Una instància EC2 no està sempre «encesa o apagada» sense més: passa per diversos estats al llarg de la seva vida, i cadascun té conseqüències importants, sobretot a la factura. Confondre «aturar» amb «terminar» és un dels errors que més ensurts dóna als principiants. Aclarim-ho d’una vegada.

Aquests són els estats pels quals passa una instància:

Vegem els tres estats que de veritat importen: running, stopped i terminated.

Quan la instància està running, està funcionant i pagues per ella: pagues el càlcul (per segon o per hora segons el tipus) i l’emmagatzematge associat.

És l’estat normal de treball. Aquí és on el teu servidor serveix la teva web, executa la teva aplicació, etc.

Aturar (stop) una instància és com apagar el teu ordinador de casa:

• S’apaga el sistema operatiu.
• Deixes de pagar el càlcul (el «lloguer del processador»).
• Segueixes pagant el disc (l’emmagatzematge EBS, que veurem tot seguit), perquè les teves dades segueixen guardades.
• Pots tornar-la a arrencar quan vulguis i les teves dades segueixen allà.

Exemple real: Tens un servidor de proves que només fas servir en horari d’oficina. El atures a les nits i els caps de setmana. Així deixes de pagar el càlcul quan no el fas servir, però conserves tota la teva feina. Quan arriba dilluns, l’arranques i segueix com el vas deixar. Això pot estalviar més del 60 % del cost de càlcul.

Un detall important en aturar: algunes coses poden canviar en tornar a arrencar, com la IP pública (pot ser diferent). Per evitar-ho s’utilitzen les Elastic IPs, que veurem al subcapítol 4.4.

Terminar (terminate) una instància és destruir-la completament:

• La instància desapareix.
• Per defecte, el seu disc principal s’esborra i perds totes les dades que hi havia.
• No es pot desfer. No hi ha paperera de reciclatge.

⚠️ Compte: «Aturar» i «terminar» sonen semblant però són radicalment diferents. Aturar = apagar (recuperable). Terminar = destruir (irreversible). Molta gent nova termina una instància pensant que només l’apagava i perd la seva feina. Llegeix bé abans de fer clic.

Quan terminar expressament? Quan ja no necessites la instància i vols deixar de pagar tot (càlcul i disc). És el correcte per netejar recursos de prova i no acumular costos.

Per entendre bé el cicle de vida cal conèixer on viuen les dades. El disc d’una instància sol ser un volum EBS (Elastic Block Store): un disc dur virtual que es connecta a la instància.

La clau està en una opció anomenada «eliminar en terminar» (delete on termination):

• Activada (per defecte al disc arrel): en terminar la instància, el disc s’esborra. Dades perdudes.
• Desactivada: el disc sobreviu a la terminació de la instància i el pots reutilitzar o recuperar-ne les dades.

Bona pràctica: Per a dades importants, no confiïs només en el disc de la instància. Fes snapshots (còpies de seguretat) dels teus volums EBS regularment. Un snapshot és una foto del disc guardada de forma segura, des de la qual pots restaurar. Veurem còpies de seguretat centralitzades al Capítol 26 (AWS Backup).

La gran lliçó de costos: si no fas servir una instància temporalment, atura-la (estalvies càlcul). Si ja no la necessites, termina-la (estalvies tot). No deixis instàncies running sense ús: és la causa número u de factures sorpresa.

• Els estats clau són running (encesa, pagues tot), stopped (apagada, només pagues disc, dades a resguard) i terminated (destruïda, irreversible, dades del disc arrel esborrades).
• Aturar ≠ Terminar. Aturar és recuperable; terminar és definitiu. Llegeix-ho bé abans d’actuar.
• L’emmagatzematge EBS persisteix les dades; vigila l’opció «eliminar en terminar» i fes snapshots del que sigui important.
• Per controlar costos: atura el que no facis servir ara, termina el que ja no necessitis.

Al següent subcapítol veurem com donar a les teves instàncies una adreça IP fixa (Elastic IP) i com agrupar-les físicament amb Placement Groups.