticions…) i pagues exactament per això. És transparent: pots veure el teu consum en qualsevol moment.

Analogia: el comptador de la llum o de l’aigua. Pagues pels quilowatts o litres que realment consumeixes, ni més ni menys.

Exemple: Si el teu servidor ha estat encès 30 hores aquest mes, pagues 30 hores. Si l’apagues, deixes de pagar. AWS et mostra un panell amb el desglossament exacte.

Els pilars treballen junts per crear l’experiència «núvol»:

Si a un servei li falta algun d’aquests pilars, probablement no és núvol de veritat, encara que l’anomenin així. Per exemple, un proveïdor que triga dues setmanes a donar-te un servidor i et cobra una quota fixa no compleix ni l’autoservei sota demanda ni el servei mesurat.

Els cinc pilars NIST del núvol són:

1. Autoservei sota demanda — ho aconsegueixes tu, a l’instant.
2. Accés ampli per xarxa — des de qualsevol dispositiu.
3. Agrupació de recursos — infraestructura compartida (economies d’escala).
4. Elasticitat ràpida — creix i decreix segons la demanda.
5. Servei mesurat — pagues exactament pel que utilitzes.

Aquesta és la definició oficial que distingeix el núvol real del màrqueting. En el següent subcapítol aterrarem aquests conceptes en els avantatges concrets que obtens en utilitzar el núvol.