Tota aplicació real necessita diversos entorns: un de desenvolupament per provar, un altre de staging (preproducció) per validar, i el de producció on hi ha els usuaris reals. En aquest capítol veurem com gestionar aquests entorns amb Terraform. Comencem per una eina que el mateix Terraform ofereix: els workspaces. Però, compte, també veurem per què tenen limitacions importants.
Per què necessites diversos entorns
Mai no has de provar canvis directament en producció: seria com fer experiments amb els clients reals mirant. Per això es separen els entorns:
Desenvolupament (dev) → proves lliurement, pot trencar-se sense problema Staging (stg) → rèplica de producció per validar abans de llançar Producció (prod) → l’entorn real, amb usuaris; aquí no s’experimenta
Cada entorn sol tenir la mateixa estructura d’infraestructura (una VPC, uns servidors, una base de dades...), però amb diferències: producció és més gran i robusta, desenvolupament és més petit i barat. El repte és: com gestiono el mateix codi per a diversos entorns sense duplicar-ho tot?
Què són els workspaces
Recorda l’estat de Terraform (Capítol 11): el fitxer que registra quins recursos existeixen. Un workspace (espai de treball) és, en essència, un estat separat dins del mateix codi. Canviant de workspace, Terraform utilitza un estat diferent, cosa que et permet tenir diverses còpies de la mateixa infraestructura sense que es barregin.
Mateix codi Terraform ├── workspace "dev" → el seu propi estat → infraestructura de desenvolupament ├── workspace "stg" → el seu propi estat → infraestructura de staging └── workspace "prod" → el seu propi estat → infraestructura de producció
Les comandes bàsiques:
terraform workspace new dev # crear un workspace terraform workspace select prod # canviar a un altre workspace terraform workspace list # veure els workspaces
Dins del codi, pots saber en quin workspace estàs amb terraform.workspace, i adaptar valors en conseqüència:
locals {
# en producció fem servir instàncies grans; a la resta, petites
tipus_instancia = terraform.workspace == "prod" ? "t3.large" : "t3.micro"
}Analogia: els workspaces són com tenir diverses partides guardades del mateix videojoc. El joc (el codi) és el mateix, però cada partida (workspace) té el seu propi progrés (estat) independent. Canvies de partida i treballes sobre una altra realitat sense afectar les altres.
Les limitacions (important)
Els workspaces semblen la solució perfecta, però tenen problemes seriosos que has de conèixer abans d’adoptar-los per gestionar entorns. De fet, la comunitat no recomana fer servir workspaces per separar dev/stg/prod. Vegem per què.
- Mateix codi, mateix backend: poca separació real
Tots els workspaces comparteixen el mateix codi i el mateix backend (el mateix bucket d’estat). Això significa que la separació entre producció i desenvolupament és fràgil: un error pot afectar diversos entorns, i no hi ha una barrera forta entre ells.
- Risc de confondre’t d’entorn
Com que canvies d’entorn amb un simple workspace select, és fàcil oblidar en quin estàs i aplicar un canvi al lloc equivocat. Imagina executar un apply pensant que estàs a dev quan en realitat estàs a prod. ⚠️ Aquest error ha causat incidents reals.
- Difícil tenir configuracions molt diferents
Si els teus entorns són molt diferents (no només en mida, sinó en estructura: producció té components que desenvolupament no), forçar-ho tot en un mateix codi amb condicionals (terraform.workspace == ...) es torna enrevessat i difícil de llegir.
- Visibilitat pobra
No és evident, mirant el codi, què hi ha a cada entorn. Tot està barrejat i depèn de quin workspace estiguis, cosa que dificulta entendre i auditar la infraestructura.
Quan SÍ utilitzar workspaces?
Els workspaces tenen el seu lloc en casos senzills:
- Quan els entorns són gairebé idèntics i només canvien detalls menors (una mida, un nom).
- Per crear còpies temporals de prova (per exemple, un entorn per cada branca de desenvolupament, que crees i destrueixes ràpid).
- En projectes petits on la separació forta no és crítica.
