Ja saps crear imatges de Docker (subcapítol 17.1). Ara sorgeix una pregunta pràctica: un cop construïda la teva imatge, on la guardes perquè els teus servidors o serveis d’AWS la puguin utilitzar? La resposta és un registre d’imatges, i el d’AWS s’anomena ECR (Elastic Container Registry).

Construeixes una imatge al teu ordinador. Però per desplegar-la a AWS (a ECS o EKS, que veurem a continuació), aquests serveis necessiten descarregar-la d’algun lloc accessible. No pots executar una imatge que només està al teu portàtil; ha d’estar en un lloc central d’on tothom la pugui agafar.

Aquest «lloc central» és un registre d’imatges.

Un registre de contenidors (container registry) és un magatzem d’imatges de Docker. Hi puges (push) les teves imatges, i després qualsevol màquina o servei autoritzat les descarrega (pull) per executar-les.

Segurament coneixes Docker Hub, el registre públic més famós. ECR és l’equivalent d’AWS, pensat per a les teves imatges privades.

Analogia: un registre d’imatges és com un magatzem o biblioteca de motlles. Hi guardes els teus «motlles» (imatges, recorda l’analogia del subcapítol 17.1), etiquetats i ordenats, i qualsevol amb permís pot anar a agafar el motlle que necessita per produir les seves galetes (contenidors).

ECR (Elastic Container Registry) és el registre d’imatges privat i gestionat d’AWS. Les seves característiques clau:

Les teves imatges són privades per defecte: només qui tu autoritzis (mitjançant IAM, Capítol 7) pot pujar-les o descarregar-les. Això és important perquè les teves imatges contenen el teu codi i la teva propietat intel·lectual; no vols que estiguin exposades al món.

El control d’accés utilitza IAM (Capítol 7), igual que la resta d’AWS. Definex amb polítiques qui pot fer push (pujar) i qui pull (descarregar). Aplica el mínim privilegi (subcapítol 7.2): per exemple, que el sistema de CI/CD pugui pujar imatges i que ECS només pugui descarregar-les.

ECR es connecta de manera natural amb els serveis que executen contenidors a AWS (ECS i EKS, següents subcapítols). Quan desplegues una aplicació, aquests serveis descarreguen la imatge directament d’ECR, sense configuració complicada i dins la xarxa d’AWS (ràpid i segur).

Com altres serveis gestionats que hem vist, AWS s’encarrega de la infraestructura: disponibilitat, escalat de l’emmagatzematge, etc. Tu només puges i descarregues imatges.

El cicle típic, que connecta el desenvolupament amb el desplegament:

Exemple del món real: un equip desenvolupa una API. El seu sistema de CI/CD (Capítol 22), cada cop que s’aprova un canvi, construeix una imatge nova de l’API i la puja a ECR amb una etiqueta de versió (ex. api:v2.3). Després, ECS descarrega aquesta versió d’ECR i la desplega. ECR és el «pont» entre el codi que es construeix i els contenidors que s’executen.

Dins d’ECR, organitzes les imatges en repositoris (un per aplicació, normalment) i cada imatge porta una etiqueta (tag) que sol indicar la versió:

Les etiquetes et permeten tenir diverses versions de la mateixa aplicació i triar quina desplegar. Això és clau per poder tornar a una versió anterior ràpidament si una de nova dóna problemes (rollback).

Apunt de costos: ECR cobra per l’emmagatzematge de les imatges. Les imatges velles que ja no utilitzes s’acumulen, així que convé configurar polítiques de cicle de vida (semblants a les d’S3, subcapítol 5.3) que esborrin automàticament les versions antigues i mantinguin el cost sota control.

• Una imatge construïda s’ha de guardar en un registre perquè els serveis d’AWS la puguin descarregar i executar; no n’hi ha prou amb tenir-la al teu portàtil.
• ECR (Elastic Container Registry) és el registre d’imatges privat i gestionat d’AWS (l’equivalent privat de Docker Hub).
• És privat i segur (control d’accés amb IAM, mínim privilegi) i integrat de manera natural amb ECS i EKS, que descarreguen les imatges d’allà.
• Flux: construeixes la imatge → la puges (push) a ECR → ECS/EKS la descarrega (pull) i l’executa. És el «pont» entre el desenvolupament i el desplegament.
• Organitzes les imatges en repositoris amb etiquetes (tags) de versió, cosa que permet desplegar versions concretes i fer rollback. Utilitza polítiques de cicle de vida per esborrar imatges velles i controlar costos.

Al següent subcapítol veurem el servei que executa els teus contenidors: ECS, amb les seves task definitions, services i la diferència entre Fargate i EC2.