No tots els fitxers s’utilitzen igual: alguns els consultes cada dia i d’altres gairebé mai, però els has de conservar. Seria absurd pagar el mateix per tots dos. Per això S3 ofereix diverses classes d’emmagatzematge: diferents «nivells» amb diferent cost i velocitat d’accés. Triar bé la classe pot reduir dràsticament la teva factura d’emmagatzematge.

La regla és senzilla:

Com menys accedeixes a un fitxer, més barat pot ser guardar-lo… però recuperar-lo costa més temps o diners.

Analogia: Pensa en les teves pertinences.

• El que fas servir cada dia ho tens a la taula (accés instantani, però l’espai a la taula és «car»). → Standard.
• El que fas servir de tant en tant ho guardes en un calaix (una mica més d’esforç). → IA.
• El que gairebé mai utilitzes però has de conservar (documents antics) ho poses en caixes al traster (baratíssim, però tardes a treure-ho). → Glacier.

• Per a: dades d’accés freqüent.
• Cost d’emmagatzematge: el més alt.
• Accés: instantani, sense cost extra de recuperació.
• Ús típic: fitxers d’una web activa, imatges d’una app, dades que es llegeixen sovint.

• Per a: dades que necessites tenir disponibles a l’instant, però que consultes poques vegades al mes.
• Cost d’emmagatzematge: més barat que Standard.
• Però: pagues una petita tarifa cada vegada que recuperes un objecte.
• Ús típic: còpies de seguretat recents, fitxers que podries necessitar de sobte però no cada dia.

• Igual que Standard-IA però guarda les dades en una sola zona de disponibilitat (en lloc de diverses).
• Més barat, però si aquesta AZ té un problema greu, podries perdre les dades.
• Ús típic: dades que pots regenerar si es perden (còpies secundàries, miniatures que pots tornar a crear).

La família Glacier és per arxivar dades que gairebé mai consultes però has de conservar (per exemple, per motius legals). Té variants segons la rapidesa amb què necessitis recuperar-les:

• Ús típic: fitxers històrics, còpies de seguretat d’anys enrere, registres que la llei obliga a guardar 7-10 anys.

Exemple real: Un hospital ha de conservar historials mèdics durant 15 anys per llei, però gairebé mai els consulta. Els guarda a Glacier Deep Archive: paga una quantitat mínima per guardar-los i, si mai en necessita un, accepta esperar unes hores per recuperar-lo. L’estalvi respecte a Standard és enorme.

Si no saps amb quina freqüència s’accedirà a les teves dades, aquesta classe mou automàticament cada objecte a la capa més barata segons com l’utilitzis. Tu no fas res; AWS optimitza el cost per tu (a canvi d’una petita tarifa de monitoratge).

• Ús típic: dades amb patrons d’accés imprevisibles o canviants. És una opció «còmoda i segura» quan hi ha dubtes.

Pots assignar la classe d’un objecte en pujar-lo, o deixar que es moguin sols amb el temps mitjançant regles de cicle de vida (ho veurem al subcapítol 5.3). Per exemple: «els fitxers passen a IA als 30 dies i a Glacier als 90». Així optimitzes costos automàticament sense tocar res.

• S3 ofereix diverses classes d’emmagatzematge que equilibren cost i velocitat/cost d’accés.
• Standard per a dades del dia a dia; Standard-IA per a accés poc freqüent; Glacier per a arxiu a llarg termini (com més profund, més barat però més lent de recuperar).
• One Zone-IA estalvia a canvi de menys resiliència (dades regenerables).
• Intelligent-Tiering deixa que AWS optimitzi el cost automàticament quan no coneixes el patró d’accés.
• Les regles de cicle de vida mouen objectes entre classes automàticament.

Al següent subcapítol veurem el versionat (mantenir diverses versions d’un objecte) i el cicle de vida (automatitzar el pas entre classes i l’esborrat), dues funcions clau d’S3.