Tanquem la Part IV amb EKS (Elastic Kubernetes Service), l’alternativa més potent —i més complexa— per executar contenidors a AWS. És important entendre què és Kubernetes, què aporta EKS i, sobretot, quan val la pena davant la senzillesa d’ECS. Espòiler: no sempre.

Kubernetes (sovint abreujat K8s) és l’orquestrador de contenidors més popular del món. Fa el mateix que ECS (executar, escalar, reparar i coordinar contenidors), però amb dues diferències importants:

• És open source (codi obert) i estàndard de la indústria: l’utilitzen empreses de totes les mides i funciona a qualsevol núvol (AWS, Azure, Google...) o fins i tot als teus propis servidors.
• És moltíssim més potent i flexible... però també molt més complex.

Analogia: si ECS és un cotxe automàtic (fàcil de conduir, AWS gestiona gairebé tot per tu), Kubernetes és un cotxe de Fórmula 1: increïblement capaç i configurable, però requereix un pilot expert i molt manteniment. Per anar al supermercat, l’automàtic és més que suficient.

Gestionar Kubernetes pel teu compte és molt difícil: cal instal·lar i mantenir el seu «cervell» (el pla de control), que és complex i delicat. EKS (Elastic Kubernetes Service) resol això: és Kubernetes gestionat per AWS. AWS s’encarrega de la part més difícil (el pla de control), i tu utilitzes Kubernetes sense haver de mantenir-ne el nucli.

Tot i així —i això és clau— EKS continua sent més complex que ECS. AWS et treu una part de la feina, però Kubernetes en si té una corba d’aprenentatge pronunciada: conceptes propis (pods, deployments, services, ingress...), la seva pròpia manera de configurar-se, el seu propi ecosistema d’eines.

EKS té sentit en aquests casos:

• Ja utilitzes Kubernetes o el teu equip té experiència amb ell. Aprofites aquest coneixement.
• Necessites multi-núvol o evitar el «vendor lock-in»: vols que la teva aplicació pugui funcionar a AWS, en un altre núvol o als teus servidors sense reescriure-la. Kubernetes és l’estàndard comú.
• Necessitats molt complexes: configuracions avançades de xarxa, desplegaments sofisticats, o vols utilitzar l’enorme ecosistema d’eines de Kubernetes (Helm, operators, service meshes...).
• Organització gran amb molts equips i aplicacions, on la potència de Kubernetes compensa la seva complexitat.

I aquí hi ha el consell més valuós del subcapítol. Molta gent tria Kubernetes per moda, sense necessitar-lo, i acaba pagant una complexitat enorme per res. No triïs EKS si:

• Estàs començant amb contenidors. Comença per ECS/Fargate; és molt més senzill.
• El teu equip no coneix Kubernetes. La corba d’aprenentatge i el manteniment et robaran temps que hauries de dedicar al teu producte.
• Les teves necessitats són normals: executar unes quantes aplicacions, escalar-les, repartir tràfic. ECS fa això perfectament i amb molt menys esforç.
• Vols simplicitat operativa. Fargate (amb ECS) et dona contenidors sense gestionar gairebé res.

L’error clàssic: un equip petit munta un clúster de Kubernetes complex per executar tres microserveis, i acaba dedicant més temps a mantenir Kubernetes que a desenvolupar el seu producte. Amb ECS + Fargate haurien tingut el mateix funcionant en una fracció del temps. Tria l’eina per necessitat real, no per moda.

Comença sempre pel que és senzill (ECS/Fargate). Passa’t a EKS només quan tinguis una raó concreta i justificada per necessitar Kubernetes. La complexitat ha de guanyar-se el seu lloc, no adoptar-se per defecte.

• Kubernetes (K8s) és l’orquestrador de contenidors estàndard de la indústria: potentíssim, open source i portable a qualsevol núvol, però molt complex. Com un Fórmula 1 davant el cotxe automàtic que és ECS.
• EKS (Elastic Kubernetes Service) és Kubernetes gestionat per AWS: AWS manté el «cervell», però continua sent més complex que ECS.
• Tria EKS si: ja utilitzes Kubernetes, necessites multi-núvol/evitar lock-in, tens necessitats molt complexes o una organització gran amb expertise.
• No triïs EKS si estàs començant, el teu equip no coneix Kubernetes, o les teves necessitats són normals: ECS + Fargate fa el mateix amb molt menys esforç.
• Regla d’or: comença pel que és senzill (ECS/Fargate) i passa’t a EKS només amb una raó justificada. Tria per necessitat, no per moda.

Has acabat el Capítol 17 i la Part IV! Ja domines les arquitectures intermèdies d’AWS: balanceig i autoescalat, serverless, missatgeria, lliurament de contingut i contenidors. A la Part V pujarem el nivell de Terraform: començarem pels mòduls, la clau per reutilitzar i organitzar la teva infraestructura com un professional.