Comencem el capítol de missatgeria i esdeveniments, les peces que connecten els diferents components d’una arquitectura moderna. La primera i més fonamental és SQS (Simple Queue Service): el servei de cues d’AWS. Ja l’hem vist com a trigger de Lambda (subcapítol 14.2); ara l’entendrem a fons.

Imagina una botiga online. Quan un client fa una comanda, cal: cobrar, actualitzar l’inventari, enviar un correu, avisar el magatzem... Si el servei que rep la comanda hagués de fer tot això de cop i esperar que cada pas acabi, seria lent i fràgil: si el servei de correu està caigut, es perd la comanda sencera?

La solució és desacoblar els serveis amb una cua al mig. El servei de comandes només deixa un «missatge» («processa aquesta comanda») a la cua i segueix amb la seva feina. Altres serveis van traient missatges de la cua i processant-los al seu ritme.

Una cua és com una llista de tasques pendents compartida. Un servei posa missatges (tasques) per un costat, i un altre servei els treu i els processa per l’altre.

• Productor: qui crea missatges i els posa a la cua (ex. el servei de comandes).
• Consumidor: qui treu missatges i els processa (ex. una Lambda o un servidor).

Analogia: una cua SQS és com la comanda en un restaurant. El cambrer (productor) apunta les comandes i les penja a la cuina. Els cuiners (consumidors) van agafant les comandes i preparant-les al seu ritme. El cambrer no es queda esperant a la cuina: deixa la comanda i segueix atenent taules. Si arriben moltes comandes de cop, s’acumulen al pinxo i es van fent; no es perd res.

La cua separa productor i consumidor, cosa que aporta enormes avantatges:

• Resiliència: si el consumidor cau, els missatges esperen a la cua sense perdre’s. Quan torna, els processa. El productor ni se n’assabenta.
• Amortiment de pics: si arriba una allau de missatges (Black Friday), la cua els acumula i el consumidor els processa a un ritme sostenible, sense saturar-se.
• Escalat independent: pots afegir més consumidors per buidar la cua més ràpid, sense tocar el productor.

Aprofundirem en aquest desacoblament al subcapítol 15.4.

SQS ofereix dos tipus de cues, i triar bé és important.

És la cua per defecte. Prioritza el màxim rendiment (processa quantitats enormes de missatges). A canvi, té dues peculiaritats que cal conèixer:

• No garanteix l’ordre: els missatges poden processar-se en un ordre lleugerament diferent al d’entrada.
• Lliurament «almenys una vegada»: en rares ocasions, un missatge podria lliurar-se duplicat.

FIFO vol dir «primer en entrar, primer en sortir». Garanteix dues coses que l’estàndard no:

• Ordre estricte: els missatges es processen exactament en l’ordre en què han entrat.
• Sense duplicats: cada missatge es lliura exactament una vegada.

A canvi, té un rendiment més limitat que l’estàndard (tot i que més que suficient per a la majoria de casos).

Exemples per decidir:

• Estàndard: redimensionar imatges pujades. No importa l’ordre en què es processin, i processar-ne una dues vegades no és greu.
• FIFO: operacions bancàries d’un compte. L’ordre importa («ingressa 100» abans que «retira 50») i un duplicat seria un desastre (cobrar dues vegades).

Regla pràctica: fes servir estàndard per defecte; fes servir FIFO només quan l’ordre o evitar duplicats sigui realment important.

Què passa si un missatge no es pot processar? Per exemple, ve amb dades corruptes i la funció falla cada vegada que ho intenta. Sense protecció, aquest missatge es reintentaria una i altra vegada, bloquejant la cua i malgastant recursos (un «missatge enverinat»).

Per això existeix la Dead Letter Queue (DLQ), la «cua de missatges morts». Configures que, després d’un nombre d’intents fallits (per exemple, 3), el missatge problemàtic es mogui automàticament a una cua a part:

Així, el missatge problemàtic deixa de bloquejar la cua principal, però no es perd: queda guardat a la DLQ perquè el puguis investigar amb calma.

Analogia: la DLQ és com el calaix de «comandes amb problemes» de la cuina. Si una comanda és il·legible o impossible de preparar, en comptes de bloquejar els cuiners, s’aparta en aquest calaix perquè l’encarregat la revisi després. La cuina segueix funcionant.

• SQS és el servei de cues d’AWS: un productor posa missatges i un consumidor els treu i processa, al seu ritme.
• La cua desacobla els serveis: aporta resiliència (els missatges esperen si el consumidor cau), amorteix pics i permet escalar consumidors de manera independent.
• Cua estàndard: màxim rendiment, però sense ordre garantit i amb possibles duplicats. És l’opció per defecte.
• Cua FIFO: garanteix ordre estricte i sense duplicats, amb rendiment més limitat. Fes-la servir quan l’ordre o els duplicats siguin crítics (ex. operacions bancàries).
• La Dead Letter Queue (DLQ) recull els missatges que fallen repetidament, evitant que bloquegin la cua sense perdre’ls, per revisar-los després.

Al següent subcapítol veurem el complement de les cues: SNS, el servei de notificacions, que en comptes de «un a un» permet enviar un missatge a molts destinataris alhora.