Quan fas servir el núvol, no sempre llogues «el mateix». Pots llogar des d’un ordinador pelat fins a una aplicació completa llesta per utilitzar. Aquests nivells s’anomenen models de servei, i en són tres: IaaS, PaaS i SaaS. Entendre’ls és clau perquè defineixen quanta feina fas tu i quanta en fa el proveïdor.

La forma més famosa (i útil) d’entendre això és pensar en com pots menjar una pizza:

1. Fer-la a casa des de zero: compres farina, tomàquet, formatge… i cuines. Control total, molta feina. → On-premise.
2. Comprar una pizza congelada: ja ve feta, només poses el forn. → IaaS.
3. Demanar pizza a domicili: te la porten feta, tu poses la taula i la beguda. → PaaS.
4. Anar a un restaurant: t’asseus i menges; no poses res. → SaaS.

En tots els casos menges pizza, però cada cop delegues més feina. Vegem cada model en informàtica.

Què llogues: els components bàsics. Servidors virtuals, emmagatzematge, xarxes. El proveïdor et dona el «ferro virtual» i tu instal·les i gestiones tot la resta: sistema operatiu, pegats, la teva aplicació, etc.

Analogia: llogues un pis buit. Les parets i el terra hi són; els mobles els poses tu.

Tu gestiones: sistema operatiu, programari, configuració, la teva aplicació. El proveïdor gestiona: servidors físics, virtualització, xarxa física, datacenter.

Exemples a AWS:

• EC2 (servidors virtuals) — ho veurem al Capítol 4.
• S3 (emmagatzematge) — Capítol 5.
• VPC (xarxes) — Capítol 6.

Quan utilitzar-lo: quan necessites control i flexibilitat, per exemple per migrar una aplicació existent tal qual o instal·lar programari molt específic.

Què llogues: una plataforma a punt on només puges el teu codi. El proveïdor s’encarrega del sistema operatiu, els pegats, l’escalat i el servidor. Tu només et preocupes de la teva aplicació i les teves dades.

Analogia: llogues un pis moblat. Arribes amb la maleta i a viure.

Tu gestiones: el teu codi i les teves dades. El proveïdor gestiona: tot el que hi ha a sota (SO, runtime, servidors, escalat).

Exemples a AWS:

• AWS Elastic Beanstalk (puges la teva app i AWS la desplega).
• AWS Lambda (puges una funció, AWS l’executa) — Capítol 14.
• RDS (base de dades gestionada) — Capítol 8.

Quan utilitzar-lo: quan vols centrar-te en programar i no en administrar servidors. Ideal per a equips petits que volen anar ràpid.

Què llogues: l’aplicació final, ja acabada. No instal·les ni programes res: simplement la fas servir, normalment des del navegador.

Analogia: vas a un hotel. No poses mobles, ni cuines, ni neteges. Només gaudeixes.

Tu gestiones: res tècnic, només les teves dades dins de l’app. El proveïdor gestiona: absolutament tot.

Exemples que ja utilitzes:

• Gmail, Office 365, Dropbox, Slack, Netflix, Salesforce.

Quan utilitzar-lo: quan necessites una solució i no vols construir res. La majoria d’eines que utilitzes diàriament són SaaS.

Aquesta taula resumeix qui és responsable de cada capa. ✅ = ho gestiones tu; ☁️ = ho gestiona el proveïdor.

Fixa’t en el patró: com més avall vas a la taula cap a SaaS, menys coses gestiones tu. Això vol dir menys feina, però també menys control.

Cap no és «millor»: depèn de quant control necessites versus quanta feina vols estalviar-te.

Exemple real: Una empresa munta el seu producte així:

• Fa servir Gmail (SaaS) per al correu, perquè no vol mantenir un servidor de correu.
• Desplega la seva aplicació amb Lambda (PaaS) per no gestionar servidors.
• Però el seu sistema de processament de vídeo, que necessita configuració especial, corre a EC2 (IaaS) per tenir control total.

Barrejar models segons cada necessitat és el normal i el recomanable.

• IaaS = llogues la infraestructura bàsica; tu gestiones el SO i cap amunt. (Més control, més feina.)
• PaaS = llogues una plataforma; només puges el teu codi. (Equilibri.)
• SaaS = utilitzes una aplicació acabada. (Menys feina, menys control.)
• L’analogia de la pizza i la taula del «qui fa què» t’ajudaran a ubicar qualsevol servei.
• El més habitual és combinar els tres models segons cada cas.

Al següent subcapítol veurem els cinc pilars que defineixen formalment què és el núvol segons el NIST, l’organisme de referència.