S3 no només guarda arxius: també pot conservar l’historial de canvis de cada arxiu i gestionar automàticament què fer amb ells a mesura que passa el temps. Aquestes dues funcions —versionat i cicle de vida— et protegeixen d’errors i t’estalvien diners sense esforç. Vegem-les.

El versionat fa que, cada vegada que puges un objecte amb la mateixa clau, S3 no sobreescrigui l’anterior, sinó que guardi una nova versió i conservi les antigues.

Analogia: És com l’historial de versions d’un document de Google Docs o Word. Pots tornar a una versió anterior si t’equivoques. Res es perd per sempre.

Com funciona:

En qualsevol moment pots recuperar una versió antiga o restaurar-la com l’actual.

Per què és tan útil:

• Protegeix contra esborrats accidentals: si algú esborra un objecte, en realitat S3 afegeix un «marcador d’esborrat», però les versions segueixen allà i pots recuperar-les.
• Protegeix contra sobreescriptures errònies: Has pujat l’arxiu equivocat sobre el bo? Tornes a la versió anterior.
• És una defensa contra ransomware: si un atacant xifra els teus arxius, les versions anteriors (sense xifrar) segueixen disponibles.

Exemple real: Un empleat sobreescriu per error l’arxiu de configuració de producció amb un de dolent i la web deixa de funcionar. Gràcies al versionat, l’equip restaura la versió anterior en segons i tot torna a la normalitat. Sense versionat, haurien perdut l’arxiu bo.

⚠️ Compte amb el cost: cada versió ocupa espai i es paga. Si versiones arxius que canvien molt, pots acabar guardant moltíssimes versions antigues. Per això el versionat es combina amb el cicle de vida per esborrar versions velles automàticament.

Detall important: un cop actives el versionat en un bucket, pots suspendre’l però no desactivar-lo del tot. Tingues-ho en compte abans d’activar-lo.

Les regles de cicle de vida (lifecycle rules) li diuen a S3 què fer amb els objectes segons la seva antiguitat, de forma automàtica. Serveixen per a dues coses:

1. Transició: moure objectes a classes més barates amb el temps (recorda les classes del subcapítol 5.2).
2. Expiració: esborrar objectes (o versions antigues) quan ja no es necessiten.

Analogia: És com un assistent que ordena el teu traster automàticament: «el que fa 30 dies que no es toca, al calaix; el que fa 90 dies, a les caixes del soterrani; el que fa 7 anys, a les escombraries».

Una política típica per a registres (logs) podria ser:

Amb aquesta regla, no has de moure ni esborrar res a mà. Els objectes «envelleixen» i van baixant de cost sols, i s’eliminen quan la llei ja no obliga a conservar-los.

El cicle de vida també gestiona les versions antigues que genera el versionat. Per exemple:

«Conserva la versió actual sempre, però esborra les versions que tinguin més de 90 dies.»

Així gaudeixes de la protecció del versionat sense que el cost es dispari per acumular versions velles per sempre. Aquesta combinació —versionat + cicle de vida per a versions antigues— és una bona pràctica molt habitual.

Aquestes dues funcions es complementen:

Bona pràctica recomanada: activa el versionat en buckets amb dades importants i afegeix una regla de cicle de vida que netegi les versions antigues passat un temps raonable. Així estàs protegit sense pagar de més.

• El versionat conserva l’historial de cada objecte: protegeix contra esborrats i sobreescriptures accidentals (i contra ransomware). Cada versió ocupa i costa.
• Un cop activat, el versionat es pot suspendre però no eliminar del tot.
• El cicle de vida automatitza el destí dels objectes: transició a classes més barates i expiració (esborrat) segons la seva antiguitat.
• El cicle de vida també neteja versions antigues, evitant que el versionat dispari el cost.
• Versionat + cicle de vida és la combinació ideal: protecció amb cost controlat.

En el següent subcapítol entrem en un tema crític: la seguretat d’S3 amb polítiques de bucket i ACLs, per controlar qui pot accedir a les teves dades.