Quan NO? (i què fer en el seu lloc)
Per gestionar entorns seriosos (dev/stg/prod en una empresa), la recomanació general és no utilitzar workspaces, sinó una estratègia de directoris separats per entorn, que veurem al següent subcapítol (19.2). Aquesta estratègia dona una separació molt més clara, segura i visible.
Conclusió clau: els workspaces existeixen i són útils per a casos simples, però no són la millor eina per separar producció de desenvolupament en projectes reals. Coneix-los, però sigues conscient dels seus límits.
El que has de recordar
- Tota aplicació real necessita diversos entorns (dev, staging, producció) per no experimentar mai directament sobre els usuaris reals.
- Un workspace de Terraform és un estat separat dins del mateix codi, cosa que permet tenir diverses còpies de la infraestructura (com «partides guardades» del mateix joc). Es gestiona amb
terraform workspace new/select/list. - Limitacions importants: comparteixen codi i backend (separació dèbil), és fàcil confondre’t d’entorn (perillós), es compliquen si els entorns són molt diferents, i donen poca visibilitat.
- Fes-los servir per a casos senzills (entorns gairebé idèntics, còpies temporals), però no com a forma principal de separar dev/stg/prod en projectes seriosos.
- L’alternativa recomanada per a entorns seriosos és la separació per directoris, que veurem a continuació.
Al següent subcapítol veurem aquesta estratègia recomanada: organitzar la teva infraestructura en directoris per entorn.
Cloud, AWS & Terraform — De zero a expert
Capítol 1 · Què és el cloud computing
- 1.1 El model client-servidor tradicional
- 1.2 Problemes que venia a resoldre el núvol
- 1.3 On-premise vs cloud vs híbrid
- 1.4 Els tres models de servei: IaaS, PaaS, SaaS
- 1.5 Els cinc pilars del cloud (segons NIST)
- 1.6 Avantatges reals: elasticitat, pagament per ús, disponibilitat global
Capítol 2 · El mercat cloud i els grans proveïdors
- 2.1 AWS, Azure i GCP: diferències i quotes de mercat
- 2.2 Per què aprendre AWS primer
- 2.3 Conceptes que són universals entre proveïdors
Capítol 3 · Regions, zones de disponibilitat i edge
- 3.1 Què és una regió AWS i com triar-la
- 3.2 Availability Zones: alta disponibilitat des del disseny
- 3.3 Edge locations i CloudFront
- 3.4 Latència, resiliència i sobirania de dades
Capítol 4 · Càlcul: EC2
- 4.1 Instàncies: tipus, famílies i quan triar cadascuna
- 4.2 AMIs, key pairs i Security Groups
- 4.3 Cicle de vida d'una instància
- 4.4 Elastic IPs i Placement Groups
- 4.5 Savings Plans vs Reserved vs On-Demand vs Spot
Capítol 5 · Emmagatzematge: S3
- 5.1 Buckets, objectes i claus
- 5.2 Classes d'emmagatzematge (Standard, IA, Glacier…)
- 5.3 Versionat i cicle de vida d'objectes
- 5.4 Polítiques de bucket i ACLs
- 5.5 Hosting de llocs web estàtics
Capítol 6 · Xarxes: VPC
- 6.1 Què és una VPC i per què la necessites
- 6.2 Subxarxes públiques i privades
- 6.3 Internet Gateway i NAT Gateway
- 6.4 Route Tables i Network ACLs
- 6.5 VPC Peering i endpoints
Capítol 7 · Identitat i accés: IAM
- 7.1 Usuaris, grups, rols i polítiques
- 7.2 El principi de mínim privilegi
- 7.3 Polítiques basades en identitat vs en recurs
- 7.4 MFA i credencials temporals (STS)
- 7.5 Bones pràctiques de seguretat IAM
Capítol 8 · Bases de dades gestionades
