En aquest subcapítol veiem dues funcions d’EC2 que resolen problemes concrets: les Elastic IPs (per tenir una adreça IP fixa) i els Placement Groups (per controlar on es col·loquen físicament les teves instàncies). La primera la faràs servir molt aviat; la segona és per a casos més especialitzats, però convé conèixer-la.

Cada instància EC2 té adreces IP per comunicar-se per la xarxa:

• IP privada: per parlar amb altres recursos dins la teva xarxa (VPC). Es manté mentre l’instància existeixi.
• IP pública: perquè internet hi pugui accedir. Aquí hi ha el problema: per defecte, aquesta IP pública canvia cada cop que pares i arranques la instància.

Per què és un problema: Imagina que apuntes el nom de la teva web (miweb.com) a la IP pública 54.12.34.56. Pares la instància a la nit per estalviar (subcapítol 4.3) i, en arrencar-la al matí, AWS li dóna una altra IP, per exemple 54.99.88.77. Ara la teva web «no funciona» perquè el nom segueix apuntant a la IP antiga.

Una Elastic IP (EIP) és una adreça IP pública fixa que tu reserves i pots associar a una instància. A diferència de la IP pública normal, no canvia, encara que paris i arranquis la instància.

Analogia: Una IP pública normal és com un número de telèfon que et reassignen cada vegada. Una Elastic IP és com comprar el teu propi número fix: és teu i sempre et localitzen en ell.

Avantatges d’una Elastic IP:

• És constant: ideal per apuntar noms de domini.
• Pots moure-la d’una instància a una altra. Si una instància falla, associes l’EIP a una de recanvi i el trànsit segueix arribant al mateix lloc. Això és útil per a failover.

⚠️ Detall de costos (important): AWS et cobra per les Elastic IPs que reserves però NO utilitzes (les que no estan associades a una instància en execució). La lògica: les adreces IPv4 són un recurs escàs, així que AWS penalitza acaparar-les sense fer-les servir. Allibera les Elastic IPs que no necessitis per no pagar de més. Des de 2024, AWS també cobra per les IPv4 públiques en general, així que fes-les servir amb seny.

Nota moderna: En arquitectures actuals, moltes vegades no s’utilitzen Elastic IPs directament. En el seu lloc es posa un balancejador de càrrega (Capítol 13) o CloudFront (Capítol 16) al davant, que ofereixen un punt d’entrada estable sense lligar una IP a una instància concreta. Tot i així, has de conèixer les EIP perquè segueixen sent útils en molts casos.

Per defecte, AWS decideix on col·locar físicament les teves instàncies dins d’un datacenter. Normalment això està bé. Però a vegades vols influir en aquesta col·locació per motius de rendiment o resiliència. Per això existeixen els Placement Groups (grups de col·locació).

Hi ha tres estratègies, i cadascuna resol una necessitat diferent:

Col·loca les instàncies molt juntes, al mateix lloc físic, perquè es comuniquin entre elles amb la menor latència i el major ample de banda possibles.

• Per a què: aplicacions que requereixen comunicació ultraràpida entre instàncies (computació d’alt rendiment, big data, càlculs científics).
• Risc: en estar totes juntes, una fallada física podria afectar-les alhora. Menys resiliència a canvi de més velocitat.

Col·loca cada instància en maquinari físic diferent, el més separades possible.

• Per a què: aplicacions crítiques on no vols que dues instàncies comparteixin el mateix punt de fallada. Si un servidor físic mor, només cau una instància.
• Exemple: els pocs servidors que sostenen un sistema crític, on perdre dos alhora seria inacceptable.

Divideix les instàncies en grups (particions), cadascun en maquinari separat. Les instàncies d’una partició comparteixen infraestructura, però les particions entre si estan aïllades.

• Per a què: sistemes distribuïts grans (com bases de dades tipus Hadoop, Cassandra, Kafka) que ja gestionen rèpliques i volen controlar quins grups poden fallar junts.

No et preocupis si els Placement Groups et semblen avançats: ho són. La majoria de projectes no els necessiten al principi. L’important ara és saber que existeixen i per a què serveix cada estratègia.

• La IP pública normal d’una instància canvia en parar/arrencar; això trenca els dominis que apuntin a ella.
• Una Elastic IP és una IP pública fixa que reserves i pots moure entre instàncies (útil per a failover).
• Compte amb els costos: AWS cobra per les Elastic IPs reservades i no utilitzades. Allibera les que no necessitis.
• En arquitectures modernes, un balancejador de càrrega o CloudFront sol substituir l’Elastic IP com a punt d’entrada estable.
• Els Placement Groups controlen la col·locació física: Cluster (rendiment), Spread (resiliència) i Partition (equilibri a escala). Són per a casos avançats.

A l’últim subcapítol d’EC2 veurem una cosa que afecta directament la teva factura: els models de compra (On-Demand, Reserved, Savings Plans i Spot) i quan utilitzar cadascun.