Tanquem el capítol amb un repàs pràctic de les comandes que faràs servir diàriament amb Terraform. Ja n’hem vist algunes per separat; aquí les reunim en ordre, afegim dues de noves (fmt i validate) i les ordenem com un flux de treball real. Considera-ho la teva xuleta de comandes.

Aquest és l’ordre típic de les comandes en un projecte de Terraform:

Anem una a una.

Què fa: inicialitza el directori de treball. Descarrega els providers (subcapítol 11.1) i configura el backend de l’estat (subcapítol 11.3).

Quan s’executa:

• La primera vegada que treballes en un projecte.
• Quan afegeixes o canvies un provider.
• Quan canvies la configuració del backend.

És la primera comanda que executes en qualsevol projecte nou. Sense ella, les altres comandes no funcionen perquè falta descarregar els providers.

Què fa: formata automàticament els teus fitxers .tf perquè tinguin un estil consistent (indentació, alineació, espais). No canvia la lògica, només l’aparença.

Per què fer-la servir: un codi ben formatat és més fàcil de llegir i evita discussions d’estil a l’equip. És com un corrector d’estil automàtic. Se sol executar abans de desar o pujar canvis. En equips, es comprova automàticament en CI (Capítol 22).

Analogia: fmt és com el botó «ordenar/alinear» d’un document: deixa tot net i uniforme sense canviar el contingut.

Què fa: comprova que el teu codi és vàlid sintàcticament i lògicament, sense connectar-se a AWS ni crear res. Detecta errors com arguments mal escrits o referències inexistents.

Per què fer-la servir: t’avisa d’errors abans d’intentar aplicar res. És una comprovació ràpida i barata. Si validate falla, no té sentit seguir.

Diferència amb plan: validate només revisa que el codi estigui ben escrit (no necessita credencials). plan va més enllà: consulta AWS i et diu quins canvis faria. Primer validate (està ben escrit?), després plan (què farà?).

Què fa: mostra quins canvis faria sense aplicar-los. Compara el teu codi, l’estat i la realitat (subcapítols 9.4 i 11.2).

Recorda els símbols: + crear, ~ modificar, - destruir. És la teva xarxa de seguretat: revises abans de tocar res.

Què fa: executa els canvis de veritat, després de mostrar-te el pla i demanar confirmació (yes).

Després d’aplicar, la teva infraestructura real coincideix amb el teu codi, i l’estat s’actualitza.

Truc: terraform apply ja fa un plan internament i te’l mostra abans de demanar confirmació, així que pots revisar una última vegada abans d’escriure yes.

Què fa: destrueix tots els recursos gestionats, després de confirmació. Ideal per netejar proves i deixar de pagar (subcapítol 9.4).

⚠️ Irreversible. Genial en proves, perillós en producció. Fes-lo servir amb seny.

A més de les essencials, n’hi ha d’altres que aniràs fent servir:

Així seria el teu dia a dia creant infraestructura nova:

Consell: Acostuma’t a executar sempre plan abans de apply i a llegir el pla amb atenció. És l’hàbit que et salvarà d’errors costosos. Molts ensurts al núvol s’eviten simplement llegint bé el que Terraform anava a fer.

• El flux típic és init → fmt → validate → plan → apply → destroy.
• init: prepara el projecte (descarrega providers, configura backend). Primera comanda, imprescindible.
• fmt: formata el codi (estil net i uniforme).
• validate: revisa que el codi és vàlid, sense tocar AWS.
• plan: previsualitza els canvis (no aplica res). La teva xarxa de seguretat.
• apply: aplica els canvis (demana yes). destroy: elimina tot (demana yes, irreversible).
• Hàbit d’or: sempre plan abans de apply, i llegeix el pla amb atenció.

Amb això tanques el Capítol 11. Ja tens totes les peces teòriques de Terraform: llenguatge, providers, estat i comandes. Al Capítol 12 ho ajuntarem tot construint la teva primera infraestructura real: una VPC amb un servidor EC2, pas a pas.