- 8.1 RDS: motors, Multi-AZ i rèpliques de lectura
- 8.2 Aurora i els seus avantatges sobre RDS vanilla
- 8.3 DynamoDB: model clau-valor / documents
- 8.4 ElastiCache per a memòria cau en memòria
- 8.5 Quan utilitzar cada tipus de base de dades
Capítol 9 · Per què Infraestructura com a Codi
- 9.1 Problemes del provisionament manual
- 9.2 IaC declaratiu vs imperatiu
- 9.3 Terraform vs CloudFormation vs Pulumi vs CDK
- 9.4 El cicle plan → apply → destroy
Capítol 10 · HCL: el llenguatge de Terraform
- 10.1 Blocs resource, variable, output, locals
- 10.2 Tipus de dades: string, number, bool, list, map, object
- 10.3 Expressions, referències i funcions built-in
- 10.4 Condicionals i bucles (count, for_each, for)
Capítol 11 · Providers i estat
- 11.1 Com funciona el provider d'AWS
- 11.2 El fitxer terraform.tfstate i la seva importància
- 11.3 State local vs state remot (S3 + DynamoDB)
- 11.4 Comandes essencials: init, plan, apply, destroy, fmt, validate
Capítol 12 · La teva primera infraestructura real amb Terraform
- 12.1 Crear una VPC amb subxarxes des de zero
- 12.2 Posar en marxa una instància EC2 pública
- 12.3 Associar un Security Group i una Elastic IP
- 12.4 Outputs i referències entre recursos
- 12.5 Flux de treball en equip: PR review de plans
Capítol 13 · Balanceig de càrrega i autoescalat
- 13.1 Application Load Balancer vs Network Load Balancer
- 13.2 Target Groups, listeners i regles
- 13.3 Auto Scaling Groups: polítiques i mètriques
- 13.4 Warm pools i lifecycle hooks
Capítol 14 · Serverless amb Lambda
- 14.1 El model d'execució de Lambda
- 14.2 Triggers: API Gateway, S3, DynamoDB Streams, SQS
- 14.3 Gestió de dependències i capes (Layers)
- 14.4 Cold starts i estratègies per reduir-los
- 14.5 Límits i antipatrones
Capítol 15 · Missatgeria i esdeveniments
- 15.1 SQS: cues estàndard vs FIFO, DLQ
- 15.2 SNS: topics, subscripcions, fan-out
- 15.3 EventBridge: event buses i regles
- 15.4 Patrons: pub/sub, desacoblament, saga
Capítol 16 · Lliurament de contingut i DNS
- 16.1 Route 53: tipus de registres i routing policies
- 16.2 CloudFront: distribucions, memòries cau i origins
- 16.3 ACM: certificats SSL/TLS gratuïts
- 16.4 WAF integrat amb CloudFront
Capítol 17 · Contenidors a AWS
- 17.1 Docker: repàs exprés de conceptes clau
- 17.2 ECR: registre privat d'imatges
- 17.3 ECS: task definitions, services, Fargate vs EC2
- 17.4 EKS: quan Kubernetes i quan no
Capítol 18 · Mòduls: reutilització i composició
- 18.1 Anatomia d'un mòdul Terraform
- 18.2 Variables d'entrada, outputs i dependències
- 18.3 Mòduls locals vs mòduls del Terraform Registry
- 18.4 Versionat de mòduls amb Git tags
- 18.5 Disseny de mòduls genèrics vs específics de domini
Capítol 19 · Workspaces i gestió d'entorns
- 19.1 Workspaces de Terraform: casos d'ús i limitacions
- 19.2 Estratègia de directoris per entorn (dev/stg/prod)
- 19.3 Terragrunt: DRY per a configuracions d'entorn
- 19.4 Variables d'entorn i fitxers .tfvars
Capítol 20 · Backends remots i locking
- 20.1 Configurar S3 + DynamoDB com a backend
- 20.2 State locking: evitar corrupció en equip
- 20.3 Migració d'estat entre backends
- 20.4 terraform import: portar recursos existents a l'estat
Capítol 21 · Testing d'infraestructura
- 21.1 Terraform validate i fmt en CI
