Ja coneixes les regions (zones geogràfiques) i les AZ (datacenters dins d’una regió). Existeix un tercer tipus d’ubicació d’AWS, encara més a prop de l’usuari final: les edge locations. Són la clau perquè el teu contingut arribi rapidíssim als usuaris d’arreu del món, i treballen de la mà del servei CloudFront.

Imagina que la teva web està allotjada en una regió d’Irlanda i un usuari l’obre des d’Austràlia. Cada imatge, vídeo o fitxer ha de viatjar mig planeta d’anada i tornada. Encara que internet és ràpid, aquesta distància afegeix un retard perceptible: la web carrega lenta per a aquest usuari.

La solució? Apropar el contingut a l’usuari. En lloc que viatgi des d’Irlanda cada vegada, guardem còpies del teu contingut en molts punts repartits pel món. Quan l’australià demana una imatge, se li serveix una còpia que està a Austràlia, no a Irlanda.

Una edge location («ubicació de vora») és un punt de presència d’AWS, diferent de les regions, distribuït per moltíssimes ciutats del món (moltes més que les regions). La seva funció principal és guardar còpies temporals (memòria cau) de contingut a prop dels usuaris.

Hi ha centenars d’edge locations pel món, moltes més que regions, precisament per estar el més a prop possible de la gent.

CloudFront és la CDN d’AWS. Una CDN (Content Delivery Network, xarxa de lliurament de contingut) és justament això: una xarxa de servidors repartits que serveixen el teu contingut des del punt més proper a cada usuari.

CloudFront utilitza les edge locations per a:

1. Guardar còpies en memòria cau del teu contingut (imatges, vídeos, fitxers, fins i tot pàgines).
2. Servir cada petició des de l’edge location més propera a l’usuari.
3. Reduir dràsticament la latència (la web carrega més ràpid).
4. Alleujar el teu servidor d’origen, que rep moltes menys peticions.

Imagina que un usuari de Madrid demana una imatge de la teva web per primera vegada:

1. Primera vegada (memòria cau buida): CloudFront no té la imatge a l’edge de Madrid. La demana al teu origen (Irlanda), la lliura a l’usuari i guarda una còpia a Madrid.
2. Pròximes vegades: un altre usuari de Madrid demana la mateixa imatge. Ara CloudFront ja la té a Madrid i la serveix a l’instant, sense molestar Irlanda.

A això se li diu cache hit (encert de memòria cau) quan el contingut ja és a l’edge, i cache miss (fallada de memòria cau) quan cal anar-lo a buscar a l’origen.

Exemple real: Netflix utilitza una xarxa de lliurament de contingut per servir vídeos des de servidors propers a cada espectador. Per això una sèrie comença a reproduir-se gairebé a l’instant: el vídeo no viatja des de l’altra punta del món, sinó des d’una ubicació propera a tu.

• Contingut estàtic: imatges, vídeos, fulls d’estil, fitxers JavaScript, descàrregues. Són ideals per a la memòria cau perquè no canvien sovint.
• Contingut dinàmic: CloudFront també pot accelerar peticions dinàmiques, optimitzant la ruta de xarxa fins al teu origen.

Ho combinarem amb S3 (emmagatzematge, Capítol 5) per servir webs estàtiques, i ho veurem en profunditat al Capítol 16 (lliurament de contingut i DNS) i al Capítol 28 (Lambda@Edge).

Les edge locations no només acceleren: també són la primera línia de defensa. En estar repartides i absorbir el trànsit, t’ajuden a protegir-te contra atacs de denegació de servei (DDoS) i s’integren amb el tallafoc d’aplicacions WAF (ho veurem al Capítol 16). El trànsit maliciós es filtra a la vora, lluny del teu servidor d’origen.

Ara ja coneixes els tres nivells, de més gran a més proper a l’usuari:

• Les edge locations són centenars de punts d’AWS repartits pel món, molt més a prop de l’usuari que les regions.
• CloudFront és la CDN d’AWS: utilitza les edge locations per servir el teu contingut des del punt més proper a cada usuari.
• Això redueix la latència (web més ràpida), alleuja el teu origen i millora la seguretat (defensa davant DDoS, integració amb WAF).
• La memòria cau funciona amb encerts (contingut ja copiat) i fallades (cal anar a l’origen la primera vegada).

A l’últim subcapítol de la Part I unirem tots aquests conceptes —regions, AZ i edge— sota tres idees clau: latència, resiliència i sobirania de dades.