Tanquem la Part IV amb un dels temes més importants de la informàtica moderna: els contenidors. Abans de veure com AWS els gestiona (ECR, ECS, EKS als següents subcapítols), necessites entendre què és Docker i els contenidors. Si ja els coneixes, aquest serà un repàs ràpid; si no, aquí tens l’essencial.

Segur que has sentit (o viscut) aquesta frase clàssica: un programa funciona perfectament a l’ordinador del desenvolupador, però en portar-lo al servidor... falla. Per què? Perquè el servidor té una versió diferent del llenguatge, li falta una llibreria, el sistema operatiu és diferent, una configuració no coincideix... Les diferències d’entorn trenquen les aplicacions.

Un contenidor empaqueta la teva aplicació juntament amb tot el que necessita per funcionar: el codi, les llibreries, les dependències, la configuració... tot en un únic paquet. Aquest paquet funciona igual a qualsevol lloc: al teu portàtil, al servidor, al núvol. S’ha acabat el «a la meva màquina funciona».

Analogia: un contenidor és com un contenidor de mercaderies (d’aquells dels vaixells i camions). Tant és el que porti dins (roba, electrònica, menjar): el contenidor té una mida i forma estàndard, així que qualsevol vaixell, grua o camió del món pot transportar-lo sense saber què hi ha dins. Igual amb el programari: el contenidor és estàndard, i qualsevol sistema que «sàpiga» de contenidors pot executar-lo.

Docker és la tecnologia més popular per crear i executar contenidors. S’ha convertit en un estàndard de la indústria. Gestiona tres conceptes clau que has de distingir bé:

Una imatge és la plantilla del contenidor: el paquet «congelat» amb la teva aplicació i tot el necessari. És com una recepta o un motlle. No s’executa per si mateixa; és la definició del que hi haurà dins.

Un contenidor és una imatge en execució: una instància viva de la imatge, funcionant. D’una mateixa imatge pots arrencar molts contenidors idèntics.

Analogia: la imatge és com el motlle d’una galeta (o un plànol); el contenidor és cada galeta que surt del motlle. Un motlle, moltes galetes idèntiques.

Un Dockerfile és un fitxer de text amb les instruccions per construir la imatge. Descriu pas a pas què porta: de quin sistema base parteix, què s’instal·la, quin codi es copia, com s’arrenca. És la recepta escrita.

A partir d’aquest Dockerfile, Docker construeix la imatge, que després pots executar com a contenidors on vulguis.

Ajuntant els tres conceptes, el cicle és:

Et pot sorgir el dubte: en què es diferencia un contenidor d’una instància EC2 (màquina virtual)? La clau és que els contenidors són més lleugers:

Els contenidors comparteixen el sistema operatiu del servidor amfitrió, en comptes de portar-ne un de sencer cadascun. Per això són tan lleugers i ràpids: pots executar molts contenidors en una mateixa màquina.

Per què importa això a AWS: els contenidors són ideals per al núvol. Arrenquen ràpid (genial per escalar, Capítol 13), són portables i aprofiten bé els recursos. Per això AWS té serveis dedicats a executar-los, que veurem als següents subcapítols: ECR (per guardar imatges), ECS i EKS (per executar contenidors).

• Un contenidor empaqueta la teva aplicació amb tot el que necessita (codi, llibreries, dependències, configuració), i funciona igual a qualsevol lloc. Acaba amb el «a la meva màquina funciona». Com un contenidor de mercaderies estàndard.
• Docker és la tecnologia estàndard de contenidors, amb tres conceptes: imatge (la plantilla/motlle), contenidor (la imatge en execució/la galeta) i Dockerfile (la recepta escrita per construir la imatge).
• El flux: Dockerfile → build → Imatge → run → Contenidors.
• Davant de les màquines virtuals, els contenidors són més lleugers i ràpids perquè comparteixen el sistema operatiu de l’amfitrió; hi caben molts per servidor.
• AWS ofereix serveis dedicats a contenidors: ECR, ECS i EKS (següents subcapítols).

Al següent subcapítol veurem on guardar les teves imatges de manera privada i segura: el registre ECR.