- 21.2 Checkov i tfsec: anàlisi de seguretat estàtica
- 21.3 Terratest: tests d'integració en Go
- 21.4 Contract testing entre mòduls
Capítol 22 · Terraform en CI/CD
- 22.1 Pipeline bàsic: lint → plan → apply a GitHub Actions
- 22.2 Atlantis: GitOps per a Terraform
- 22.3 Terraform Cloud / HCP Terraform
- 22.4 Drift detection i reconciliació automàtica
Capítol 23 · Seguretat en profunditat
- 23.1 AWS Organizations i Service Control Policies
- 23.2 AWS Config: compliment continu
- 23.3 GuardDuty: detecció d'amenaces
- 23.4 Security Hub: visió centralitzada
- 23.5 KMS: gestió de claus i rotació
- 23.6 Secrets Manager vs Parameter Store
Capítol 24 · Observabilitat: logs, mètriques i traces
- 24.1 CloudWatch Logs, mètriques i alarmes
- 24.2 CloudWatch Dashboards i Contributor Insights
- 24.3 X-Ray: traçat distribuït
- 24.4 OpenTelemetry a AWS
- 24.5 Managed Grafana i Managed Prometheus
Capítol 25 · Optimització de costos
- 25.1 AWS Cost Explorer i pressupostos amb alertes
- 25.2 Trusted Advisor i Compute Optimizer
- 25.3 Rightsizing: com detectar sobredimensionament
- 25.4 Savings Plans vs Reserved Instances: decisió estratègica
- 25.5 FinOps: cultura i processos per controlar la despesa
Capítol 26 · Alta disponibilitat i disaster recovery
- 26.1 RTO i RPO: definir els objectius
- 26.2 Estratègies: backup/restore, pilot light, warm standby, multi-site
- 26.3 Route 53 health checks i failover automàtic
- 26.4 AWS Backup: política centralitzada de còpies
Capítol 27 · Well-Architected Framework d'AWS
- 27.1 Els sis pilars: excel·lència operacional, seguretat, fiabilitat, eficiència de rendiment, optimització de costos, sostenibilitat
- 27.2 Well-Architected Tool: revisions formals
- 27.3 Com aplicar el framework en decisions de disseny
Capítol 28 · Arquitectures serverless a escala
- 28.1 Event-driven architecture amb Lambda + EventBridge
- 28.2 Saga pattern per a transaccions distribuïdes
- 28.3 Step Functions: orquestració de workflows complexos
- 28.4 Lambda@Edge i CloudFront Functions
Capítol 29 · Plataformes de dades a AWS
- 29.1 Data Lake amb S3, Glue i Athena
- 29.2 Kinesis Data Streams i Firehose per a streaming
- 29.3 Redshift: data warehousing a escala
- 29.4 Lake Formation: govern del dada
Capítol 30 · Multi-compte i landing zones
- 30.1 Per què separar workloads en comptes diferents
- 30.2 AWS Control Tower i Account Factory
- 30.3 Gestió centralitzada de logs i seguretat
- 30.4 Terraform a escala multi-compte amb mòduls compartits
Capítol 31 · Platform Engineering i Internal Developer Platform
- 31.1 Golden paths i abstraccions sobre Terraform
- 31.2 Service Catalog d'AWS
- 31.3 Backstage com a portal de desenvolupadors
- 31.4 Mòduls Terraform com a producte intern
Capítol 32 · Certificacions AWS rellevants
- 32.1 Cloud Practitioner: val la pena?
- 32.2 Solutions Architect Associate → Professional
- 32.3 DevOps Engineer Professional
- 32.4 Specialty: Security, Database, Networking
- 32.5 HashiCorp Terraform Associate
Capítol 33 · Projectes per consolidar el que s'ha après
- 33.1 Projecte 1: blog serverless (S3 + CloudFront + Lambda + DynamoDB)
- 33.2 Projecte 2: API REST amb ECS Fargate + RDS + ALB
- 33.3 Projecte 3: plataforma de dades amb Glue + Athena + Redshift
- 33.4 Projecte 4: landing zone multi-compte amb Terraform i Control Tower
